Proposta d'aparcaments al Centre i a l'hora ajudar a la conservació del patrimoni religiós.4

13 de Octubre, 2017

Des de fa temps un dels problemes més greus que diuen té el centre de Felanitx és el de l’aparcament. Malgrat les moltes propostes, idees, intencions,... de moment, al centre de Felanitx de cada dia tanquen cases -algunes de ben grosses i ‘senyorials’ (la majoria perquè els propietaris se moren i els hereus s’estimen més viure a una casa més acollidora als afores de Felanitx o a Portocolom-. També se tanquen moltes botigues, i se n'obrin més bé poques -algunes baixen la porta poc temps després-.
És el peix que se menja la coa. Pel centre no hi ha vida, és evident, basta fer-hi una volta, i això fa que hi hagi poca activitat comercial i que no faci ganes viure-hi.
Hi ha batles que han assegurat que si se creaven aparcaments s’atrevirien a tancar el centre a la circulació, que fos peatonal, com fan la gran majoria de ciutats del món manco Felanitx. Basta fer una volta per Manacor, Campos, Santanyí, Llucmajor, Pollença, Alcúdia,... i veure com ho tenen. I no és fàcil aparcar-hi.
Però bé, si fer aparcaments al centre ha de ser part de la solució al mal, m’ha vengut al cap una possible solució i que vull compartir amb tots vostès.
Sé de bona tinta que s’hi ha fet feina de valent cercant cases velles i grans, solars,... pel centre per convertir-los en aparcaments. Mitjançant anuncis al setmanari s’han demanat propostes, però a moltes el preu ha estat fora de mercat. Ara se’n tomarà una al carrer Juevert cantó amb el del Convent i donarà plaça a una dotzena de cotxes. És una petita primera passa però falta molt més.
Ha estat arran de l’escrit que el rector Josep Cerdà publicà a aquest setmanari fa unes setmanes després del sopar dels veïnats del Convent, que m’ha vengut la idea al cap.
Les esglésies i altres edificis religiosos -malgrat la polèmica existent a alguns indrets amb les immatriculacions, desconec si a Felanitx hi ha problemes però crec que no-, són edificis que el poble tenim com a patrimoni nostre, de cada vegada manco emprats -de cada dia s’hi fan manco misses i la manca de vocacions porta a que de cada dia s’hi facin manco activitats religioses-. Però els edificis hi són, no crec que els s'enduguin i crec que formen part del patrimoni històrico-artístic-cultural del municipi.
Des de fa anys els rectors venen demanant ajuda i doblers als ciutadans pel manteniment dels edificis. Record la campanya de fa més de trenta anys “el Convent és de tots” o les grans obres de millora que s’han fet a Sant Salvador i a les parròquies de Felanitx i Portocolom. Crec que encara d’algunes d’aquestes obres hi ha deute pendent de pagament. I els capellans demanant i demanant als feligresos i ciutadans en general,... organitzen torrades,... per poder fer quatre duros i anar eixugant deute poc a poc. La gent respon, però les quanties són petites.
El Rector, a mitjan setembre va escriure “de bell nou tornà a impressionar la plaça del Convent plena de comensals el divendres 25 d’agost, enguany 470. La resposta va tornat ser excel·lent. Estimam el Convent. Sabem que no té bona salut i això ens preocupa. Ara bé, la malaltia encara no és greu, i entre tots hem d’aconseguir que no ho arribi a ser. Del sopar benèfic d’aquest any queda en net pel Convent: 6.153.42 €. Moltíssimes gràcies! Entre tots feim possible la conservació del nostre patrimoni”.
Està molt bé fer sopars, fan poble, socialitzen, però amb aquestes xifres fa mal envestir a segons quines reformes de conservació molt necessàries que hi ha als edificis religiosos.
La meva proposta és: si no vaig errat, l’edifici/solar de l’Acció Catòlica (carrers Horts i Marià Aguiló) és molt gran, fa anys que està tancat, abandonat,.. i té molta façana; dóna a dos carrers, a què hi cabrien molts de cotxes?
L’antic camp de tennis del Convent (al carrer Sant Agustí) i ja que hi som, el jardí de darrera (que dóna al carrer Sant Alonso Rodríguez), sense gaire despesa, també hi cabrien molts de cotxes? I no en parlem, d’aquí un temps quan la Deixalleria del polígon estigui feta, quin solar! queda al carrer Antoni Maura, amb sortida al de sa Llana, i no en parlem si ho connectam amb el local del carrer Mateu Obrador, allà sí que n’hi cabrien de cotxes!
Deixant aquest darrer per més endavant, crec que amb el de l’Acció Catòlica i els del Convent se crearia un bon número d’aparcaments; sé que no són suficients, però ja seria una gran passa per començar, en dos punts que en manco de cinc minuts ets al centre, situats a carrers amples,...
Sé que hi va haver contactes fa temps, però sense acord. Perquè Església-Ajuntament no se seuen seriosament i se parla clar? L’església no ha de regalar res, però se podria fer un conveni a ‘x’ anys i que l’Ajuntament pagàs un ‘lloguer’ i que aquests doblers revertissin obligatòriament en les obres de millora i manteniment esmentades abans. Així “mataríem dos ocells d’un tir” com se diu. Per una part, ajudaríem a pal·liar la manca d’aparcament al centre i, per altra, el patrimoni religiós no seguiria deteriorant-se.
Crec que Rector i Batle, i els seus respectius seguicis, s’han d’asseure i parlar-ne seriosament i arribar a un acord pel bé del poble. L’església, crec que tendria una bona oportunitat de deixar de fer de demanadora, i poder envestir seriosament a adobar els seus immobles, però que consideram patrimoni de tots.
A part del Convent o la Parròquia, el monument de Crist Rei ha de menester mà de metge i no serà barat...
Aquí queda la proposta, escrita i pública. Qui mourà fitxa? En parlarem.

