Inaugurat l'edifici del nou Arxiu Municipal "Mn. Pere Xamena"

08 de Desembre, 2017

L’edifici que acollirà el nou Arxiu Municipal i també l’Històric, va esser inaugurat divendres passat a vespre. Es tracta d’un projecte iniciat en l’anterior legislatura amb la compra de l’immoble del carrer Bastera; se redactà el projecte de reforma i adequació, i en aquesta legislatura ha continuat amb la rehabilitació de l’espai i la compra dels equipaments necessaris per a acollir l’arxiu.
De moment està buit de llibres i de documents, a l’espera que dins el 2018 es tregui a concurs-oposició la plaça d’arxiver municipal, necessària per a la gestió de tota la documentació i l’adequació del material a les noves necessitats tecnològiques.
L’edifici, de planta baixa i pis, té una construcció ‘peculiar’, principalment en els acabats; entremescla la construcció moderna dins un entorn antic –com és el casc històric del poble- i que a més també acollirà documents molt antics. Hi ha estanteries per acollir fins uns 6.000 volums.
Actualment, tant l’arxiu municipal com l’històric es troben degudament col•locats a diferents dependències de l’Ajuntament i de la Biblioteca. El seu trasllat ja el farà el nou arxiver per, al mateix temps que se col•loca ja s’inventaria i cataloga tota la documentació.
El nom del nou arxiu, per decisió de tots els partits polítics del Consistori, està dedicat a Mn. Pere Xamena i Fiol, prevere, historiador, cronista i arxiver municipal de Felanitx durant molts anys, i que morí el 2015.
De fet, dins el local, just devora la placa inaugural n’hi ha una altra amb una fotografia de Mn. Xamena i un text al•lusiu a la seva tasca arxivística i històrica.
Per a l’equip de govern de l’Ajuntament, l’adequació del nou espai representa una millora necessària que té com a finalitat “garantir la recuperació, l’organització i la preservació tant de la documentació produïda per l’Administració local, com del patrimoni documental de la Vila”.
A l’acte d’inauguració hi assistiren representants de tots els partits polítics del Consistori, l’arquitecte del projecte, Tomeu Riutort; el constructor del nou edifici, Joan Marín; Jaume Canet, artista que ha dissenyat la porta d’entrada de l’arxiu; a més de familiars de Mn. Pere Xamena i ciutadans interessats en conèixer les noves instal•lacions que custodiaran els documents de la història del nostre municipi.

Un hospital a Felanitx per a pacients de llarga estada?. Polèmica per l'oposició d'atletes a que s'ubiqui on hi ha programada la pista d'atletisme.

01 de Desembre, 2017

La setmana passada Diario de Mallorca donà a conèixer les intencions de la Conselleria de Salut del Govern Balear d’aixecar un hospital públic per a pacients de llarga estada a Felanitx, concretament a la sortida del poble en direcció Campos, a baix de sa Mola, entre la rotonda i el complex poliesportiu, en uns terrenys que l’Ajuntament ha expropiat perquè des de fa anys estan grafiats per a ús esportiu. El mateix dia en què se féu pública la notícia, un grup d’atletes felanitxers expressaren mitjançant les xarxes socials el seu malestar per la ubicació triada, ja que diuen “la pista que venim reivindicant d’ençà fa 40 anys i els polítics mos venen prometent ja no se podrà fer a aquest lloc on està planificada”.
D’ençà aquests i altres comentaris, les xarxes han ‘bullit’ amb opinions de tot tipus –unes defensant la construcció de l’hospital i altres donant suport als esportistes.
Però anem per parts.
Segons les informacions que hem pogut esbrinar i que ens ha confirmat el batle Joan Xamena, fa uns mesos la Conselleria de Salut del Govern se posà en contacte amb l’Ajuntament per aquest projecte. Dins el termini d’un any, aproximadament, volien deixar fermada la construcció d’un hospital públic per a pacients de llarga estada, i un dels pobles elegits era Felanitx, per la seva població i per la situació geogràfica a la comarca del Migjorn i Pla. El terreny en qüestió havia de tenir devers una quarterada i, els únics solars que s’adapten a les característiques demanades és l’esmentat de baix de sa Mola. Simplement s’ha de fer una requalificació urbanística per passar-los d’esportius a socio-sanitaris. El Consell de Mallorca sembla que hi vendria a bé.
De moment, no hi ha res fermat, la pugna entre Felanitx i Petra -que ha oferit uns terrenys també per fer aquest edifici- hi és. Ara bé, la consellera d’Ordenació del Territori del Consell Insular, la felanitxera Mercedes Garrido de ben segur que juga un paper molt important a nivell polític perquè el Govern finalment se decanti per la ‘candidatura’ felanitxera i el futur hospital se construeixi aquí i no a Petra o a un altre poble.
La intenció del Govern i de l’Ajuntament, si tot va bé, és que dins aquesta legislatura -que en queda un any i mig- se deixi ben fermat tot: requalificació i cessió del terreny, la redacció del projecte i si és possible la licitació de les obres, a fi de qui entri al govern el 2019 només hagi de continuar i acabar el que ja hi hagi fet.
Aquest nou hospital, que no seria molt alt per no rompre l’estètica de la zona, estaria enfocat a malats assistits, crònics o de llarga estada, seguint el patró de l’hospital de Sant Joan de Déu de Palma i també de la unitat de convalescència que des del mes d’abril de 2016 ve funcionant a una ala de la primera planta de la Residència d’assistits Bartomeu Quetglas, molt a prop d’on es vol construir el nou centre. Actualment, en aquesta Unitat depenent directament de la supervisió de l’Hospital de Manacor, s’hi atenen persones que es troben en situació de convalescència i que necessiten una continuïtat en el seu tractament, però sense necessitat d’ocupar una plaça hospitalària. Hi ha habilitades a tal efecte unes 10 places.
Segons les primeres estimacions, aquest nou hospital tendria una capacitat per unes 80 places. Hi hauria zona de quiròfans, però els usuaris serien persones que han patit un deteriorament físic o funcional amb seqüeles neurològiques, afectacions de traumatologia, reuma, càrdio-respiratòries, post-cirurgia i altres que necessiten una rehabilitació física o una llarga estada com poden ser pacients pal•liatius en situació de malaltia avançada i progressiva o malalts amb una alta complexitat clínica i diferents nivells de dependència funcional que precisen atenció hospitalària continuada, entre altres serveis.

