L'Hospici: una passa més per a la seva rehabilitació.

23 de Setembre, 2016

Nova i important passa per a que l’antiga residència-hospici ‘Mare de Déu de Sant Salvador’ sigui reconvertida en un Centre de Dia i de Nit amb capacitat per a 38 usuaris.
La consellera de Serveis Socials del Govern Balear, Fina Santiago, com a presidenta de la junta rectora del Consorci de Recursos Sociosanitaris i Assistencials de les Illes Balears i el batle Joan Xamena, ja han firmat el conveni de col·laboració que dóna llum verda a l’inici de les obres de rehabilitació d’aquest edifici que du tancat poc més de quatre anys i mig.
Mitjançant aquest conveni, l’Ajuntament cedeix l’edifici al Consorci per poder efectuar les obres de rehabilitació. Una vegada acabada l’obra, l’edifici retorna a La Sala, que se compromet, per un període mínim de 20 anys, a destinar-lo a ús sociosanitari.
La intenció és que d’aquí un mes el Consorci tregui a licitació pública el contracte de les obres, per tal que puguin començar abans del mes de febrer del 2017 i finalitzarien la primavera del 2018.
Les obres, pressupostades en prop 1'7 milions d’euros, seran finançades pel Consorci (Govern Balear i Consell de Mallorca) en un 60 per cent (un milió d’euros), mentre que l’Ajuntament hi posarà el 40 per cent restant (672.000 euros). Totes les aportacions se faran en tres anualitats, al 2016, 2017 i 2018.
El conveni firmat dilluns passat al pati de l’edifici, suposa una passa més cap a la reconversió d’aquest immoble d’una superfície aproximada als 2.300 m2.
A la planta baixa, de 530 m2, se disposarà de 30 places de centre de dia. Hi haurà diferents sales i banys tant per als usuaris com per al personal, bany geriàtric, sala de cures, una gran sala de descans, cuina, menjador, despatx de direcció i magatzems, a més d’una porxada de 93 m2 i el pati.
A la planta primera, de 453 m2, hi haurà el servei d’estades nocturnes. Hi haurà vuit dormitoris i vuit banys, una sala d’usos múltiples i diferents sales i magatzems.
Aquestes 38 places s’integraran a la Xarxa d’Atenció pública a la Dependència de les Illes Balears.
També s’arreglarà la teulada, i queden per a un futur la segona i la tercera planta (el porxo). Digueren que aquesta és només una primera fase per a l’Hospici. No se descarta en un futur poder ampliar, tant a la planta baixa com el primer pis. Fins i tot, apuntaren que les plantes superiors quedaran preparades per si, anys vinents, i vist el rodatge i la demanda de places o serveis, se vol ampliar tant el Centre de Dia com el de Nit; però també tindrà un cost econòmic que ara no se pot assumir.
Tota aquesta primera fase del projecte de rehabilitació afectarà la part més antiga de l’edifici, és a dir, els carrers Hospici i Pou de la Vila.
Un Centre de Dia sol estar obert entre les 8 del matí i les 6 del capvespre. Pel que fa al d’Estades Nocturnes, aquest de Felanitx juntament amb tres més que s’obriran a altres pobles són una experiència pilot, que “aniran fent” segons les necessitats del moment.
Un altre projecte que queda ‘aparcat’ per molt més endavant és a la part de darrera de l’edifici, la que dóna al carrer Sant Alfons i que se construí fa una cinquantena d’anys. Allà, les possibles intervencions que se plantegen són diverses. Entre d’altres, el batle Joan Xamena insistí en la idea de construir-hi pisos tutelats o pisos autònoms,... però això ja és per a un futur més llunyà.
Recordem que al mes de maig passat, se féu una assemblea ciutadana on se posaren damunt la taula totes aquestes qüestions que envolten la reconversió de l’antic hospici-hospital-residència.

Felanitx com ho veus?. La meta.

23 de Setembre, 2016

Entram a la recta del termini del lliurament dels escrits pel Congrés. “Fins a la darrera mata hi ha conills”, per això no defalliu, si no heu escrit més que alguna nota de com ho veis, encara teniu temps per ampliar el comentari, que faci més entenent el tema als que desconeixen de què parlau i, amb una vetlada ho tindreu llest.
Efectivament és per donar ànims, però són sincers i possibles. Els continguts del Congrés són els temes que finalment s’hi hauran presentat. Aquest ventall, ens donarà la mostra de les preocupacions de ciutadans, que hauria de ser la més representativa possible de la vida felanitxera.
L’explicació i argumentació que li voleu afegir té la importància, fins al punt de no impedir presentar l’escrit. És més important la participació, baldament sigui telegràfica, que per argumentar o posar exemples no presentar l’escrit.
Ja sabeu que les coses, ni són veritat ni mentida, sinó del color de la ullera en que es mira. Vol dir que es tracta d’aportar la visió que cadascú té de les coses. Subjectiva sí, però raonada, donant explicació de com és i del per què de la ullera.
La temàtica, ja haureu vist, és totalment oberta. No ha de ser obstacle de participació, això sí, com més camp es vulgui abraçar, més se complica l’escrit. Heu sentit a dir “anem per parts”, vol dir que amb l’explicació d’una part ho veurem millor i si a la vegada, l’argument explica el conjunt.
Si heu pensat un poc, amb la intenció de participar, es pot dir que teniu la feina feta. La reflexió és l’ànima del Congrés. Si a més vos heu apropat a una qüestió que vos agradaria exposar, llavors no hi ha dubte, l’heu de presentar per escrit. No s’ha de deixar passar l’oportunitat de dir-hi la vostra. Sinó, l’ocasió haurà passat, i la “cosa” que voldríeu haver dit, restarà aïllada i perduda dins el renou de les opinions.
No vos retireu per comoditat. La comoditat pot ser malsana. L’activitat, el repte, pot donar vida i l’altruisme, la satisfacció gratificant de contribuir al bé comú.

2.642 alumnes i 278 professors comencen el curs escolar amb normalitat.