Concentració solidària amb el poble català.

06 de Octubre, 2017

Més de 400 persones, apunten, assistiren a la crida per solidaritzar-se amb el poble català i en suport al referèndum 1-O, diumenge passat horabaixa, davant la Sala.
Baix el lema “contra l’estat d’excepció i la violència repressiva, defensem els drets humans”, la convocatòria se féu improvisadament, en poc temps i mitjançant les xarxes socials. Així i tot, foren molts els felanitxers que se sumaren a la iniciativa i hi acudiren. Se llegiren diversos manifests, poemes, hi hagué gloses, crits de ‘Democràcia’, ‘Volem votar’... en suport al poble català i en contra de l’actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
Recordem que aquesta és la segona concentració que s’ha fet en poques setmanes. El passat dia 20, ja un bon nombre de persones es concentraren davant la Sala per mostrar el seu suport al dret a decidir del poble de Catalunya.

Miquel Barceló investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Salamanca.

29 de Setembre, 2017


El passat divendres, 18 de setembre, al Paranimf de les Escuelas Mayores de la Universitat de Salamanca va tenir lloc l'acte d'investidura com a doctors honoris causa de l’artista felanitxer Miquel Barceló i del crític d'art i ex-director del Museu del Prado Francisco Calvo Serraller. La solemne cerimònia es va desenvolupar en llatí i d'acord amb l'antic cerimonial.
La candidatura de Miquel Barceló va ser defensada per la degana de la Facultat de Belles Arts, María Soledad Farré, que va posar de manifest la trajectòria internacional de l'artista felanitxer, així com "el seu compromís amb la Universitat de Salamanca i amb la commemoració del VIII Centenari" .
Els dos nous doctors en la seva investidura van vertebrar gran part del seu discurs al voltant de la idea, l'art com a paradigma de la inutilitat... i de lo essencial.
Miquel Barceló va destacar la seva "relació amb aquesta ciutat", sobretot després que al mes d'abril s'inauguràs la múltiple exposició "L'Arca de Noè", que va servir d'inici dels actes amb motiu del VIII centenari de la Universitat. La mostra, que conclourà el proper 1 d'octubre, i que segons l'artista "no és antològica", sinó que gran part d’obra exposada és inèdita, ha omplert durant sis mesos diversos llocs històrics de Salamanca, en els que s'han instal·lat vuitanta peces. Aquestes peces, estan realitzades en diferents formats com pintura, escultura, ceràmica o dibuix.
El rector Daniel Hernández Ruipérez va definir aquest acte com "l'homenatge de la Universitat de Salamanca a l'art i als artistes" i va considerar la celebració del VIII Centenari com "la gran ocasió per consolidar la Universitat i la ciutat de Salamanca com uns referents en l'art contemporani, amb una presència acrescuda d'obres”. En el seu discurs, el rector va agrair a Barceló la seva vinculació amb la Universitat de Salamanca, fins al punt de crear la imatge iconogràfica dels actes commemoratius de la celebració dels 800 anys de la seva fundació, "el seu poderosíssim i vibrant logo".
L'artista pensa que el 'Bosc de llumins', un conjunt de 14 llumins de bronze, amb un pes superior als 500 quilos cada un i de tres metres d'alçada, col·locat al pati de les Escoles Menors, és el lloc idoni perquè aquesta obra quedi instal·lada allà.
A l’acte de nomenament hi van assistir la seva mare Francisca Artigues, el seu fill Joaquim, el director general d’IB3, Andreu Manresa, l'escriptor i amic Biel Mesquida, el torero José Tomás, entre altres personalitats i familiars. No hi assistí cap representant del nostre Ajuntament. Les fotografies que il·lustren la noticia han estat cedides pel nostre amic Andreu Manresa.

LA VERTADERA HISTÒRIA D'UNA PROTAGONISTA INVOLUNTÀRIA.