Alguns atletes, contraris a què se faci on hi ha prevista la pista d’atletisme
(FOTO)
Des del primer moment que se conegué la notícia sobre la ubicació del futur hospital, les xarxes socials començaren a fer fum després que alguns atletes i simpatitzants comencessin a escriure missatges reclamant una altra ubicació per al futur centre sanitari. Fins i tot, divendres horabaixa, quan acabà l’entrenament d’un grup d’atletes, a l’actual ‘voltadora’ se desplegaren pancartes amb lemes com “volem un hospital, sí, però aquí no”. “Aquí volem una pista d’atletisme”...
I és que els atletes reivindiquen des de fa 40 anys una pista d’atletisme i que els terrenys que s’han expropiat aquests darrers anys serveixin per tenir els metres necessaris per la tan desitjada pista. De fet, sovint, els partits polítics, principalment quan s’acosten eleccions, han vengut prometent aquesta pista.
“Amb aquesta ubicació, Felanitx tanca el possible creixement en un futur de la zona esportiva. Aquí hi descansa la promesa que han fet tots els partits polítics que aquí s’hi construiria la pista d’atletisme. Només faltava tenir paciència per a que aquest somni despertàs i els polítics se decidissin a fer-lo realitat”, explicaven. “Si es tracta de requalificar terrenys, per què no s'expropien els que hi ha davant l'actual residència i es construeix allà l'hospital?”, afegiren.
Per aquests dies hi ha prevista una reunió entre representants de l’equip de govern i d’associacions per parlar d’aquest important projecte.

Presentada la campanya "Felanitx amb valors". Per fomentar el civisme, la convivència i el respecte al medi ambient a Felanitx.

17 de Novembre, 2017

Dimarts passat se presentà la nova campanya informativa i de sensibilització pel foment del civisme ciutadà, la convivència i el respecte al medi ambient; una campanya que havia començat el passat mes d’abril de forma més ‘silenciosa’ amb visites als comerços per tal d’incentivar la separació de residus i el reciclatge. Fins al mes d’octubre s’han recorregut fins a 332 establiments dels diferents nuclis del municipi, i se’ls ha fet un acompanyament a més d'oferir formació. La valoració d’aquesta primera fase és molt positiva, ja que s’ha aconseguit incrementar el reciclatge d’envasos en un 15,9% a tot el municipi.
Aquesta segona fase més ‘cridanera’, de caràcter informatiu, ha començat amb la distribució de cartells i vinils per diferents carrers i edificis municipals, a més de suport gràfic als camions de neteja, de recollida de residus i reciclatge.
L’objectiu d’aquesta acció és involucrar la ciutadania i donar-li visibilitat. El batle Joan Xamena ha volgut destacar la col•laboració ciutadana participant-hi cedint la seva imatge. Es tracta “d’una campanya molt felanitxera, difícilment extrapolable a altres municipis”, segons paraules del regidor Colau Barceló. Els missatges que acompanyen aquests cartells, apel•len a diferents valors: al civisme i al respecte, a la riquesa i diversitat del municipi, a la neteja, la recollida d’excrements de cans i al reciclatge i reducció de residus.
Aquests suports gràfics s’han repartit pels carrers i edificis municipals de Felanitx, Portocolom, Cas Concos i s’Horta.
Per altra banda, es duran a terme reunions als carrers i places del municipi amb representants de l’Ajuntament, per tractar de manera directa els diferents temes de la campanya. S’informarà de les trobades que se celebraran durant els mesos de novembre i desembre.
Coincidint amb la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, del 20 al 26 de novembre, als mercats i supermercats del municipi, s’informarà a la població de la necessitat de reduir la producció de residus i d’evitar el malbaratament alimentari.
També hi haurà una informador ambiental que a peu de carrer visitarà punts conflictius on hi ha contenidors, per a vigilar i aconsellar als veïnats en relació a les pràctiques més convenients per fer un ús correcte del servei.
Tot això sense oblidar el seguiment als comerços iniciat durant la temporada d’estiu, per tal de millorar la recollida selectiva i per demanar-los l’adhesió a la campanya. Disposaran de tríptics i cartells per a involucrar el màxim de gent possible.
Es tracta d’una campanya global, que vol fer incidència en la necessitat de la col•laboració ciutadana per tenir i mantenir un municipi més net i sostenible. Hi participen 11 persones residents al nostre municipi.
A la roda de premsa hi eren el batle Joan Xamena, els regidors de Medi Ambient Colau Barceló i d’Infraestructures Joan Aznar. També comptà amb la participació de Nicolau Canyelles de l’empresa FCC del contracte de recollida de residus i amb representants de l’empresa GRAM, creadors de la campanya.