16 de Setembre, 2016

Dilluns passat, dia 12, començà un nou curs escolar pels alumnes d’infantil, primària i secundària. Enguany, al nostre municipi, el curs s’ha iniciat amb normalitat, exceptuant les petites coses que sempre surten a un començament de classes, i unes obres de millora i adequació que segons ens han explicat no afecten al desenvolupament de les classes i que està previst que acabin d’aquí unes setmanes al Col·legi Reina Sofia de s’Horta.
D’aquestes obres se’n parlà a la passada plenària de l’Ajuntament arran d’una pregunta del regidor Tomeu Julià (PP) que demanà si s’havien aturat 15 dies a l’estiu, ja que les obres havien d’estar acabades el passat 31 d’agost per poder començar el curs sense cap incidència. La regidora d’Educació, Isabel Montero comentà que demanarà a la Conselleria el per què d’aquest retard i si és imputable a l’empresa adjudicatària de les obres (les adjudicà la Conselleria).
A Felanitx, el Col·legi Joan Capó acull 705 alumnes (223 d’infantil i 482 de primària). El professorat està format per 50 mestres i l’equip directiu s’ha renovat completament. Guillem Monserrat Vidal, ha deixat la direcció del Centre després d’estar-hi __ anys al capdavant. N’ha assumit la direcció la mestra Coloma Maria Ballester i na Margalida Massutí n’és la cap d’estudis.
Al Col·legi Es Lledoner-Sant Alfons hi ha 629 alumnes (138 d’infantil, 288 de primària i 203 de secundària). Hi ha una setantena de professors. La directora continua essent Na Jerònima Muñoz.
A Portocolom, el Col·legi s’Algar compta amb 419 alumnes (137 d’infantil i 282 de primària). Hi ha 33 mestres i aquest és el segon curs que la directora és Bàrbara Cortés.
A s’Horta, el Col·legi Reina Sofia té 154 alumnes (54 a infantil i 100 a primària) i 16 mestres. La directora és Catalina Capó.
El Col·legi Migjorn de Cas Concos aquest curs acull 120 alumnes (38 d’infantil i 82 de primària), a més de 16 mestres. A la direcció segueix Guillem Monserrat Ballester.
Finalment, l’Institut d’Educació Secundària de Felanitx acull uns 615 alumnes (450 d’ESO i 165 de batxillerat). Hi ha uns 93 professors. Aquest curs hi ha hagut relleu a la direcció. Na Maria Barceló Vidal n’és la directora.
Hem d'esmentar que aquestes dades no són definitives, encara hi pot haver petites modificacions dins les pròximes setmanes, d’altes i baixes.
Pel que fa a les dades dels alumnes de Formació Professional a Es Lledoner i l’Institut de Secundària no estan comptabilitzades, ja que comencen les classes dilluns que ve dia 19.

FELANITX, COM HO VEUS?. L'ESFORÇ.

09 de Setembre, 2016


Participar requereix un esforç, no hi ha per què dissimular-ho. Ho sap tothom i pot ser és el punt de la balança que decideix participar o quedar com abans. També, és evident, que no representa el mateix esforç per a tothom. Però els que troben que ho tenen més difícil, segurament són els que hi surten més gratificats, per allò de que són els esforços inicials que ensenyen més.
La suma de tots els esforços és el que donarà el resultat final. No hi ha èxit sense esforç i la contribució al resultat dels que s’han esforçat més, s’ha de notar. Per altra banda, aquesta suma d’esforços, en aquest cas potencia el punt de partida, inicial d’una nova etapa, que podria resultar que fos una etapa de muntanya.
Seguint amb l’analogia ciclista, quan vénen les etapes dures de pujada, la cursa sembla una lluita individual, però darrere hi ha tot un equip, esportiu, logístic, fent la feina necessària. Sense oblidar l’afició que transmet forces i energies. El marc d’aquest Congrés és el conjunt d’aquest equip. No és un individu aïllat. Estem acompanyats i encoratjats pels altres participants i seguidors.
Més concretament, l’esforç individual és essencial al Congrés. Aquest moment de reflexió i d’esforç per escriure, és la principal contribució al Congrés. És l’element prometedor d’èxit, el que donarà valor al resultat. Sense això, seguim tancats a casa a mercè de la TV.
Reflexió és definir la idea que volem exposar, delimitar-la el més nítidament possible, amb un títol, pot ser. Ampliar-la amb quatre retxes, resum, que alguns faran al final i que pot servir per revisar l’escrit amb paraules més ajustades al que volem expressar.
L’escriptura es pot plantejar com l’explicació al qui no sap de que va la idea, començant pels antecedents, el motiu, el per què, seguint amb el bessó de la idea, expressada de manera abreujada, concentrada, vol dir, cercant la manera més ampla, que abraci els diferents aspectes, i el més breu possible.
Quants més participants, més representativa és la mostra, i la mitjana dels motius més fiable.
No vos talleu. No vos rendiu. No vos atureu. Descansau per seguir. Mirau per damunt dels impediments. Que res ni ningú impedeixi expressar-vos. Aprendreu a dir-hi la vostra. Ho aconseguirem.

El ca "Xusco" i Miquel Adrover tornen a guanyar el concurs internacional de Castellar de n'Hug.

02 de Setembre, 2016

Per segon any consecutiu, el ca ‘Xusco’ i el pastor felanitxer Miquel Adrover (d’es Cau), han tornat a guanyar el concurs internacional de cans pastors de Castellar de n’Hug (Berguedà) i que enguany ja ha arribat a la 54 edició.
Al concurs, hi han participat una dotzena de pastors procedents de França, Catalunya, País Basc, Aragó, Comunitat Valenciana i Balears.
La segona plaça ha estat per José Maria Pleguezuelos i ‘King’ (La Canonge, Tarragona), i el tercer lloc per ‘Xispa’ i Juli Bayot (Maestrat, Castelló).
Se tracta d’un concurs amb molt de renom i importància, organitzat per la Federació Catalana de raça Bruna dels Pirineus, al qual hi assisteixen unes 4.000 persones per gaudir de les habilitats i obediència, a més de la ‘connexió’ que hi ha entre el ca i el pastor en el maneig de les ovelles.
La primera part del concurs és oberta a tots els pastors, i consisteix en fer passar el ca per un carreró marcat amb banderoles, conduir les ovelles fins al cercle i, finalment, fer passar el ramat per un portell. La segona, en què també es valora molt l'obediència del ca, tracta d'anar a cercar les ovelles, fer-les entrar dins el tancat i, un cop allà, fer-les sortir quan ho indiquin els jutges.

Les fotografies de Mateu Bennàssar a la Nitx de l'Art.

26 de Agost, 2016

Aquesta fotografia i les dues de la contraportada foren realitzades amb motiu de la Nitx de l’Art pel fotògraf felanitxer Mateu Bennàssar. Són unes fotografies gracioses, tècnicament molt ben fetes però, el principal és que conviden a reflexionar sobre la massificació del turisme que està patint Mallorca i les Balears en general.
No hi ha turisme dolent. És bo per la economia. Però hem de tenir en comte que com qualsevol fenomen social, genera conflictes. Negar l'existència dels problemes que genera que són molts, i solament concentrar-se només en els beneficis això és contraproduent. Les autoritats han de preveure la gestió del que comporta rebre grans masses de visitants, des de la recollida d'escombraries, massificació del transport públic i de les carreteres, funcionament de les depuradores o abastiment d'aigua potable, fins a la regulació del soroll nocturn. Sense dubte que el millor seria un turisme de qualitat i repartir la demanda al llarg de l'any per poder aconseguir millors resultats en termes de sostenibilitat.
Per fer aquestes tres fotografies, setmanes abans, en Mateu féu una crida a la col·laboració ciutadana mitjançant les xarxes socials. Així, concentraren a unes 60 persones en una vinya, un camp de rostoll i en un paratge típic d’interior amb una paret seca al fons, amb la finalitat de fer una cosa diferent. Són escenes de platja a indrets que no hi tenen res a veure.

ENTREVISTA A WALTER MASUR per Sebastià Manresa.