22 de Setembre, 2017


Aquesta fotografia que acompanya el text on apareix la conciutadana Catalina Roig Bossa i un agent de la Guàrdia Civil ha estat emprada de manera desvirtuada i fora de context en quant al lloc i motiu del perquè d’aquesta foto.
Aquestes darreres setmanes la foto, amb fotomuntatge i sense, ha donat la volta al món mitjançant les xarxes socials, principalment twitter, i amb tot tipus de comentaris.
I no ha estat exempta de polèmica. Per una part, per haver-se emprat la imatge d’aquesta dona amb finalitats polítiques –sense el seu consentiment- quant al missatge que vol transmetre entorn al referèndum de Catalunya de l’1-0 (l’altra imatge que acompanya aquest text). Ja dins el juliol, la CUP la va fer començar a circular per les xarxes amb un cartell de convocatòria per una concentració contra la Guàrdia Civil, però amb no tanta viralitat com ara fa unes setmanes mentre la Guàrdia Civil registrava el setmanari El Vallenc cercant paperetes pel referèndum. En aquesta ocasió la foto començà a circular de manera massiva i equivocada com si fos feta a Valls, al mateix lloc del registre policial i convertint-se en una icona de la resistència civil a favor del referèndum. I no només la CUP i altres de Catalunya s’han apoderat i l’han emprada; sinó que també Anova, (partit polític nacionalista de Galícia) n’ha fet ús darrerament per transmetre els seus missatges polítics.
I per altra part, també s’ha utilitzat sense permís de l’autor de la foto. Quan feia dies que voltava per centenars de twits, a algú se li va ocórrer demanar qui era l’autor de la imatge? I, l’autor contestà dient que era seva.
Ha estat tant el rebombori internauta creat que diaris, ràdios i televisions com La Vanguardia, ABC, El Mundo, IB3TV, i altres, han entrevistat l’autor de la fotografia per saber-ne la vertadera història. El Setmanari Felanitx també l’ha volguda esbrinar.
Aquesta fotografia va esser feta a Felanitx, el 27 de gener del 2012 pel redactor de la secció de Part Forana del diari Ultima Hora, Joan Socies durant la celebració del Consell de Govern que José Ramón Bauzá celebrà a l’Ajuntament, mentre al carrer hi havia un grup de ciutadans que protestaven contra la seva política lingüística d’arraconar el català. Fora de l’Ajuntament hi havia una notable presència policial, principalment agents de la Benemèrita.
L’autor, Joan Socies, que s’ha vist sorprès per tot l’enrenou mediàtic, malgrat haver passat més de 5 anys, recorda bé aquell dia. Amb les entrevistes que li han fet ha hagut de refrescar la memòria per posar cada cosa la seu lloc.
La foto està feta bé davant la Sala, al cantó de cas barber moix. Joan Socies era defora amb altres periodistes que seguien el desenvolupament de la protesta i feia fotos.
En un moment donat reparà amb aquesta dona major (de 92 anys aleshores) just davall una senyal de direcció prohibida, la placa del nom de la plaça i un guàrdia civil mans plegades però amb actitud vigilant que no deixava passar ningú pel carrer, i madò Catalina que esperava per anar a ca seva, ho aprofità per badar una estona i veure el ‘moviment’ polític i els crits dels concentrats. A Socies li cridà l’atenció l’escena i féu la foto que, com moltes altres d’aquell dia, el sendemà va esser publicada al diari Ultima Hora, per curiosa i per no ser tan oficial/tensa com altres, i aquí s’hauria d‘haver acabat tota la història, com pràcticament la gran majoria de fotos que se publiquen als diaris.
Però ara, cinc anys després d’aquella història, algú l'ha treta enmig, fora de context, emprada amb finalitats polítiques, sense permís de l’autor i com és clar, amb la família d’aquesta dona –ara té 97 anys- enfadada per l’ús polític que se n’ha fet sense autorització i totalment aliena a aquest rebombori.

Demà dissabte, Cas Concos se bolcarà amb ajudar a la lluita contra el càncer.

15 de Setembre, 2017

Demà, el poble de Cas Concos i també dels voltants es tornaran a bolcar per ajudar a la lluita contra el càncer, gràcies a la iniciativa del concarrí, Guillem Monserrat, que cada dos anys organitza una gala solidària a benefici d’aquesta associació amb la finalitat de recaptar fons; una ajuda solidària encaminada a minvar alguns dels mals que pateix molta gent.
Enguany és la tercera edició d’aquesta gala bianual que, a la darrera edició, el 2015, aconseguí reunir prop de 500 persones.
Guillem Monserrat, a l’acte de presentació de divendres passat a Cas Concos, explicà que “la intenció d’enguany és superar els 5.000 euros de la darrera gala”.
El concert ‘Guillem Monserrat i amics’ serà demà dissabte dia 16, a les 22 hores i, a més d’en Guillem, damunt l’escenari, acompanyats de músics en directe, hi actuaran els artistes Inès Mas (de Campos), Irene Gili (d’Artà) i el felanitxer Valentín Mendoza.
Des de l’Associació de la lluita contra el càncer de Balears, estan molts agraïts d’aquests actes solidaris que s’organitzen arreu com aquest de Cas Concos, explicà el president de l’entitat, Javier Cortés.
L’entrada-donatiu serà voluntària fins als 11 anys, “per anar inculcant als més petits la participació i el ser solidaris”, explicà Guillem Monserrat, i de 10 euros a partir dels 12 anys. Ja estan a la venda i també se podran adquirir a l’entrada del recinte, el Camp Municipal d’Esports de Cas Concos, abans de començar el concert.