L'exposició d'Andreu Maimó a la Misericòrdia, a Palma.

10 de Novembre, 2017


Des del passat dia 2, es pot visitar a la capella del Centre Cultural la Misericòrdia de Palma i a la sala multiusos de la tercera planta, l’exposició “Quan l’art restaura la memòria” del nostre paisà Andreu Maimó, en la qual mostra diferents obres creades en els darrers anys.
La col•lecció, instal•lada fins al 15 de desembre, consta de 80 obres realitzades en diferents tècniques (pintura, escultura, dibuix litografies i xilografies), algunes d’elles mai abans han estat exposades.
L’acte d’inauguració comptà amb la presència de les autoritats polítiques, a més de molts d'altres artistes de les illes –no només pintors, sinó gent de les lletres i de la música-, i també molts de felanitxers i amics d’Andreu Maimó.

La festa de Tots Sants i el dia dels Morts.

03 de Novembre, 2017

La diada de Tots Sants, l’1 de novembre, i la dels Difunts, el dia 2, són les dates en què molta gent recorda als seus familiars difunts. En el món cristià, la festivitat de Tots Sants és una de les més importants de l’any litúrgic i els seus orígens es perden a les profunditats de la història.
Sembla que la tardor és l'època escollida per moltes cultures per recordar els morts. I és així des de fa mil•lennis d'anys. A l'antiga Europa la cultura celta celebrava la festa del Samhain (que en gaèlic vol dir "fi de l'estiu") en aquestes dates. Durant la celebració del Samhain es dedicava un dia als esperits de les persones mortes que es deia el Dia dels Esperits. Durant aquesta jornada es creia que els esperits dels difunts tenien permís per abandonar el seu món i entrar en el nostre, i ho aprofitaven per reunir-se amb els familiars vius.
Quan el cristianisme es va escampar per tot Europa i va destruir la majoria dels símbols i tradicions d'altres cultures, tot i que algunes les va aprofitar i les va readaptar. És el cas del Samhain, que va passar a ser la commemoració dels màrtirs del cristianisme. El papa Bonifaci IV l'any 610 va dedicar el panteó de Roma als màrtirs en aquesta mateixa època de l'any, i al segle IX el papa Gregori IV va fixar l'1 de novembre com a dia de Tots Sants.
El Dia dels Difunts, Dia dels Morts o Dia de les Ànimes és un dia de pregària pels morts, sobretot per part dels seus familiars.
La creença tradicional és que l'1 de novembre, els vius visiten als morts i el 2 de novembre a l'inrevés, els morts visiten als vius.
A Felanitx, la tradició de tipus religiós és la d'assistir a missa al cementeri i dur flors a les tombes dels difunts i es complementa amb d’altres més alegres com són el costum d’obsequiar els infants amb rosaris fets de dolços i fruites confitades, i les postres típiques d’aquestes dates, bunyols i panellets. Els rosaris i els panellets de Tots Sants, sembla que procedeixen del costum medieval de posar pans damunt les tombes, dins les esglésies, el dia de Tots Sants, juntament amb una lluminària de ciris, pans que després es donaven en almoina.
Actualment, la tradició de regalar rosaris ha decaigut bastant, engolit per la festa de Halloween. Aquesta festa ha envaït els pobles i ciutats de les Illes, amb les carabasses de plàstic i les disfresses de mort, bruixes, fantasmes i altres éssers terrorífics. Halloween és una festa Nord-americana que s’ha introduït a Europa per la influència dels comerços i els mitjans de comunicació i que es popularitzà gràcies al cinema i a la televisió. Pens que estam en ple procés de substitució cultural d'aquesta tradició. I és molt lamentable, tothom hauria de tenir clar que Halloween és una tradició forana i que nosaltres en tenim unes de pròpies, molt diferents.

Una fira passada per aigua.