19 de Agost, 2016

Funcionari del Parlament Europeu.
Conseller de relacions exteriors del President del Parlament Europeu.
Va néixer a Bangalore (Índia) l’any 1966, i va viure una temporada a Ceilan.
L’any 1972 es trasllada a Portocolom. La seva educació la va fer amb les monges de s’Horta i a l’Escola de Felanitx. L’any 1984 va partir cap a Àustria on desenvolupà els estudis de Ciències Polítiques i la carrera d’idiomes a Viena i Salzburg.
Walter és una persona culta i educada però, per sobre tot, es intel·ligent i, després de parlar amb ell unes quantes hores, puc afirmar que els anys de la seva joventut vivint a Portocolom l'impregnaren del sentiment de felanitxer.
El fet de parlar català i l’aglutinació de tantes cultures dels països en que ha viscut, el converteixen en un felanitxer d’elecció i de molta qualitat. Tot seguit, gaudiu de l’entrevista.
Pregunta obligada: quin futur li espera a la Comunitat Europea després de la crisi i el Brexit?
La Unió Europea ha estat la millor garantia de pau en el Continent des del final de la segona guerra mundial. No oblidem mai aquest objectiu fundacional. La integració europea sempre ha sabut progressar i aprendre d’episodis de crisi, i ho continuarà fent, malgrat que cal admetre que la sortida d’un estat membre és un esdeveniment sense precedents i de gran envergadura política, però també emocional. La Unió Europea no podrà seguir com si res hagués passat, però per altre costat, no tenim cap alternativa millor pel Continent. Els populismes d’extrema dreta i esquerra critiquen fàcilment la Unió Europea, però fins ara no he sentit una alternativa raonable a aquest projecte de pau. Algunes coses es poden fer millor, i això ho saben a Brussel·les. El problema és més aviat de quins mitjans estan disposats a concedir els Estats membres a les Institucions Europees per afrontar els reptes, que ara són molts.
Quin és, en el camp pràctic, la teva tasca dins l'organigrama de la Unió Europea?
He tingut la sort de treballar en sectors molt diversos durant aquests vint anys que porto treballant a la Unió Europea, incloent temes pressupostaris i del gabinet del secretari general, però les relacions exteriors sempre han estat el meu plat fort i a on més anys he passat (EEUU, Canadà, ambdues Corees, i Països del Sud-est d’Àsia). Des de fa dos anys coordino l’equip de relacions exteriors del president del parlament, aquest càrrec es diu formalment Conseller diplomàtic.
Quaranta mil funcionaris de la Unió Europea vivint a Brussel·les, no és una mica exagerat?
El 70% de la legislació que avui en dia és rellevant o interessant pel ciutadà europeu es decideix a nivell europeu amb un procediment en el què, per una banda, tots els governs dels Estats membres hi participen, i per l’altra, tots els diputats del Parlament Europeu directament elegits pel ciutadà europeu, és a dir, per cada un de nosaltres. Si tenim això en compte, és evident que un nombre de 40.000 funcionaris per una població de 510 milions, que es la Unió Europea, no és desorbitat. Qualsevol Ciutat mitjancera té una plantilla major.
És previsible la sortida d'un altre país de la Unió Europea, o una Europa de distintes velocitats?
És encara prematur preveure els efectes que tindrà el Brexit, això dependrà molt de l’enteniment que hi hagi amb el Regne Unit. Ara començaran les negacions de sortida, del divorci com alguns diuen, però a tots ens interessa que el Regne Unit mantingui bones i estretes relacions econòmiques i polítiques amb la Unió Europea. El Regne Unit vol aconseguir seguir participant i beneficiant-se del mercat únic, però per assolir això haurà d'aplicar a la força la legislació europea (com per exemple, ha passat amb els noruecs i els suïssos) sense poder codecidir-la a Brussel·les. No sé fins a quin punt els que han votat pel Brexit veuen la ironia d’aquest aspecte. La sobirania en aquest temps i, sobretot, a Europa és un concepte molt relatiu.
Si no vaig equivocat, actualment hi ha 60 milions de persones que es desplacen per Europa donant tombs, cercant un refugi en algun país. Quines solucions pensen prendre?
És un poc el que deia abans. La Unió Europea ha proposat ja tota una sèrie de mesures per afrontar aquesta crisi migratòria, la major des de la segona guerra mundial. El problema no rau en la falta de propostes, al contrari, és una falta de solidaritat i consens entre els Estats membres de la Unió Europea i això té un efecte nefast en el que es refereix a la imatge que Europa està donant. Però, insisteixo, no és Europa en sí o les Institucions Europees el que està fallant. Jo diria més que bé que són els egoismes nacionals els causants.
Per què se’n parla tan poc del Tractat de lliure comerç que fa temps que s'està negociant entre la Unió Europea i EEUU? Pot ser que aquest tipus de tractat faria més grans les diferències entre països rics i els altres?
Està comprovat que el lliure comerç beneficia totes les economies europees, duim bastantes dècades constatant aquest fet. El problema de les negociacions sobre un possible Tractat de lliure comerç amb els EEUU consisteix més aviat en certs aspectes de controvèrsia,m la cooperació regulatòria i el sistema d’arbitratge de disputes entre inversors i estats. L’acord amb Canadà (CETA) ens dóna pistes pel camí a seguir (per exemple, amb tribunals permanents). No obstant, el debat públic està sent molt agitat. El debat públic en sí és bo i necessari, però s’ha d’evitar la desinformació.
Pel fet de ser la mà dreta del President del Parlament Europeu suposo que vostè és socialdemòcrata. Quines impressions li produeix el fenomen Trump dels EEUU? I, l'augment del populisme i l'extrema dreta dins Europa?
Bé, som bastants en el seu gabinet, però el fenomen Trump ens preocupa a tots i, sobretot al President, igual que els populismes a Europa. La frivolitat del discurs crida molt l’atenció i imaginar-lo a la Casa Blanca, a mi personalment em fa por!
Quina valoració es fa de la Política Espanyola durant aquests anys de crisi, per part dels altres membres de la Comunitat Europea?
Bé, no me correspon comentar les polítiques dels estats membres, però és evident que les polítiques d’austeritat han tingut un impacte fort i els grups més vulnerables de la societat són els que han pagat el preu més alt. El desencant generalitzat amb la classe política (i desafortunadament amb Europa) no me sorprenen personalment, algunes coses es podrien haver fet millor.
Amb sinceritat, pot tenir futur una organització que té una filosofia de mercat en un espai on els Governs de cada país es preocupen més de l'electorat intern que de crear una vertadera unió de països?
El projecte europeu és molt més que un mercat únic. Jo encara crec en una ciutadania europea que complementi la de totes les nacionalitats dins Europa, d’un espai comú de drets (i obligacions). No es tracta sols de tenir un mercat únic suficientment fort per poder competir amb altres grans economies mundials. El fet d’haver-me criat a Mallorca i Àustria, ca meva és Europa. És una visió que deriva un poc de la meva biografia personal, però som molts els que seguim pensant així. A Europa, s’ha arribat a un punt en el que les identitats es complementen, s’enriqueixen, no s’esclouen. M’agradaria pensar que en aquest nivell ja haguéssim superat el "point of no return", però la història europea ens ensenya que no podem donar-ho per fet. És sobretot la diversitat europea i el voler fer coses junts el que em motiva més; desitjo que no haguem de tornar enrere.
Crec que no m’equivoc si dic que existeixen més de 200 llengües a la Comunitat Europea, és un patrimoni cultural digne de defensar?
Sense cap dubte No sé quantes llengües són, però reflecteixen la diversitat i riquesa cultural d’Europa. A les institucions europees hi ha 24 llengües oficials, malgrat que en realitat el funcionariat utilitza totes les llengües vehiculars, sobretot l’anglès i el francès. Un cas que crida l’atenció és Irlanda, on al recobrar la independència tan sols el 15% dels seus habitants parlava gaèlic, l’idioma autòcton, i el poc que ha canviat aquest percentatge des de llavors

Extraordinari concert de Nina a Portocolom.

