Seguint amb saber per què s’ha anat formant la platgeta dins es Riuetó, o les altres platgetes dins el Port, pel que hem pogut esbrinar no hi ha estudis tècnics fefaents que puguin aportar dades molt concretes d’aquests casos.
Consultat el doctor en Biologia per la Universitat de les Illes Balears i professor titular del Departament de Geografia (àrea de coneixement, geografia física) Guillem X. Pons, ha explicat que malgrat no conèixer bé el cas, les causes solen ésser múltiples. Possiblement, un dragat que ha fet canviar els corrents. Però també la batimetria i topografia. Allà [en es Riuetó] surt una punta, una punteta, del complex del miocè superior (tortonià), amb menys profunditat, que si les condicions són favorables ajuden a aquesta sedimentació.
L’estabilitat climàtica de la zona que ajuda a aquesta sedimentació també és un altre factor. Les tempestes, els onatges, remouen sediments i modifiquen la línia de costa.
A més, ha comentat que mirant les fotografies aèries des del 1956 a l’actualitat, hi ha hagut canvis d’usos. El 1956 apareixen també barques a aquesta zona des Riuetó, fins fa no gaire. A una de les fotografies que acompanyen aquest text, el 2002, fa uns vint anys, encara hi havia barques amarrades a la part del carrer del Far, cosa que ara no passa. Per a Guillem Pons, aquestes serien les causes més importants, sense haver-hi aprofundit: el dragat (o no dragat) i, especialment, el canvi d’usos (de zona de varada de petites embarcacions a un ús més natural). “Som a un cul-de-sac, i si no hi hagués una infraestructura segurament en el fons des Riuetó també hi hauria un petit arenal”, explica.
Un altre factor a tenir en compte en aquest punt són els corrents de sortida per davall d’algunes barraques del complex de la cova dels Coll.
Les platges són dinàmiques, i segons els corrents o altres factors es mantenen, tornen grosses o petites, o fins i tot poden arribar a desaparèixer.