27 de Octubre, 2017

Ja feia un grapat d’anys que la pluja no deslluïa la fira del Pebre Bord i enguany ha tocat. Les previsions de dies abans donaven aigua, però de ben prest –diumenge- les parades i tota la resta estava a punt per poder gaudir d’un bon dia de fira. Devers les 11 del dematí quan els carrers ja anaven estibats de gent, la pluja va començar a fer acte de presència. Molts, els més previsors, ja havien partit de ca seva amb el paraigües i només l’hagueren de treure, però una gran majoria seguí passejant amb la brusca, que en alguns moments va arribar a ser d'intensitat considerable. Molts de placers hagueren de tapar ràpidament amb plàstics i altres elements les parades. Però a partir de les 12 amainà i només qualque estoneta amenaçava amb quatre gotes o plugim. De fet, l’horabaixa també un genter aprofità per sortir a passejar per fira fins ben entrada la fosca.
Malgrat la pluja gairebé totes les activitats programades se feren, algunes canviant de lloc i a recobro. N’hi hagué per a totes les edats i gustos. Dins el recinte firal moltes mostres, exposicions, demostracions, cercaviles, tallers, espectacles,... i algunes empreses i associacions locals mostraren els seus productes o activitats en una carpa col•locada dins el Parc.
Pel que fa a la Fira, coneguda també com la Darrera Fira, comptà amb unes 500 paradetes, des del passeig d’Ernest Mestre i carrer Campos fins al Parc Municipal, pel recorregut de costum; una fira que les darreres dècades ha anat agafant més protagonisme. Malgrat les polèmiques (ajuntament-placers) dels primers anys, s’ha aconseguit que aguanti tot el dia, fins devers les 8 del capvespre. Això sí, amb molts actes complementaris per fer que la gent passegi i els venedors aguatin si no hi ha vendes.
La fira és coneguda com la del Pebre Bord, recordant que era la fira on antigament la gent solia comprar les espècies i estris necessaris per fer les matances a casa. Ara només és un testimoni del què significà i de la importància que tenia aquesta fira dècades enrere dins la pagesia de la contrada. De fet, la presència de pebre de tap de cortí mòlt (pebre bord) és només per deixar-ne testimoniatge, però segons apunten alguns venedors, aquests darrers anys torna a tenir una certa demanda; més que per a ús de matances casonales –de cada vegada se’n fan manco- és una espècia que s’usa amb moltes receptes culinàries.
Per la zona de Son Mesquida se’n cultiva des de fa una trentena d’anys, és una bona terra, i llavors es du a Pòrtol on l’elaboren –assecar i moldre- per vendre, principalment en bossetes degudament preparades. Darrerament, davant la demanda, ha augmentat la producció.
La resta de la Fira, les paradetes que podem trobar qualsevol diumenge de mercat multiplicades o a qualsevol de les innumerables fires i mercats que se fan arreu de Mallorca i a fora.

Entrevista a Xisco Duarte Barceló per Sebastià Manresa.