12 de Agost, 2016

Amb una presència més que notable d’un públic entregat, que pràcticament omplí bona part de la plaça de Sant Jaume de Portocolom, se notà que l’artista Nina, que estiueja des de fa anys al Port, se sentí molt ben acollida -nteractuà amb el públic- a la vetlada musical que oferí dissabte passat a vespre, acompanyada pel pianista Joan Monné.
Durant pràcticament dues hores damunt l’escenari, abastà diferents estils, acabant amb la interpretació de La Balanguera.

Felanitx no té preu ni cobertura.

05 de Agost, 2016

Felanitx no té preu ni cobertura
Sense cobertura de telefonia mòbil (que vol dir Internet, comunicació familiar i de negocis, cercadors de Google i mil funcions turístiques i tècniques, entreteniment, serveis d'atenció sanitària i alarma, protecció pública, televisió, sèries i cine a la comanda..) és més que cert que Felanitx queda fora del mapa de la realitat actual, la decadència és un fet consumat. Fa 30 i 40 anys vaig escriure al FELANITX un articlet juvenil en aquest mateix sentit, ("el poble que es va morint tot passant"). I la malaltia s'agreuja acceleradament entre "la fama" i les anècdotes dels mites i l'estufera de la vella glòria local. "Què passa a Felanitx?" et demanen sovint els externs interessats que contemplen l'enfonsament.
No tenim preu, som superiors però ineficaços, impossibles. El nucli de la població isolat i incomunicat s'esbuca estibat de cases buides, tancades o en venda des de fa anys. Si no es venen és que no tenen preu i estan fora del mercat. La realitat urbana, el pols vital, la xarxa civil, la teranyina comercial és de misèria respecte als altres contorns tan ben rehabilitats, amb gent i amb tendes, hotelets, bars i restaurants de nivell: Santanyí, Porreres, Campos, Vilafranca... No en parlem d'Alcúdia o Pollença.
Hem quedat fora del cartell de l'activitat social i turística, comercial. Social i cultural potser no. Tres dies de bulla a l'any no volen dir res més que una anècdota a un 'desert'.
Aquest paper vol ser una proclama -una altra- d'estima i orgull ferit de felanitxer. El comentari el duc al cap des de fa anys. Cada dia que era a la Vila me l'he guardat a la punta dels dits i de la llengua. Ara puc dir sense molestar allò que trob, com a element de debat i per a començar a reviscolar.
La primera passa és fàcil, una solució inicial -estructural- és retornar la cobertura telefònica amb repetidors certs, amb seguretat i eficàcia, sense posar en risc escoles i nuclis habitats. Com passa a la resta del món i de Mallorca. La resta vendrà sol aviat. S'acabarà la gent amb mòbil en mà cercant pel carrer racons i zones on poder parlar, amb minsa cobertura o mirant al cel desesperats, isolats, sense poder xerrar, comprar, vendre o orientar-se. A un lloc sense comunicació privada no hi ha futur.
Andreu Manresa, periodista felanitxer

BESTIAL, per Pere Estelrich. LA TENDRESA D’UN BESTIARIUM VORA EL MAR . Per Magdalena Estelrich.

29 de Juliol, 2016

Si Ramon Llull féu parlar els animal al seu Llibre de les Bèsties, que Comediants convertí en obra de teatre, fa tres anys va néixer Bestiàrium, una suite per a banda que la Banda de Música de Felanitx ens va presentar el passat diumenge al Varador del Port.
El resultat s’ha de qualificar de molt digne, tant pel que fa a la interpretació del grup instrumental amb Pere Siquier al front, com pel bon fer del grup de dansaires i titellaires que donaren vida a una vistosa fauna realitzada per Tomàs Barceló, Pere Bonet i Bárbara Bibiloni. Una balena, peixos tropicals, cargols, simis, un cangur i fins i tot un T-rex (sens dubte la bèstia més impactant de la nit) es movien sobre l’escenari al compàs de la seva música. Una música pensada per a acompanyar els moviments ràpids i lents escrits per Ferrer Ferran, Oscar Navarro, Luis Serrano Alarcón, Jan Van der Roost, Kevin Houben, Bert Appermont, Philip Sparke, Robert W. Smith, i Victoriano València.
Tots els diferents fragments formen una unitat temàtica i sonora prou interessant, escrits a través d’un llenguatge modern, però tenint en compte alguns dels referents clàssics com el Richard Strauss d’Also spracht Zaratustra o el Rimski-Korsakov del seu Vol del borinot.
Hem de mencionar la direcció escènica de Pere Bonet i Ada Obrador qui també dirigí els components de l’Aula de dansa de l’escola de música i dansa de Felanitx.
Tant el joc de llums como la bona amplificació ajudaren a gaudir més de la vetlada, que fou seguida per un nombrós públic. Un públic que, en alguns casos, no va saber respectar l’ordre de les cadires i traslladà els seients sense cap mirament, confonent un concert amb una verbena.
(Les bèsties, ara immòbils, es poden veure al Centre Cívic de Portocolom durant uns dies. Val la pena apropar-s’hi)
Pere Estelrich i Massutí

LA TENDRESA D’UN BESTIARIUM VORA EL MAR
Les bèsties eren impressionants. De lluny se’n captaven cada un dels detalls que meticulosament conformaven la figura de l’animal. Alguns gegantins, altres minúsculs. Un mosaic de colors amanit d’una interpretació delicada de joves amants del teatre. La dansa dels peixos, la coa de la balena, l’entrada sorprenent i majestuosa del dinosaure o la mosca, que sense ser-hi s’intuïa. La posada en escena va ser genial i el detall d’utilitzar cartells artístics per indicar cada un dels moviments, totalment encertat.
Dins la genialitat de l’escenografia, actors i actrius també i hi incloc el grup de dansa. Tot el conjunt va respondre al Bestiarium anunciat, amb la gràcia, a més, de conèixer alguns dels intèrprets i que agraeixes veure que ho fan tan bé.
Dit això, la bellesa de Bestiarium la té la música. Els 9 moviments són brillants i la Banda de Felanitx va saber-ne treure el profit que requeria l’obra. La Banda sonava plena. Amb aquell so compacte que t’endinsa dins un espectacle i que no sempre s’aconsegueix. La Banda, en aquests moments, respon a la perfecció al projecte musical de joves ambiciosos que pot afrontar reptes com el Bestiarium que es va interpretar diumenge. Potser sense els reforços externs, el concert hauria tengut menys força. Els metalls, per exemple, es varen imposar entre les harmonies amb una aposta convincent. Però la columna vertebral és felanitxera. De la direcció al músic més jove. I el públic, a això, també ho va notar.
Segurament per això, per la proximitat, i segurament també per l’escenari, un marc incomparable, el concert de Sant Jaume és va convertir en una actuació plena de tendresa.
Per cert, les bèsties estan exposades al Port i val molt la pena visitar-les.
Magdalena Estelrich
Fotografia: Maria Antònia Porcel.


