-Els afectats crisificats es moren de mort antinatural: de verins farmacèutics, de mancances sanitàries, de llengües estranyes, de retards, retalladures i renyades, de coces en el cul del poble, de política economitzada, d’abandonament de la normalitat, de repressió insensata, de beneitura governamental, de… És clar el diagnòstic: un país que no riu, ni pot riure, és un país que s’està morint de mica en mica o de cops –i de caps– antinaturals.
-Ficar el nas a la vida dels altres té diferents modalitats: comparar-se amb els altres acaba en l’amargor i l’enveja que rovella la relació. Escorxar el proïsme amb la xerrameca. Com? Desinformant: dir només la meitat del que ens convé; l’altra meitat no la deim perquè no ens convé a nosaltres. Difamant: fer de periodista i explicar el defecte o la cosa feta fins que el bon nom de la persona se’n va en orris. Calumniant: dir coses que no són veres. Alerta, doncs, a tantes maneres de ficar-se en la vida dels altres. Ficar el nas és moltes vegades ficar el rem o la pota, o donar una mort social.