20 de Octubre, 2017

Nascut a Portocolom el 30 de novembre de 1986, d’ell es podria dir que compleix la regla que diu “el més important no és fer obres mestres, sinó donar plaer al contemplar-les”. Cada obra d’en Duarte és un món intensament mediterrani i sentimental.
En certa manera, els seus inicis són autodidactes ja que a la seva infància no hi havia gaires oportunitats d’activitats artístiques al seu entorn. Malgrat això ell va ser capaç de fer el que l’agradava: pintar, i es traslladà a Barcelona on es llicencià en Belles Arts.
Amb el temps ha pogut conèixer, aprendre i treballar a indrets com la Xina, França, Alemanya i altres països europeus.
El definiria com una persona amable, protectora i responsable. El seu destí estava marcat i tenia la direcció correcta.
A hores d’ara, alterna la seva passió per l’art amb la política com a regidor de l’Ajuntament de Felanitx.
. Trobares resposta, en les activitats extraescolars, a les teves inquietuds de petit?
La veritat que no. De ben petit era un nin dinàmic, amb moltes inquietuds, que cercava per tot arreu trobar resposta a les meves curiositats artístiques, però que, potser per falta d’informació, un entorn completament apartat de les arts i una educació infantil i primària on l’art no tenia cap tipus de cabuda, m’obligava a resoldre tota la curiositat per mi mateix, i com és lògic, sempre m’era insuficient. Les activitats extraescolars eren molt reduïdes a Portocolom, i totes eren vinculades amb l’esport. Sols un any varen fer com activitat Taller de manualitats. La mestra era n’Arlette i va fer que aquells horabaixes fent manualitats, on la creació era la clau, esdevinguessin el que és avui dia la meva feina. Cada un de nosaltres està concebut per una cosa en vida, i bell és tenir clar des de ben petit el que t’agrada o el que vols ser de gran, i descobrir aviat sobre el que estàs concebut.
. En quines disciplines et mous?
Sempre he estat un artista multidisciplinari, depenent del moment vaig canviant de disciplina en la mesura que me serveix per explicar millor el que vull dir. La meva temàtica és molt profunda i difícil, amb connotacions religioses, iconogràfiques i geomètriques, i creen una reacció bastant forta a l’espectador, tan sigui bona com dolenta, però no deixa indiferent. Són temes amb una gran intensitat. D’aquella etapa on vaig exposar a Can Cabestre la instal•lació de rates seques a l'etapa en que em trop avui, hi ha una gran distància, ara les obres són molt més amables. He deixat de ser tan dur i agressiu, per anar a la simplicitat màxima de la idea. Després de passar per l’escultura, ceràmica, instal•lació, vídeo, fotografia i performance, ara mateix estic de retorn a la pintura i el dibuix, on les línies i els colors obscurs són els protagonistes. La meva forma de treballar es basa en la improvisació, ni esbossos ni estudis previs, em deix endur i mai sé com acabarà l’obra o si està acabada.
. Quin són els artistes que més t’han influït?
Són molts els que d’alguna manera t’aporten coses. Sempre n’hi ha amb els que t’identifiques i pot ser més t’inspiren. Miquel Barceló ha estat el meu gran referent, la profunda relació que té amb la terra i amb la descomposició de la matèria m’entusiasma. D’altres més clàssics com Ribera, Zurbaran o Velázquez, grans mestres del tenebrisme. Però sens dubte Goya i Francis Bacon són els que més m’han aportat artísticament. El seu tractament del món obscur, l’ocultisme, les obsessions, i sobretot la por a la mort, es fan tan evidents a cada pinzellada que són tan capaços de crear una atmosfera funesta que realment es la que sempre he cercat en la meva creació.
. Com ha evolucionat el mercat de l’art aquest nou segle?
La crisi econòmica ha influït molt en la part mercantil del món de l’art, no en la creació. Però també l’augment de l’iva cultural i la misèria d’inversió pública de part d’un gran sector de les institucions han fet que un sector econòmicament vulnerable com és el món creatiu hagui patit molt. Molts artistes consagrats han estat oblidats i relegats a un segon pla, sumats a les poques vendes i com els galeristes varen apostar cap a valors segurs. Tot i així, ha servit perquè joves creadors, amb una carrera emergent, surtin al capdavant, principalment perquè els compradors i col•leccionistes inverteixen en nou talent perquè resulta francament més econòmic.
. Cal posar ordre al tema laboral de l’artista?
És ben urgent i necessari. Necessitam polítiques que protegeixin als creadors com a generadors de cultura, i coneixement. Els artistes necessitam un règim laboral artístic que consideri la riquesa cultural i educativa que aporten les arts, i que separi clarament el que és la pràctica artística del que no ho és. Avui en dia encara tenen als artistes de l’escena i els toreros a la mateixa categoria laboral. No existeix cap categoria on els artistes plàstics puguin estar-hi, simplement perquè no existeix. Un artista si vol cotitzar s’ha de fer autònom, amb la dificultat de ser autònom, que implica un ofegament laboral si l’artista només es dedica a la seva feina. Per als honoraris d’un artista, que normalment són molt pobres i en poques ocasions d’un cobrament anual i no excessivament gran per dividir-ho en 12 mensualitats, és completament inviable la via d’autònom. Els artistes en aquest país mereixem una jurisdicció competent en matèries artístiques i evitar així la fuita de capital artístic i cultural.
. Quan va venir la teva vocació política?
Són vàries les raons que em varen portar a donar aquesta passa. Sempre m’he sentit molt atret per la política, és una gran eina que és per poder canviar el món. Som una persona d’arrels d’esquerres, amb uns padrins que lluitaren pels seus ideals i que els me varen transmetre com a manera de canviar les coses que no estan bé. He estat lligat ideològicament amb el partit socialista, que sempre ha abanderat la defensa de l’art i la cultura, però sobretot per la lluita cap a les desigualtats socials. Que un artista prengui una decisió com aquesta normalment ve fonamentada per la frustració i pel mal tracte que sofreix l’art i els artistes, entès quasi sempre com una afició o un hobbie, mai com un element educatiu. També perquè normalment la política és la darrera àrea a l’hora de repartir càrrecs i que mai és dóna a professionals del sector, simplement perquè no hi ha professionals de l'art a les llistes polítiques. Potser aquesta mancança demanava que algú donàs la passa, sumat a lo mal gestionada que estava la cultura els últims anys a les illes i especialment a Felanitx per part de la dreta, em va convèncer a renunciar una mica a la meva vida artística i centrar quasi tota la meva vida en la part política.
. Quina relació hi ha entre la política amb l’art? I si poden conviure junts?
Tenen molts més elements comuns dels que podem pensar. Són eines amb suficient potència per canviar el món i també una eina creativa, que agafada amb bones mans es poden fer realitats moltes idees que tens al cap.
Quant a la convivència, és difícil, la càrrega mental que crea la política fa que la inspiració de vegades sigui a un altre lloc o simplement no hi sigui. Poden conviure una temporada junts, però necessàriament necessita una data de finalització.
. Quines aspiracions tens dins la política?
Cap aspiració personal si som sincer. Sempre he cregut que l’única aspiració que podem tenir a la vida és ser millor persona cada dia. Conec des de dintre el món de la cultura i m’he format en estudis culturals. Tenia ben clar que donar una passa en la política era per intentar aportar el màxim a la cultura, a la cultura del meu poble. Felanitx mereixia que la cultura fos tractada com a part de la seva ànima i que malauradament va passar per etapes obscures i poder deixar-la al lloc que ha d'estar i que esdevingui un gran referent cultural.
Entenc la política com una etapa, no com una forma de vida, un temps breu de 4 ò 8 anys per donar lo millor de tu mateix. No està en els meus plans estar més amunt o més a baix en la jerarquia política, de moment només pens en Felanitx i això sí, estaré on la gent vulgui que estigui, sempre i quan es posi la cultura al capdavant i es pugui construir enlloc de destruir.