ELS CAVALLETS REBEN EL RECONEIXEMENT DE FESTA D'INTERÈS CULTURAL.

22 de Juliol, 2016


La festa gran de Felanitx és, des de fa anys, la de Sant Agustí, però la festa patronal és, des de fa més de cinc segles, Santa Margalida. Amb el pas dels anys, aquesta festa a anat perdent protagonisme a favor de Sant Agustí, però, malgrat hi hagi una minsa programació festiva, la seva història i la seva importància segles enrera és ben present dins la memòria dels felanitxers.
Fa 526 anys, l’any 1490, Mallorca va partir una greu sequera que va afectar a la vena d’aigua que proveïa el poble de Felanitx. La gent estava molt preocupada per aquella mancança i organitzaven rogatives, processons i altres celebracions per demanar que plogués.
Va ser un 20 de juliol (del 1490) –a la plena de l’estiu- i dia de Santa Margalida quan, mentre anaven perforant el sòl manualment amb molta de suor i ganes de trobar aigua, que la font va tornar a rajar.
La gent del poble es va posar tan contenta que els Jurats –avui batle i regidors del Consistori- varen decidir que cada any farien una festa commemorativa aquest dia, el dia de Santa Margalida, una festa que avui, més de 500 anys després continua celebrant-se. A més, ja fa molts d’anys que el Consistori va decidir que fos la patrona de Felanitx.
Amb el pas dels segles Sa Font ha anat canviant. Des de fa molts anys, dins la font hi ha, dins una petita capella i protegida amb un vidre dels actes vandàlics, una imatge de Santa Margalida. El dia de la festa l’adornen amb els raïms primerencs i arbocer, ja que Felanitx, al segle passat va destacar per la producció de vi i, amb els seus fruits volien oferir els primers raïms a la seva patrona.
A dia d’avui, aquest fet històric és només un record, però el poble segueix rendint homenatge a la Santa amb alguns actes, per recordar que va ser un dia molt important pels nostres avantpassats.
El dissabte de Santa Margalida, els cavallets, dimonis i caparrots surten en cercavila pels carrers, amb el primer ball davant la casa de cultura i a l’església parroquial de Sant Miquel hi ha Completes. De l’església surt el clero acompanyat de les autoritats i dels cavallets en processó, i van fins a Sa Font de Santa Margalida. Antigament es cantava una antífona –que és una alabança a la Santa en llatí-. Actualment, el rector explica el perquè d’aquesta festa. Un dels capellans dur a les mans una relíquia de la patrona, en record d’aquella perforació que tant va alegrar als felanitxers l’any 1490 i per a que la vinya segueixi donant els seus fruits.
Després de les Completes, hi ha celebracions lúdiques populars.
El sen demà, dia de Santa Margalida, festiu a Felanitx, hi ha missa solemne i actuació dels Cavallets damunt el replà. Pràcticament tots els actes se concentren en torn de la plaça de Sa Font.
Enguany, per la revetla, abans de les Completes, hi hagué actuació de los Gitanos (alguns veïnats expressaren que les 8 de l’horabaixa no era una hora apropiada per aquesta actuació). Cap allà les 11 del vespre, glosada musicada amb en Mateu Xurí i els germans Martorell, i l’actuació de Vers Endins.
El dia de la festa, dimecres a vespre, ballada popular amb els grups Abeniara i S’Estol des Gerricó.
Els Cavallets, 345 anys ballant
Els Cavallets és una de les tradicions més arrelades dins el panorama folklòric felanitxer. Només surten a ballar dues vegades l´any: per les festes patronals de Santa Margalida i per les de Sant Agustí.
Són un conjunt format per sis al·lots o nines, que duen una figura de cavall passada pel cos, i una dama -també pot ser nin o nina- vestida amb falda blanca, els quals realitzen diferents danses i moviments coordinats.
Actualment representen nou balls. Marxa, canvis, pas nou, es passeig, rotlet, cadenilles i ses esses. A aquests, s’hi ha de sumar els dos que varen ser recuperats fa uns cinc anys, s’envestida i ses potadetes, fruit de les aportacions de gent que els havia ballat als anys trenta. Amb aquestes informacions es varen anar gestant les coreografies, els moviments dels peus.
Els instruments que des de sempre acompanyen els Cavallets són la xeremia, el flaviol i el tamborino.
Els Cavallets estan documentats per primera vegada l´any 1671. Aquesta classe de ball de cavallets estès pels països catalans fou introduït a Felanitx pels frares agustins per solemnitzar les festes populars de Sant Agustí. Després de l´exclaustració al 1835, els Cavallets continuaren vinculats al Convent de Sant Agustí, fins que l´any 1881 passaren a càrrec de l´Ajuntament de Felanitx.
Al llarg d’aquests 345 anys d’existència han tingut èpoques d’alts i baixos, però mai, que es tingui constància han deixat de ser presents a les festes de Sant Agustí (i per Santa Margalida, des de fa molts anys, però no es té –que sapiguem- documentat exactament des de quan.
A l’hora de tancar aquesta edició, dimecres a vespre, a la plaça de Sa Font, els Cavallets rebien el diploma de reconeixement del Consell de Mallorca com a Festa d’Interès Cultural (FIC), distinció que fa un mes ja va rebre Sant Joan Pelós.
A l’acte d’entrega hi fou present el vice-president i conseller de Cultura i Patrimoni del Consell Insular, Francesc Miralles, el batle, Joan Xamena i regidors del Consistori.
Miralles, explicà que aquesta distinció “és tan senzilla com reconèixer que aquestes festes no només són patrimoni del poble de Felanitx, sinó que també el conjunt de mallorquins les reconeixem com una expressió viva de la nostra cultura popular. La gent d’aquesta terra veim en aquestes festes un element que ens identifica i que pensam que s’ha de salvaguardar entre tots”.
També ballaren els gegants, el Gegant des Macolí i Na Maria Enganxa, que enguany han complit 10 anys de la seva presentació pública, per les festes de Santa Margalida del 2006.

JAS! JAZZ!. Per Pere Estelrich i Massutí.

