Em sent obligat a parlar del conflicte de guerra oberta i desigual entre els israelians i els palestins. Avui, que tal conflicte ja no és portada a bona part dels diaris, de la mateixa manera que ja no es parla de la guerra entre Rússia i Ucraïna —ben cruenta encara, baldament la major part dels mitjans ja l’han oblidada. I ho faig per higiene mental, car em sembla que encara vindran temps pitjors i no vull perdre la memòria dels temps que em toca viure, i convertir-me en còmplice de la barbàrie.
Quedi clar que no som un polític «professional», no estic obligat a justificar el dret d’Israel a defensar-se massacrant la població civil palestina. Entès això, vull seguir a l’aguait i cercar les fonts més variades per tal de poder-me explicar aquesta nova agressió a la integritat del planeta. Malgrat que defensar els drets dels palestins a una vida digna i segura suposi ser acusat de terrorista.
Del profit mediàtic que l’extrema dreta està intentant treure de l’atemptat de Hamàs, hi ha proves a betzef. Després del primer atac de Hamàs, els militars israelians parlaven d’infants morts i d’algunes persones decapitades. Aprofitant això, una agència israeliana es va inventar el titular impactant i sensacionalista de «quaranta nadons decapitats», notícia que fou immediatament desmentida, fins i tot pels nord-americans. Però un cop llançada al vent la mentida, fou aprofitada pels elements més radicals de la dreta mundial, entre ells per Díaz Ayuso (us sona aquest nom?) qui l’aprofità de manera malèvola per atacar Pedro Sánchez (pobrissó, quina culpa en té?). També és curiós que la mateixa mentida fos també espargida pel neonazi brasiler Bolsonaro i altres referents mediàtics de l’extrema dreta, com un tal Froilan I de España, del qual he de pensar que és una identitat falsa, però entre els seus seguidors hi té una mostra del bo i millor del neofranquisme. I per acabar d’arrodonir la festa, quan aquesta bola ja s’havia abolit, a les Illes Orientals de l’imperi borbònic fou reproduïda per una emissora monolingüe castellana i molt escorada a la dreta: Fibwi TV.
Baratant un poc de tema, hem de parlar de la política a les nostres malaurades illes.
Sembla que el govern de Marga Prohens comença a tenir problemes amb els seus mantenidors de Vox (si no va preveure el calvari que li venia al damunt amb aquest suport, no és tan espavilada com ens vol fer creure). Tal volta aquesta picabaralla no és res més que una comèdia per tal de conformar els sectors més centrats del PP, no oblidem que Prohens fou una deixebla de Bauzá. Tots sabem com acabarà això. Per a mostra de la llibertat dels pares per elegir la llengua en què volen que siguin ensenyats els seus fills, aquesta setmana passada hi hagué una junta de pares i mares a una escola de la Part Forana de Mallorca. Només tres pares entre els assistents reclamaren el seu dret que la reunió es fes en castellà, i així es feu. On queda el dret a elegir dels pares que volien la reunió es fes en català? Sembla que la paraula «llibertat» per als de Vox és la llei de l’embut, ampla pels del castellà i estreta pels que volen català. Ara, Vox es farà càrrec de l’Oficina de Libertad Lingüística, altre cop fent ús malèvol de la paraula «llibertat», amb l’objectiu d’acabar amb la llengua que defineix la cultura ancestral de les Illes. Fins i tot, segons elDiario.es, en la futura llei que regirà aquesta oficina estan previstes multes desorbitades per no utilitzar la llengua castellana. Cada cop, el nostre futur com a poble està més amenaçat.
Malgrat tot, l’actualitat ens ofereix algunes espurnes positives. La cantant felanitxera Maria Hein ha guanyat el premi atorgat pel públic als Enderrock d’enguany. Enhorabona pel premi i per les declaracions posteriors quan afirmà que calia cantar en català perquè és la nostra llengua i cal defensar-la.