Proposta d'aparcaments al Centre i a l'hora ajudar a la conservació del patrimoni religiós.4

13 de Octubre, 2017

Des de fa temps un dels problemes més greus que diuen té el centre de Felanitx és el de l’aparcament. Malgrat les moltes propostes, idees, intencions,... de moment, al centre de Felanitx de cada dia tanquen cases -algunes de ben grosses i ‘senyorials’ (la majoria perquè els propietaris se moren i els hereus s’estimen més viure a una casa més acollidora als afores de Felanitx o a Portocolom-. També se tanquen moltes botigues, i se n'obrin més bé poques -algunes baixen la porta poc temps després-.
És el peix que se menja la coa. Pel centre no hi ha vida, és evident, basta fer-hi una volta, i això fa que hi hagi poca activitat comercial i que no faci ganes viure-hi.
Hi ha batles que han assegurat que si se creaven aparcaments s’atrevirien a tancar el centre a la circulació, que fos peatonal, com fan la gran majoria de ciutats del món manco Felanitx. Basta fer una volta per Manacor, Campos, Santanyí, Llucmajor, Pollença, Alcúdia,... i veure com ho tenen. I no és fàcil aparcar-hi.
Però bé, si fer aparcaments al centre ha de ser part de la solució al mal, m’ha vengut al cap una possible solució i que vull compartir amb tots vostès.
Sé de bona tinta que s’hi ha fet feina de valent cercant cases velles i grans, solars,... pel centre per convertir-los en aparcaments. Mitjançant anuncis al setmanari s’han demanat propostes, però a moltes el preu ha estat fora de mercat. Ara se’n tomarà una al carrer Juevert cantó amb el del Convent i donarà plaça a una dotzena de cotxes. És una petita primera passa però falta molt més.
Ha estat arran de l’escrit que el rector Josep Cerdà publicà a aquest setmanari fa unes setmanes després del sopar dels veïnats del Convent, que m’ha vengut la idea al cap.
Les esglésies i altres edificis religiosos -malgrat la polèmica existent a alguns indrets amb les immatriculacions, desconec si a Felanitx hi ha problemes però crec que no-, són edificis que el poble tenim com a patrimoni nostre, de cada vegada manco emprats -de cada dia s’hi fan manco misses i la manca de vocacions porta a que de cada dia s’hi facin manco activitats religioses-. Però els edificis hi són, no crec que els s'enduguin i crec que formen part del patrimoni històrico-artístic-cultural del municipi.
Des de fa anys els rectors venen demanant ajuda i doblers als ciutadans pel manteniment dels edificis. Record la campanya de fa més de trenta anys “el Convent és de tots” o les grans obres de millora que s’han fet a Sant Salvador i a les parròquies de Felanitx i Portocolom. Crec que encara d’algunes d’aquestes obres hi ha deute pendent de pagament. I els capellans demanant i demanant als feligresos i ciutadans en general,... organitzen torrades,... per poder fer quatre duros i anar eixugant deute poc a poc. La gent respon, però les quanties són petites.
El Rector, a mitjan setembre va escriure “de bell nou tornà a impressionar la plaça del Convent plena de comensals el divendres 25 d’agost, enguany 470. La resposta va tornat ser excel·lent. Estimam el Convent. Sabem que no té bona salut i això ens preocupa. Ara bé, la malaltia encara no és greu, i entre tots hem d’aconseguir que no ho arribi a ser. Del sopar benèfic d’aquest any queda en net pel Convent: 6.153.42 €. Moltíssimes gràcies! Entre tots feim possible la conservació del nostre patrimoni”.
Està molt bé fer sopars, fan poble, socialitzen, però amb aquestes xifres fa mal envestir a segons quines reformes de conservació molt necessàries que hi ha als edificis religiosos.
La meva proposta és: si no vaig errat, l’edifici/solar de l’Acció Catòlica (carrers Horts i Marià Aguiló) és molt gran, fa anys que està tancat, abandonat,.. i té molta façana; dóna a dos carrers, a què hi cabrien molts de cotxes?
L’antic camp de tennis del Convent (al carrer Sant Agustí) i ja que hi som, el jardí de darrera (que dóna al carrer Sant Alonso Rodríguez), sense gaire despesa, també hi cabrien molts de cotxes? I no en parlem, d’aquí un temps quan la Deixalleria del polígon estigui feta, quin solar! queda al carrer Antoni Maura, amb sortida al de sa Llana, i no en parlem si ho connectam amb el local del carrer Mateu Obrador, allà sí que n’hi cabrien de cotxes!
Deixant aquest darrer per més endavant, crec que amb el de l’Acció Catòlica i els del Convent se crearia un bon número d’aparcaments; sé que no són suficients, però ja seria una gran passa per començar, en dos punts que en manco de cinc minuts ets al centre, situats a carrers amples,...
Sé que hi va haver contactes fa temps, però sense acord. Perquè Església-Ajuntament no se seuen seriosament i se parla clar? L’església no ha de regalar res, però se podria fer un conveni a ‘x’ anys i que l’Ajuntament pagàs un ‘lloguer’ i que aquests doblers revertissin obligatòriament en les obres de millora i manteniment esmentades abans. Així “mataríem dos ocells d’un tir” com se diu. Per una part, ajudaríem a pal·liar la manca d’aparcament al centre i, per altra, el patrimoni religiós no seguiria deteriorant-se.
Crec que Rector i Batle, i els seus respectius seguicis, s’han d’asseure i parlar-ne seriosament i arribar a un acord pel bé del poble. L’església, crec que tendria una bona oportunitat de deixar de fer de demanadora, i poder envestir seriosament a adobar els seus immobles, però que consideram patrimoni de tots.
A part del Convent o la Parròquia, el monument de Crist Rei ha de menester mà de metge i no serà barat...
Aquí queda la proposta, escrita i pública. Qui mourà fitxa? En parlarem.