15 de Juliol, 2016

De notable, com a mínim, hem de qualificar la nova proposta musical, A Jazz de mar, que va omplir el Mollet d’en Pereió de bon jazz durant dues vetllades (el 8 i el 9 de juliol passats). Dues nits memorables tant per la qualitat dels grups com per la manera de portar l’organització.
Destacable, sens dubte, l’amplitud de la programació, amb quatre formacions d’estils diferents però que en conjunt han repassat part de la història del jazz. Naturalment que no es varen poder escoltar totes les tendències, però sí una ampla varietat, com el Gypsy jazz a lo Django Reinhardt i el New jazz dels anys seixanta; i sempre amb músics de qualitat inqüestionable. O és que encara algú dubte del bon fer de Biel Ballester, de Salvador Font o de Marco Mezquida?, per parlar dels clàsscis. O de la nova però acreditada generació a la qual pertanyen Josep Munar o Eva Fernández? Sens dubte tots ells són noms que formen part de la història del jazz nostre.
Si a tot això hi afegim que l’escenari era magnífic, situat d’espatlles al Port, amb un so modèlic i una ambientació impactant, aleshores ens trobam que el cicle mereix tots els elogis possibles. I per tant hem d’animar als organitzadors que donin continuïtat a la iniciativa de cara a l’any vinent i a les administracions que ho avalin i recolzin econòmicament.
Un tema a estudiar: El fet que l’espai fos obert unit a la gratuïtat i que el bar estava massa prop de l’escenari féu que, sobretot en la primera sessió, moltes persones s’acostassin al concert com si es tratàs d’un passeig: amb cans, nins jugant i improvisades tertúlies com a renou de fons. Qüestions no menors però que segur es podran resoldre en el futur.

AVUI TREIM EL NÚMERO 4.000 DEL SETMANARI FELANITX.

08 de Juliol, 2016

Avui treim el número 4.000 del setmanari Felanitx
Fa gairebé vuitanta-un anys que va sortir per primera vegada aquest setmanari, si exceptuam el període comprès entre el 21 d'abril de 1941 i l'octubre de 1943, que no ho féu per falta de paper. De manera que es pot afirmar que des d'aleshores ha estat present ininterrompudament a les vostres llars.
El setmanari Felanitx hereu directe del Maculí, ha esdevingut en el temps el successor d'El Felanigense, nascut dia 20 de juliol de 1883. Amb les dades a la mà, es constata que és la publicació més antiga de la part forana de Mallorca en la seva categoria.
Si feim una ullada cap enrere, es pot comprovar que el seu naixement, coincidí amb uns anys social i políticament convulsos per la societat felanitxera i, tot i que es veiés obligat a viure de prop la terrible tempesta de la guerra civil i la post-guerra, anà superant moltes altres dificultats que durant els anys han sorgit. D'aquesta manera, i fidel a la seva essència i el seu tarannà de pervivència, el Felanitx ha estat capaç de mantenir durant tot aquest temps la seva periodicitat i ha sabut adaptar-se a la societat en cada moment, convertint-se en un mirall, en un testimoni del dia a dia, en una imprescindible referència retrospectiva vers la història de la vila i els seus entorns.
Des dels anys finals de la dictadura, el Setmanari ha donat veu a l'opinió crítica, ha servit per canalitzar la informació en temes locals per mantenir l'actualitat com a focus d'interès general. Ha format part de la història, al mateix temps que ha recollit dades que han permès la seva transmissió. Ha servit com a espai per a la reflexió, l'intercanvi de coneixements, la trobada de les tradicions i molts altres aspectes de caire sociològic, tot gràcies a la publicació de moltíssims articles de signatures pertanyents a molts àmbits de la cultura, la ciència o el saber ancestral heretat pels seus autors.
Després d'un llarg temps com a director i propietari del Felanitx, el mes d'abril de 2011 Bartomeu Pou Jaume va fer donació gratuïta del setmanari a la delegació de l'Obra Cultural Balear a Felanitx, la qual creà l'Associació Cultural Setmanari Felanitx amb l'objectiu de donar continuïtat al periòdic.
Des que es va produir el relleu, hem anat introduint algunes modificacions puntuals, tot i que l'objectiu ha estat sempre mantenir l'ideari que defineix la línia editorial del Felanitx. Així doncs, hem augmentat el nombre de pàgines, hem fet una aposta ferma per invertir en qualitat tècnica, i hem tret edicions especials amb la incorporació del color en les seves planes. L'augment de lectors ens indica que els canvis han estat ben acceptats, que han quallat en el teixit social i que el Felanitx ha seguit mantenint l'interès, un aspecte imprescindible, en la seva trobada setmanal amb la societat felanitxera.
Aprofitant l'avinentesa del número 4.000, hem introduït uns canvis en la maquetació i el disseny per adaptar-los a una nova època, per donar-li un aspecte més d'acord amb el moment històric. Esperam que vos agradin.
Totes les persones que col·laboram, o han col·laborat d'una o altra forma, ens sentim orgulloses de la trajectòria mantinguda i d'haver superat un a un els entrebancs que han anat sorgint. No ha estat fàcil i, en aquest llarg camí, podem donar fe que són moltes les ocasions en què s'han anat deixant en la cuneta projectes semblants.
Gràcies pel testimoniatge quotidià dels nostres lectors.
Gràcies per la confiança dipositada en aquesta aventura periodística que cada dia renova forces i empenta.
Antoni Vicens Massot
President del Consell d'Administració del Setmanari Felanitx

L'activista cultural ANDREU ADROVER I TIRADO rebrà la Medalla de la Ciutat.

01 de Juliol, 2016

L’Ajuntament, a iniciativa de l’equip de govern municipal (BLOC-PSOE-PI) ha iniciat l’expedient reglamentari (tal i com es publicà la setmana passada a aquest setmanari) per tal de concedir la Medalla de la Ciutat de Felanitx al metge homeòpata felanitxer Andreu Adrover i Tirado, per la seva incansable tasca cultural al llarg dels darrers quasi quaranta anys.
Des de finals dels anys 70, N’Andreu s’ha involucrat activament en les diverses tradicions populars de Felanitx, destacant-ne la recuperació del cant de sales, de la figura de Sant Joan Pelós, de la capta de Sant Marçal, o del ball del fandango mallorquí, a més de la seva participació en l’Associació Cultural s’Estol des Gerricó, en la reforma dels Gegants Pagesos de la Sala i en la creació dels nous Gegants de Felanitx: Es Gegant des Maculí i Na Maria Enganxa, així com la seva participació en l’elaboració i publicació del DVD “Cavallets-Sant Joan Pelós”, produït per la Fundació Museu Come Bauçà.
Però, de ben segur, entre la ciutadania felanitxera és més conegut per esser el Mestre dels Cavallets des de l’any 1983 fins a l’actualitat. Des de fa 33 anys ensenya a generacions de nins i nines a ballar aquestes danses tan felanitxeres i a més els ha “impulsat” i dignificat fent que els Cavallets tornin a ser un “sentiment” de poble, fet que s’havia “perdut” una mica als inicis dels anys 80. Actualment són molts els infants que volen ballar-los, fins i tot, alguns pares ja els apunten acabats de néixer.
L’expedient que justifica la concessió d’aquesta important distinció municipal explica que “totes aquestes manifestacions de la cultura popular felanitxera són un testimoni clar i evident de què Andreu Adrover, al llarg de quasi 40 anys, ha anat lligat a la cultura de Felanitx, deixant una petjada totalment altruista de la seva estimació i respecte per la nostra terra, la nostra cultura i les nostres tradicions”.
Una vegada enllestit tot l’expedient, serà el ple de l’Ajuntament qui li concedirà la Medalla de la Ciutat, possiblement al plenari del mes d’agost i, la intenció de l’equip de govern és fer-li entrega de la merescuda distinció, dins el marc de les festes de Sant Agustí, data en què els Cavallets surten a ballar pels carrers del poble.