Sebastià Oliver, finisher de la mítica "Ultra Trail du Mont Blanc".

08 de Setembre, 2017

Ho va aconseguir, en el seu primer intent el nostre company de redacció, i especialista en curses d’ultradistància, va obtenir el finisher de la Ultra Trail del Mont Blanc, la prova reina de l’ultrafons a nivell mundial, on per accedir-hi ha d’acreditar un mínim de tres curses de més de 100 kms per muntanya en un espai de dos anys, i llavors ser afortunat en un posterior sorteig.

  En la localitat de Chamonix, ciutat situada en els Alps francesos, es varen reunir la passada setmana 8.000 corredors procedents de fins a 92 països d’arreu del Món. Aquests es distribuïren en cinc curses, la OCC (56 kms), la CCC (101 kms), la TDS (120 kms), la PTL (prova d’orientació de 290 kms), i l’estelar UTMB (170 kms).

  Oliver era el primer felanitxer que accedia a la UTMB, que comptava bamb un desnivell positiu de 10.040 mts. Les previsions meteorològiques no eren bones, i es confirmaren. Els participants es trobaren temperatures extremes de fins a nou graus baix zero i, a banda del fred, hagueren de combatre la neu en els cims més alts (Col de la Seigne i Col Ferret), espessa boira (Col de Bonhomme) i pluja (Arnouvaz, La Fouly i Champex Lac).

  En la UTMB de 170 kms el divendres a les 18h.30’ sortiren de Chamonix 2.500 corredors, acabant-la 1.685. El recorregut voltava el massís del Mont Blanc, iniciant-se a França, seguint cap a Itàlia, Suïssa i altra vegada cap a França. Sebastià Oliver va finalitzar en el lloc 1.072, amb un temps de 42 hores 26 minuts. En el km 40 la posició era la 2.201, en el 80 la 1.763, i en el 120 la 1.224, fent una cursa de menys a més, just en els darrers 8 kms va avançar 25 llocs. El felanitxer arribava a Chamonix el diumenge a migdia, amb la bandera de Felanitx amb les mans, i amb una meta arrebossada de gent. Fou el primer mallorquí classificat, ja que el solleric Tòfol Castanyer anava per davant però va tenir un problema de salut i es va retirar. Dels 14 participants balears, Sebastià Oliver fou el tercer millor classificat, per darrere dels eivissencs Francisco Bonilla i José Antonio Colomar.

  Oliver, primer felanitxer que aconsegueix aquest preuat finisher, ja fou també qui va encetar els finishers felanitxers en altres proves d’alt nivell com Ultra Pirineu (110 kms) en el 2016 i Trail Camí de Cavalls (185 kms) en el 2015. Completa el seu palmarés amb l’Ultra Barcelona (101 kms), Ultra Montseny (80 kms), Costa Nord Menorca (100 kms), Costa Sud Menorca (85 kms),Formentera All Round (72 kms) i cinc Ultra Mallorca Serra de Tramuntana, fins a un total de 96 proves de muntanya i trail running, i més d’un centenar de curses per asfalt, en les que ha tingut la fortuna de que en cap s’ha hagut de retirar.

  Amb aquest finisher Ultra Trail Mont Blanc, el nostre company arriba a un sostre que qualsevol corredor ambiciona, acabar la prova reina del trail running a nivell mundial. Enhorabona!!!

UN BON SANT AGUSTÍ.