Concentració solidària amb el poble català.

06 de Octubre, 2017

Més de 400 persones, apunten, assistiren a la crida per solidaritzar-se amb el poble català i en suport al referèndum 1-O, diumenge passat horabaixa, davant la Sala.
Baix el lema “contra l’estat d’excepció i la violència repressiva, defensem els drets humans”, la convocatòria se féu improvisadament, en poc temps i mitjançant les xarxes socials. Així i tot, foren molts els felanitxers que se sumaren a la iniciativa i hi acudiren. Se llegiren diversos manifests, poemes, hi hagué gloses, crits de ‘Democràcia’, ‘Volem votar’... en suport al poble català i en contra de l’actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
Recordem que aquesta és la segona concentració que s’ha fet en poques setmanes. El passat dia 20, ja un bon nombre de persones es concentraren davant la Sala per mostrar el seu suport al dret a decidir del poble de Catalunya.

Miquel Barceló investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Salamanca.

29 de Setembre, 2017


El passat divendres, 18 de setembre, al Paranimf de les Escuelas Mayores de la Universitat de Salamanca va tenir lloc l'acte d'investidura com a doctors honoris causa de l’artista felanitxer Miquel Barceló i del crític d'art i ex-director del Museu del Prado Francisco Calvo Serraller. La solemne cerimònia es va desenvolupar en llatí i d'acord amb l'antic cerimonial.
La candidatura de Miquel Barceló va ser defensada per la degana de la Facultat de Belles Arts, María Soledad Farré, que va posar de manifest la trajectòria internacional de l'artista felanitxer, així com "el seu compromís amb la Universitat de Salamanca i amb la commemoració del VIII Centenari" .
Els dos nous doctors en la seva investidura van vertebrar gran part del seu discurs al voltant de la idea, l'art com a paradigma de la inutilitat... i de lo essencial.
Miquel Barceló va destacar la seva "relació amb aquesta ciutat", sobretot després que al mes d'abril s'inauguràs la múltiple exposició "L'Arca de Noè", que va servir d'inici dels actes amb motiu del VIII centenari de la Universitat. La mostra, que conclourà el proper 1 d'octubre, i que segons l'artista "no és antològica", sinó que gran part d’obra exposada és inèdita, ha omplert durant sis mesos diversos llocs històrics de Salamanca, en els que s'han instal·lat vuitanta peces. Aquestes peces, estan realitzades en diferents formats com pintura, escultura, ceràmica o dibuix.
El rector Daniel Hernández Ruipérez va definir aquest acte com "l'homenatge de la Universitat de Salamanca a l'art i als artistes" i va considerar la celebració del VIII Centenari com "la gran ocasió per consolidar la Universitat i la ciutat de Salamanca com uns referents en l'art contemporani, amb una presència acrescuda d'obres”. En el seu discurs, el rector va agrair a Barceló la seva vinculació amb la Universitat de Salamanca, fins al punt de crear la imatge iconogràfica dels actes commemoratius de la celebració dels 800 anys de la seva fundació, "el seu poderosíssim i vibrant logo".
L'artista pensa que el 'Bosc de llumins', un conjunt de 14 llumins de bronze, amb un pes superior als 500 quilos cada un i de tres metres d'alçada, col·locat al pati de les Escoles Menors, és el lloc idoni perquè aquesta obra quedi instal·lada allà.
A l’acte de nomenament hi van assistir la seva mare Francisca Artigues, el seu fill Joaquim, el director general d’IB3, Andreu Manresa, l'escriptor i amic Biel Mesquida, el torero José Tomás, entre altres personalitats i familiars. No hi assistí cap representant del nostre Ajuntament. Les fotografies que il·lustren la noticia han estat cedides pel nostre amic Andreu Manresa.