Congrés Cívic i Assemblea sobre Felanitx. FELANITX, COM HO VEUS?.

01 de Juliol, 2016

CONOCATÒRIA
Les entitats organitzadores del congrés Cívic "Felanitx, com ho veus?, convoquen i conviden a la ciutadania, amb qualsevol vincle amb Felanitx, a participar en aquest Congrés, a fi d'aconseguir una massa crítica d'idees i opinions argumentades sobre la temàtica especificada a continuació, que representi el mapa conceptual de Felanitx, que es materialitzi en una publicació per servir posteriorment per treballar i aprofundir en un real autoconeixement.
TEMÀTICA
El tema del Congrés és Felanitx. Felanitx en qualsevol dels seus caires o vessants: socials, econòmics, històrics. Opinions argumentades de la situació general o d'aspectes particulars de Felanitx. Elements de diagnosi o del Felanitx ideal. Recursos i mancances, materials, morals, públics o privats. Felanitx com a lloc per viure. Dels seus habitants. Del seu caràcter. En definitiva, del concepte de Felanitx.
OBJECTIUS
L'objectiu principal és fomentar i propiciar una reflexió sobre Felanitx. Una reflexió individual, però a la vegada conjunta, coincidint en el mateix moment i en el marc d'una valoració col·lectiva.
Una reflexió, argumentada, presentada individualment, encara que es pot tractar del punt de vista d'una organització o una experiència social, amb una idea central desplegada amb l'extensió màxima de cinc fulls.
Es pretén que hi participi la major quantitat de persones possible, que a ben segur hi tenen que dir i una visió enriquidora del conjunt.
Per assolir aquest objectiu, l'organització posa a disposició dels interessats en participar, l'assessorament i l'ajuda necessària perquè no resti cap idea exclosa de presentar al Congrés, per motius circumstancials i particulars.
L'objectiu material del Congrés és la publicació de les ponències presentades que, a més de testimoni de la seva celebració, sigui la base i/o referència de posteriors recerques, potser de més abast i profunditat.
Les entitats organitzadores del Congrés Cívic: Felanitx, Com ho veus? conviden també a difondre i fer extensible aquesta convocatòria a possibles participants d'allà on no hagi arribat.
ASSEMBLEA FINAL
La celebració d'una assembla final conjunta de participants i assistents, és essencial per avaluar els resultats, el nivell assolit, així com per reconèixer les lidees més potents que hagin sorgit i, en la mesura possible, treure conclusions del que haurà estat el Congrés.
LLOC I DATA DE CELEBRACIÓ
Lloc: Casa de Cultura
Dies 31 d'octubre horabaixa i 1 de novembre (dia de Tots Sants) matí i assemblea a la tarda.
[La durada del Congrés està en funció del nombre de participants]

La participació consisteix en la presentació per escrit d'un article o ponència, amb les condicions que es detallen més avall, juntament amb presentació oral de la idea central del participant, amb una durada màxima de 15 minuts, segons l'ordre que figuri en el programa del Congrés.
El termini de presentació de ponències és el 30 de setembre, per una revisió de la Comissió Editora a fi d'aconseguir un bon nivell de publicació i l'organització del programa.
Prèviament, en el moment de la inscripció, es lliurarà un resum, de 10 línies, per adjuntar, en el programa, a la intervenció del participant.
L'organització emetrà un certificat de participació indicant el tema de la ponència presentada. A cada participant l'hi correspondrà un exemplar de la publicació del conjunt de les ponències del Congrés.
La participació comporta una quota de 10 €, com a compromís de participació. Aquesta quota a més de cobrir part de les despeses generals, té com objectiu subministrar als participants el material adient per fer el seguiment més efectiu del programa.
CONTACTE I LLIURAMENT DE PONÈNCIES
Setmanari Felanitx,
Carrer Major nº 64 de Felanitx, CP 07200.
Telèfon 971 583 312.
Correu electrònic: redacció@setmanarifelanitx.net
Persona de contacte: Mª Lluïsa Alcaide.
ORGANITZADORS
Amics dels Closos
Ateneu de Felanitx
Favf
Felanitx per la Igualtat
Puput Cultural
Setmanari Felanitx
PRESENTACIÓ DE PONÈNCIES
Les Ponències es poden presentar a partir d'aquesta convocatòria fins el dia 30 de setembre, a la redacció del Setmanari "Felanitx".
La presentació de la ponència anirà acompanyada del nom i llinatges, un telèfon i una adreça electrònica de contacte del participant.
La presentació per escrit es farà en format digital, d'una extensió màxima de cinc fulls DIN A4, per una cara, marges de 25 cm., pels quatre costats, en word, tipus de lletra Calibrí 14, text justificat, amb interlineat 1,15 i l'espaiat de 10 pts. posterior.
Imatges i gràfics no inclosos en els cinc fulls.
Els escrits seran revisats, durant el mes d'octubre, per la Comissió Editora, a fi d'aconseguir una edició més preparada i qualitat de publicació.
Un participant pot presentar diverses ponències.
En cas de participants col·lectius, el primer signant serà la persona de contacte i el que farà la presentació oral.