01 de Setembre, 2017

Dia de festa grossa, un any més, dilluns passat, per festejar el dia més esperat de festa per a molts. Una festa on gran part del poble s’hi suma i s’hi entrega per viure'l intensament.
I, com no podia ser d’altra manera, el Cosso en va esser un dels grans protagonistes d’aquesta disbauxa felanitxera. La ‘ressurrecció’ de la quica i les reivindicacions no hi mancaren.
El dia començà ben de matí; amb la primera claror del dia, ja començava a haver-hi moviment pel carrer Bellpuig, per davant l’antic bar La Punyalada. I, a les 7.30 h. el ‘seguici fúnebre’ amb “suposadament” la quica morta dins un bagul, i amb el dol rigorós, de negre, flors i espelmes, els membres del Cosso el portaven damunt les espatles. La processó arribà fins a la plaça de Sa Font, indret on tradicionalment la quica solia ressuscitar de dins les cristal·lines aigües, però enguany, el seguici pujà fins damunt el replà on, de mans del rector, des de la finestra de la rectoria, van rebre la darrera benedicció. La comitiva seguí cap a la plaça d’Espanya i a recórrer poble fins a les 9, hora en què la plaça de s’Arraval ja era plena de gent.
Una gran limusina, que just just passava pels carrers, arribà a la plaça. El Cosso havia convertit s’Arraval en un plató de Hollywood per a la gala dels cosooscars. De dins aquell gran cotxe sortí una elegant presentadora de la gala, vestida de vermell, i per la catifa vermella arribà a l’escenari, mentre les càmeres de les televisions emetien la gala en directe! Poc després, acompanyat d’hostesses, actors, actrius,... sortí el gran guardonat i pregoner d’enguany, Miquel Juan, en Maikel Figasseca. També per la catifa vermella arribà al cadafal i començà el pregó. En terra el bagul amb la quica, i als voltants els cossossauris, vestits de dol rigorós per assistir al que havia de ser el funeral de la quica.
En Maikel, féu un repàs a diferents històries i anècdotes de fa anys, recordà les pel·lícules de l’equip Tulsa, parlà dels picadors,... i en reconeixement a la ‘millor’ trajectòria cineàstica, com a director, guionista, actor, forner i pastisser, va rebre un óscar.
En Maikel, en el transcurs del pregó, just davant el bagul va pronunciar les paraules màgiques que tantes vegades li sentim a dir com “anxula qula macamba, uro carburo, orris kamoi”, i enmig d’una gran ovació la quica ressuscità i començà a ballar com ha fet cada dia de Sant Agustí des de fa molts anys.
A l’acte i posteriorment davant el Convent no hi mancaren les reivindicacions i retrets, principalment als polítics de torn. En aquesta ocasió un gran i vistós cartell d’Autopista NO fou ben present per tot arreu, per mostrar la disconformitat al tram d’autopista/autovia,... de la carretera Llucmajor-Campos; així com pancartes com “Biel Barceló, ni oblit ni perdó i el símbol d’euros pintat”, en al·lusió, se suposa, a la seva gestió al front de la Conselleria de Turisme del Govern i la massificació turística que patim.
Quan les autoritats polítiques passaven per davall el pal·li, s’escoltaren diverses consignes; les que més “no heu fet res”, “Autopista no” i qualque crit de “traïdors”.
Dels polítics que passaren per davall el pal·li, el més ovacionat i passejat uns metres damunt les espatles dels seus amics va esser el felanitxer Baltasar Picornell Balti, des de fa uns mesos, president del Parlament de les Illes Balears, la segona autoritat política de les Illes.
I els que més remullats d’aigua i altres líquids més aferradissos foren els batles de Felanitx, Joan Xamena, el de Palma, Toni Noguera i el president del Consell, Miquel Ensenyat. També hi passaren, la consellera de Territori del Consell i felanitxera, Mercedes Garrido, i les conselleres del Govern Balear, de Cultura Fanny Tur i d’Hisenda, Catalina Cladera, a més dels regidors municipals i altres representants polítics.
Però, just abans del pal·li, a la sortida de l’Ofici, els Caparrots amb les canyes feien rotlo per poder veure, per darrera vegada enguany, els Cavallets i els seus balls, baix un sol de justícia i un baf insuportable, els sis cavallets i la dama feren aixecar pell de gallina a més d’un amb els seus balls al so de les xeremies i tamborinos.
Després, el ball dels gegants, acabà d’arrodonir la gran festa.
Passat tothom pel pal·li, el cercavila continuà cap a La Sala pels carrers de costum.
Davant l’Ajuntament, altra vegada més ball i més festa i més sentiment felanitxer.
Aquí la festa s’espargeix i qui més qui manco cerca o ja té un lloc on anar a dinar.
