Dilluns, dimarts i dimecres les barques de pesca han estat amarrades a port per protestar contra el desorbitat augment del preu del carburant, que ha anat escalant des de ja fa temps i que ha remuntat encara més les darreres setmanes, principalment d’ençà que esclatà la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Demanen al Govern una rebaixa del preu, ja que les barques estan moltes hores amb el motor en marxa i gasten molt de gasoil.
Portocolom anys enrere va ser un port pesquer important, però, com pertot, ha anat minvant l’activitat. De cada dia és més difícil trobar gent per fer feina a la mar. Així i tot, avui tenen la base al port nou barques d’arts menors i una del bou, malgrat que ara només en surten cada dia a pescar quatre. Hi ha una quinzena de pescadors.
Fent un poc de memòria, per posar una fita, l’any 1991 hi havia unes 25 barques de pesca de les anomenades “d’arts menors” (que es dediquen a fer les temporades de sípia, llagosta, moll i llampuga), dues del bou i dues de palangres. Unes 65-70 persones feien feina de pescadors.
Alguns pescadors consultats aquests dies, mentre les barques estaven amarrades a port, han explicat que “no hi ha un relleu generacional, som pescadors per devoció”. Creuen que el futur està molt malament, i es pot dir que els pescadors estan “en perill d’extinció”. Les xifres no tenen previst millorar. I molt més si el cost de sortir a fer feina és més elevat que el benefici que en treuen. L’augment del preu del combustible és la darrera estocada.