Resum dels darrers setmanaris publicats

08
Des
  • Inaugurat l'edifici del nou Arxiu Municipal "Mn. Pere Xamena"
  • Pintades contra cel patrimoni.
  • Els Llogarets. Son Mesquida.
  • Es farà el catàleg de camins del municipi.
  • Avui, Festa de la Immaculada a Son Mesquida.
  • Robatori al cementeri de s'Horta.
  • Reunió entre Ajuntament i atletes per la ubicació del futur hospital.
  • Joan Aznar, nou secretari general dels Socialistes de Felanitx.
  • Pluviometria.
  • Nou cens d'aus marines i cetacis al Port.
  • Pensant la vida, per Joan López Ferré. Morts certa, hora incerta.
  • Carta oberta per Gabriel Mestre Oliver. Mentides.
  • Ensalada felanitxera per Biel Oliver. Deixar-ho tot pel darrer moment.
  • Opinió per Margalida Font. Una reflexió més.
  • Catalunya per Mercè Rigo i Grimalt. Crònica de dol a Catalunya i a Espanya (VII).
  • Qui té bo vola i qui no.... per J.Ciria Maimó.
  • Presentació del concurs "Consumópolis".
  • Campanya de recollida de roba. Suport als refugiats de Grècia.
  • XIV Trobada de Premsa Forana de Mallorca a Lloret. Debat sobre l'actualitat de la Premsa Forana.
  • Tribuna de gol i Penya Barcelonista Es Tamarells.
  • Bàsquet. Les croniques de la setmana.
  • Atletisme. 30 anys de la cursa atlètica de Son Valls.
  • Això és Hollywood.
  • Opinió dels partits polítics.
01
Des
  • Un hospital a Felanitx per a pacients de llarga estada?. Polèmica per l'oposició d'atletes a que s'ubiqui on hi ha programada la pista d'atletisme.
  • 200 anys de l'església de Son Negre.
  • La Policia Local estrena nou vehicle.
  • La Policia Local estrena nou vehicle.
  • Els Bombers davallen un moix de damunt una palmera.
  • Rescatat un home que cau a la mar des d'un llaüt.
  • Darrer concert de Pere Siquier dirigint la Banda de Música.
  • Finalitza el projecte "primeres oportunitats-visibles qualificats" amb un nou web institucional.
  • El Dia contra la violència masclista.
  • L'observador. L'hospital.
  • Ensalada felanitxera per Biel Oliver. El malentès.
  • Carta oberta per Gabriel Mestre Oliver. Pistes esportives versus hospital.
  • Sense principis, sense miraments, sense composició.
  • Les cançons d'Es Cerol i sa Patena (IV).
  • El camí cap a Betlem, per Mn. Josep Cerdà Tomàs, rector.
  • Reunió de la Mesa de Turisme.
  • Acció per denunciar el fondeig del vaixell de gran eslora Rhea damunt la posidònia del Port.
  • El PP denuncia que l'Ajuntament tengui paralitzades les ajudes als clubs esportius.
  • Opinió dels partits polítics.
  • Tribuna de gol i Penya Barcelonista Es Tamarells.
  • Bàsquet. Setmana carregada de partits.
  • Curses de muntanya. III Cursa solidària Policia Local de Calvià.
17
Nov
  • L'Ajuntament recorre la sentència d'expropiació de "l'aparcament" de s'Arenal.
  • Presentada la campanya "Felanitx amb valors". Per fomentar el civisme, la convivència i el respecte al medi ambient a Felanitx.
  • Campanya de controls policials per l'ITV i l'assegurança obligatòria.
  • El PP demana que s'abaixi l'IBI un 5% al 2018.
  • El darrer i extraordinari concert de Pere Siquier, per Magda Estelrich.
  • Se jubila el guàrdia Gabriel Morey, tota una vida dedicada a la Policia Local.
  • Religioses Teatines de la Providència.
  • Millores al Parc Municipal.
  • Nova distinció a l'empresari Antoni Fontanet.
  • L'ajuntament vol allargar el carril bici i el sentit únic a tota la ronda Miquel Massutí Alzamora del Port.
  • Això és Hollywood.
  • Opinió per Margalida Font. L'escalfor del fred.
  • Catalunya per Mercè Rigo i Grimalt. Crònica de dol a Catalunya i a Espanya (VI).
  • Ensalada felanitxera per Biel Oliver. El diari de Kafka (II).
  • Carta oberta per Gabriel Mestre Oliver. No, Rajoy no.
  • Assumptes del Ple municipal.
  • El llibre oblidat, per Raymonde Galbo Laffitte.
  • Les cançons d'Es Cerol i sa Patena (III).
  • Tribuna de gol i Penya Barcelonista Es Tamarells.
  • Bàsquet. Convidada a l'assemblea general.
  • Curses de muntanya. III Caimari Epic Trail.
  • Handbol. El felanitxer Pere Vaquer debuta amb el 1er equip del Barça.
  • Opinió dels partits polítics.