Per, exemple, un grup d’uns 150 cossossauris des de fa molts anys dinen dins el Mercat, i fins i tot, allarguen la festa fins tard amb l’ajuda de la ‘xaranga els valencians’.
La part més autèntica de la festa cossauria felanitxera posa el punt i final. Un any més un èxit de gent i de festa.
El botellot de l’horabaixa
No se dir el mateix de la festa que envaeix Felanitx l’horabaixa/vespre, a partir de devers les 5, amb centenars de cotxes i autocars amb gent de fora poble, que sense to ni so ni saber molts on van, arriben al poble amb el simple objectiu de beure i beure.
En aquesta ocasió però, se pot dir que ha estat un poc més “controlat” i concentrat a la part de baix del poble i als afores, que no escampat per tot arreu com l’any passat.
Els devers 35 efectius policials que hi havia de servei l'horabaixa, malgrat el seu esforç, no varen donar abast per poder absorbir i ordenar els centenars de cotxes i autocars, que arribaven massivament al poble per, simplement, fer botellot i anar la les macro-festes que organitzen alguns bars del poble, a més d’altres festetes puntals davant altres bars.
Els filtres policials col·locats a les rotondes d’entrada no varen ser suficients per dissuadir l’enfilall de cotxes que arribaven. Molts feien l’anguila i se colaven per carrers i carrerons per poder accedir a l’interior del poble.
A molts punts hi havia retencions de vehicles i els policies revisaven bosses de mà per retirar botelles de vidre i efectes perillosos (com poden ser ganivets,...)
El degoteig de vehicles que volien accedir a Felanitx no aturà fins ben entrada la nit.
Gran part del botellot se concentrà als aparcaments habilitats per a tal efecte, al Polígon Industrial, a l’aparcament del camp de futbol, a la via de cintura,...
El sendemà de la festa, dimarts, va ser el moment de fer un primer balanç i veure la ‘ressaca’ deixada.
El batle Joan Xamena i el regidor de Medi Ambient, Colau Barceló voltaven de matí pel poble fent un seguiment dels “punts calents” on els serveis de neteja contractats expressament feien feina a les totes per eliminar les restes de botelles, plàstics, tassons i altres elements que els incívics deixaren escampats per terra.
Joan Xamena, considera que s’ha “millorat molt respecte l’any passat”, i explicà que “el dispositiu policial preparat funcionà molt bé, no vàrem tenir trànsit de vehicles dins el poble que era el que volíem degut a la gran afluència de gent”.
Respecte al botellot, Xamena explicà que “va estar una mica més controlat en el sentit que no el varen fer dins el poble i el varen fer als aparcaments que hi havia habilitats”.
Respecte a l’assistència d’enguany, que hi havia molta gent, el batle apuntà que fou “més o manco la mateixa dels anys anteriors”. Però considera que, “hi ha hagut manco botellot i manco brutor”.
Això sí, els nombrosos banys portàtils instal·lats per l’Ajuntament i els bars que organitzaven festes no evità que gent incívica orinàs pels carrers, a alguns portals o enmig de dos cotxes. Al respecte, a les xarxes socials alguns veïnats ho han contat i també expliquen que recriminaren als ‘infractors’ la seva endemesa.
Respecte a la neteja, el batle comentà que “a les 3 de la matinada se posà en marxa tot el dispositiu de neteja contractat específicament per a aquest dia, començant a fer net per les zones del botellot”. A més de màquines agranadores i gent amb pala i granera, ahir dematí camions d’aigua a pressió anaven netejant els carrers del poble on més afluència de gent i incivisme (orí principalment) hi havia. Només de neteja extraordinària, és a dir, a més de la programada per les festes, s’ha previst un cost d’uns 8.000 euros.
“El dispositiu de neteja va fent molta feina i esperam que avui (per ahir) horabaixa quedi ja el poble ben net”, explicà Xamena
Respecte a com serà el Sant Agustí de l’any que ve, encara és prest per fer-ne valoracions, però el batle comentà que “damunt l’experiència d’aquest any ara tenim uns mesos per reflexionar i estudiar de cara a l’any que ve, de com ho farem; si seguirem amb el mateix sistema o se prendran noves mesures. De moment consideram que ha funcionat, que s’ha de mantenir, però s’ha d’avaluar”.
Una dada a esmentar és que al pròxim Sant Agustí, si es compleix el pacte de governabilitat firmat entre el BLOC-PSOE i El PI, serà batle l’actual regidor de Policia i Turisme, Jaume Monserrat, d’El PI. El canvi de batlia està previst pel mes de juny vinent.

Les festes en general, molt participades
Els 10 dies d’actes i activitats de les festes han estat molt participats; gairebé tots els actes han comptat amb moltíssima gent, tant a participar com a gaudir-ne, depenent del tipus d’acte que fos. Agafant el programa i per no deixar-ne cap, començant des del primer, amb la cursa popular, o fins i tot abans, amb els sopars de carrers i fins a la darrera verbena que el dimarts dematí encara hi havia els darrers rassagats pel poble, tots han estat molt participats.
Pel que fa a les verbenes, segons fonts municipals, la participació ha “estat molt bona; amb una mitja d’entre 3.000 i 4.000 persones, a excepció de la darrera, que la concurrència es multiplicà”.
Des de l’Ajuntament manifesten que “estam molt contents de com han transcorregut les festes i de la gran participació que han tingut”.



EDITORIAL

25 de Agost, 2017

La celebració de les festes de Sant Agustí de la nostra població se va iniciar amb un minut de silenci com a condemna de l’atemptat comès a la Rambla de Barcelona que tantes víctimes va causar.
El setmanari se suma a aquesta repulsa contra un acte, no solament reprovable pels danys personals que causa, sinó perquè és un atac contra els valors més fonamentals de la civilització, llibertat de pensament i de creences, la tolerància, la convivència i el principi que diu que la solució de les divergències i de tota casta de conflictes no pot esser mai la violència. Aquest atemptat no va sols contra Barcelona ni contra Catalunya, sinó que s’estén més enllà de totes les fronteres.
El fanatisme se situa a l’extrem oposat de la civilització. No sabem si la Humanitat arribarà a extirpar-lo. Per ara, hem de constatar amb disgust que, malgrat els segles d’evolució, no ho ha aconseguit, com en són mostra aquest atemptat i tots els que l’han precedit.
Barcelona és una de les ciutats més avançades del món i aspira a uns ideals de coexistència, de cultura i democràcia. Per això ha estat un objectiu elegit dels terroristes, que han apuntat al seu cor, que és la Rambla, un lloc preferit per tots els qui la visiten, per tot quant té d’història, de vitalitat i de bellesa. És simptomàtic que els terroristes hagin triat el centre on regnen les flors.
El setmanari, que comparteix plenament els valors directament atacats per aquest i altres atemptats, s’uneix a la condemna unànime que en fa el món civilitzat.

AVUI COMENCEN LES FESTES

18 de Agost, 2017

Avui divendres, 18 d’agost, comencen les festes de Sant Agustí. Un any més, la població se prepara per celebrar la ‘Setmana gran’ de les festes, que no són les patronals (que és Santa Margalida).
Com ve sent costum des de fa ja un bon grapat d’anys, el pregó és l’acte que dóna el sus a les festes, enguany a càrrec de la professora Maria Antònia Caldentey, a les 20.30 hores des del balcó de la Casa de Cultura. I, unes hores abans, com ja fa prop de 40 anys, tindrà lloc la cursa atlètica popular pels carrers del poble.
Acabat el pregó, els carrers –si tot segueix el guió previst- se tornaran a omplir de gent per passejar i gaudir de la Nit de l’Art. (Podeu veure el programa apart inserit en aquest setmanari).
Verbenes, activitats esportives, lúdiques, infantils, culturals,... són el que trobam pegant una ullada al programa, que des de l’any 1953 edita l’Ajuntament, i que ja està a l’abast de la ciutadania tant en paper com a les xarxes socials.
A la pàgina 4, ‘L’Ajuntament informa’, hi trobareu el programa d’actes amb els horaris i el lloc on es duran a terme les activitats aquests dies de festa.
Per a la setmana que ve, aquest setmanari prepara una edició especial amb motiu de les festes.

La forma de ferradura de "sa Font" nou logotip de la "Nitx de l'Art" felanitxera.

11 de Agost, 2017

Un dels espais històric-artístic més característic, identitari i estimat pels felanitxers, sa Font, és la nova imatge corporativa i identificativa de la Nit de l’Art felanitxera, que enguany arriba a la 12 edició.
El nou disseny és la forma de ferradura de la part de dalt de sa Font, icona felanitxera, al bell mig del casc antic, al centre del poble i punt neuràlgic de bona part del devenir i de l’activitat del poble.
La forma de ferradura de la part superior d’aquest espai és en recordança de la llegenda que diu que fa molts anys un cavall amb la pota va gratar i brotà aigua; una ‘història’ vinculada a la real quan l’any 1490 arran d’una gran sequera la font existent se féu més endins i va rajar en ple estiu un 20 de juliol, d’aquí que el nom complet sigui ‘sa Font de Santa Margalida’, festa patronal de Felanitx.
Amb aquest fil conductor, la dissenyadora gràfica felanitxera Maggie Adrover ha creat aquest nou logotip d’un dels actes més multitudinaris que ençata les festes de Sant Agustí, la ‘Nitx de l’Art’; durant la qual els carrers del poble bullen de gent, art, música, performances, instal·lacions, audiovisuals,... Serà el divendres 18 d’agost, just després del pregó de festes, enguany a càrrec de la professora jubilada i esportista, Maria Antònia Caldentey.
La participació a la Nitx de l’Art encara no està del tot tancada però s’espera que sigui similar a l’any passat, amb més d’una trentena d’espais (entre públics i privats –galeries, cases, portasses,...) i la intervenció d’uns 160 artistes.
Enguany, sembla que hi haurà una alta participació d’artistes/creadors del món de les noves tendències, audiovisuals i intervencions amb llum, so,...
D’altra banda, a la tercera edició del Certamen d’Arts Plàstiques Ciutat de Felanitx, que enalteix encara més aquesta nit de l’art, enguany s’hi han presentat un total de 82 obres –pràcticament el triple que a la primera edició- de totes les modalitats artístiques, i arribades de per tot el món. Precisament, les 20 obres seleccionades, i entre aquestes les guanyadores, integraran una de les dues exposicions que durant la nit de l’art i els dies de les festes de Sant Agustí se podrà visitar a la Casa de Cultura. L’altre exposició, al primer pis, serà una intervenció de l’artista Albert Pinya. En el nostre local del carrer Major hi tendrem una instal·lació de l'artista Carlos Feldkamp.

Resum dels darrers setmanaris publicats

13
Oct
  • 120 anys de l'arribada del tren a Felanitx.
  • Proposta d'aparcaments al Centre i a l'hora ajudar a la conservació del patrimoni religiós.
  • La segona festa de s'alè a Portocolom.
  • Aprovat el reglament d'usos i la taxa per a l'ús de l'escola de Son Proenç.
  • Recompte d'aus marines i cetacis a Portocolom.
  • Els desmarcatges d'El PI votant amb el PP.
  • Ha mort el pare Gabriel Llompart.
  • La taxa del fems puja a l'allotjament turístic i restauració, baixa al petit comerç i professionals, i se manté als habitatges.
  • Aprovat el plec de condicions per a la Deixalleria municipal.
  • Llum verda a l'exposició d'un terreny devora el Camp d'Esports de sa Mola.
  • Nota aclaridora sobre l'origen de la música de l'himne a la Mare de Déu de Sant Salvador.
  • Crònica de dol a Catalunya i a Espanya, per Mercè Rigo.
  • Pensant la vida, per Joan López Ferré. Sempre la no-violencia.
  • Opinió per Margalida Font. Acte de responsabilitat.
  • 13 llunes per Miquela Bover i Toni Gonzales. Sa Lluna i ses Fires.
  • Carta oberta per Gabriel Mestre Oliver. Crònica d'urgència.
  • Una reunió un tant moguda, per Biel Oliver.
  • Tribuna de gol i Penya Barcelonista Es Tamarells.
  • Judo. Gran Slam i campionat del Mon Judo Katas.
  • Curses de muntanya. Els felanitxers brillen en el Castell d'Alaró.
  • Bàsquet. Avaluació: es pot millorar.
  • Quines són les conclusions de l'assemblea a Portocolom convocada per l'ajuntament?.
  • Opinió dels partits polítics.
06
Oct
  • La piscina coberta i la graderia d'es Torrentó necessitem mà de metge.
  • El primer Concurs de Música "Ciutat de Felanitx" ja és una realitat.
  • Concentració solidària amb el poble català.
  • Catalunya ha guanyat la seva llibertat, per Andreu Salom i Mir.
  • Crònica de dol a Catalunya i a Espanya, per Mercè Rigo.
  • El PP critica el retard en l'inici de curs a la FP de l' IES Felanitx.
  • L'Associació d'Ornitologia demana una nova seu davant el mal estat de la que ocupen.
  • Pluviometria.
  • Això és Hollywood, per Pere Estelrich.
  • Opinió per Margalida Font. Rajoy dimissió.
  • Carta oberta per Gabriel Mestre Oliver. I ara què...?.
  • L'observador. El Mercat. La rifa dels 2.000 euros.
  • Un governant passat per aigua, per Biel Oliver.
  • Temps de llampugues per Raymonde Calbo Laffitte.
  • Tribuna de gol i penya barcelonista Els Tamarells.
  • Bàsquet. Primers partits oficials.
  • Curses de muntanya. Magdalena Vicens guanya la Sant Juníper.
  • Comunicat de la Sectorial d'ensenyament de la UCTAIB.
  • Opinió dels partits polítics.
29
Set
  • Miquel Barceló investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Salamanca.
  • Concentració davant la Sala en suport al dret a decidir de Catalunya.
  • Pels drets fonamentals dels ciutadans, per la llibertat d'expressió.
  • Cònica d'un dia de dol a Catalunya i a Espanya, per Mercè Rigo.
  • V Concentració Nacional de la Tralla 101.
  • El projecte del nou varador a l'explanada d'es Corso a debat a l'assemblea ciutadana.
  • L'artista Joan Roig exposa a Sa Cova dets Ases.
  • Els escolars participen a la Setmana de la Mobilitat Sostenible.
  • Comencen les obres de connexió del carrer d'en Pelat amb el polígon industrial.
  • L'exposició "Present Immediat" proposa una revisió dels certàments municipals d'art a Mallorca.
  • La Fira de Sant Miquel.
  • El el 83 aniversari l'himne de la Coronació de la Mare de Dèu de Sant Salvador, per Joan Antich.
  • La Centralitat, per Andreu Salom i Mir.
  • A por ellos, per Antoni Bassas.
  • Pensant la vida, per Joan López Ferré. L'abús de la contenció (les corretges) en psiquiatria.
  • Carta oberta per Gabriel Mestre Oliver. Setmana de Passió.
  • L'observador. Els avaradors. L'oposició.
  • El Felanitx (Fantasy) de Derek Bourgeois, per Magdalena Estelrich Mestre.
  • Acte de solidaritat amb el Moviment Popular Rifeny.
  • El Rif, per Toni Martorell.
  • Una mica de fantasia. Picadors de via estreta, per Biel Oliver.
  • Entrevista a Francisca Rosselló per Sebastià Manresa.
  • Tribuna de gol i penya barcelonista Els Tamarells.
  • Bàsquet. Donam el sus de la temporada.
  • Curses de muntanya. IV Trail Nordic Palma.
  • Presentades al·legacions al projecte d'ampliació portuària a Portocolom.
  • Opinió dels partits polítics.