QUATRE CAVALLS DESBOCATS PROVOQUEN EL CAOS I U ACCIDENT A LA CARRETERA DE PORTOCOLOM

24 de Juny, 2016

Eren devers les 12.30 de la nit del passat dissabte al diumenge, quan la Policia Local va rebre diverses telefonades alertant que quatre o cinc cavalls anaven a lloure i desbocats per la carretera de Felanitx a Portocolom.
Segons en han explicat els agents que intervingueren, en aquells moments hi havia dues patrulles, una a Felanitx i l’altre a Portocolom, que començaren a recórrer la carretera. La de Portocolom, als pocs minuts ja se trobà amb dos dels cavalls (poc passada l’escola) i així com pogué intentà aturar-ne la marxa i alhora avisar als conductors del perill. Mentre, els que venien de Felanitx se toparen que altres dos cavalls havien xocat amb un cotxe poc passat el ‘Pi de sa Pols’. Atengueren el conductor i regularen el trànsit. Els dos cavalls eren en terra, un mort i l’altre ferit molt greu, que finalment morí. Fou avisat un manescal i un camió els retirà de la calçada.
El cotxe quedà com es veu a la fotografia, i el seu únic ocupant, a més del gran ensurt, resultà ferit lleu, amb cops, quatre contractures i un parell d’esgarrinxades. Tanta sort que dins el vehicle no hi anava ningú més!
Els dos cavalls primers, totalment desbocats, seguien recorrent el tram de carretera amunt i avall, fins i tot en un moment donat entraren per alguns carrers del Port, però sense causar danys. Així com pogueren, els guàrdies, amb el vehicle els intentaven tancar el pas i evitar accidents. Quan els cavalls ja estigueren cansats de córrer els pogueren subjectar. Demanaren ajuda a alguns ciutadans relacionats amb el món cavallístic i mentre un aportà un remolc per traslladar-los, un altre aportà un terreny on retenir-los mentre se localitzava el propietari.
Segons alguns testimonis, al cap de prop d’una hora de l’avís, va fer acte de presència la Guàrdia Civil de Trànsit, que és qui té les competències en carretera i se limità a instruir les corresponents diligències.
La carretera va estar tallada durant més d’una hora i els cotxes que hi circulaven havien de tornar enrere.

SUBSCRIPTORS GUANYADORS DE LES TOVALLOLES.

24 de Juny, 2016

Diada de la Premsa Forana a Felanitx.

17 de Juny, 2016

El dissabte dia 11 de juny se celebrà a Felanitx la diada de Premsa Forana de Mallorca, amb la participació de 20 publicacions associades i amb l’assistència de 42 persones.
Els amfitrions foren els representants del setmanari Felanitx, de l’OCB local, amb n’Antoni Vicens i Gori Vicens al capdavant, que juntament amb la junta de Premsa Forana, organitzaren la trobada de revistes dels nostres pobles.
A les 10.15 hores el batle de Felanitx, Joan Xamena, juntament amb el regidor de Cultura, Xisco Duarte, donaren la benvinguda als assistents, a la sala de plens, obsequiant l’Associació amb una litografia de l’artista local, Andreu Maimó, amb el lema: Felanitx, ciutat del vi i la cultura.
La historiadora de l’Art, Amàlia Salas, dirigí una visita guiada, en la qual es visità la presó antiga als soterranis de l’Ajuntament, l’església de Sant Miquel i l’Estació Enològica.
Hi hagué una pausa per a berenar a la Casa de Cultura, convidats per l’Ajuntament.
A les 12.15 hores se celebrà l’assemblea general ordinària, a l’auditori del Conservatori Professional de Música i Escola de Música i Dansa, amb la presència de 20 publicacions associades, i on es donà compte dels informes de presidència i tresoreria per part de la junta directiva. Seguidament es lliuraren els XVII premis periodístics Premsa Forana, en els quals hi ha col·laborat la direcció general de Política Lingüística del Govern Balear. Finalment Tomeu Martí, d’Ona Mediterrània, féu un breu parlament, proposant una col·laboració periodística a les nostres revistes tant en paper com digitals.
El setmanari Felanitx obsequià a tots els presents amb una botella de vi de la terra.
Francina Armengol, presidenta del Govern Balear, presidí el dinar de germanor
El setmanari Felanitx posà a la disposició dels assistents, un autocar per al trasllat cap a Portocolom, on es féu el dinar de companyonia al restaurant Es Retorn. Hi foren presents, la presidenta del Govern, Francina Armengol, juntament al vicepresident del Consell, Francesc Miralles, el batle de Felanitx, Joan Xamena i el regidor de Cultura, Xisco Duarte. Un dinar amb 44 persones, al qual fou present IB3 que en féu un reportatge, entrevistant els polítics i organitzadors de la diada.
A les 17 hores conclogué la diada i es retornà a Felanitx en autocar

SORTEIG DE TAVALLOLES DE PLATJA

17 de Juny, 2016

La setmana que ve, el Setmanari Felanitx sortejarà entre els seus subscriptors 50 tavalloles de platja.

Repensant el Sindicat, per Ernest Bordoy Andreu, arquitecte.

10 de Juny, 2016

Quan hom s’acosta a la fi dels estudis d’arquitectura sorgeix la incògnita de quin ha de ser l’objecte del seu projecte de final de carrera. Mentre jo m’ho rumiava sense trobar cap opció que em satisfés, arribà a les meves mans una notícia emocionant: L’artista Miquel Barceló participaria en la recuperació d’Es Sindicat. Així, el celler cooperatiu que el meu besavi, Arnest Mestre, havia concebut juntament amb l’arquitecte Guillem Forteza, sortiria a la fi de l’espiral de degradació en què s’havia vist sotmès d’ençà del seu tancament ara fa vint- i- cinc anys. I encara millor, tornaria de la mà d’un dels felanitxers amb més renom arreu del món. Ja tenia clar quin seria el títol del meu projecte: Espai de Creació Artística Miquel Barceló.
Així, vaig començar una tasca d’investigació cercant fotografies històriques, plànols, documents... amb l’esperança d’entendre una mica millor quins factors varen fer possible aquest gran projecte col·lectiu. També volia mirar d’entendre quin era el funcionament d’aquesta gran màquina de fer vi, ja que només entenent la funció de cada petit engranatge podria entendre la complexitat de l’edifici.
Quan ja tocava començar-me a banyar i fer qualque proposta arquitectònica, m’hi vaig acostar des d’enfora. I des de molt enfora el que es veu és la situació d’Es Sindicat en el límit entre dos mons, l’urbà i el rural, i com el celler representava precisament la unió entre els dos. Amb la ronda de circumval·lació, emperò, s’havia romput aquest lligam entre Felanitx i Sa Cooperativa. Per altra banda l’antiga estació de tren, en situació d’abandonament, suposa un tap afegit entre la ciutat i el camp, quan podria ser una frontissa on s’unissin els dos mons, així com una nova manera d’accedir al sindicat. La recuperació en forma de parc vinícola de la zona del tren i l’eliminació, o si més no la pacificació amb semàfors, del tram de ronda que passa per davant d’Es Sindicat, donarien un accés digne al malmenat edifici.
Però un cop arreglat l’accés, tocava entrar a l’edifici. La intenció era clara: Conservar al màxim l’atmosfera i la materialitat de l’espai, fent les intervencions mínimes necessàries. L’interrogant principal que presenta Es Sindicat de cara a la seva utilització són els depòsits de vi:
Per una banda les tines que com un exèrcit de gegants de formigó omplen les naus principals, representen un ingredient del tot necessari en la riquesa espacial del celler, però al mateix temps en dificulten la utilització. Llevar-les sense més seria despullar l’edifici del seu caràcter, sembla que allò més assenyat seria establir un diàleg amb elles, trobar una solució intermèdia. És així com sorgeix la idea de tallar alguns dels depòsits mantenint-ne la part superior. Així s’alliberaria l’espai de sota per als diversos usos però des de dalt es veuria encara la mar de depòsits intacta. Amb aquesta estratègia es proposava crear a la primera de les naus un gran buit central per fer-hi esdeveniments de caire més expositiu i de cara al públic i a la segona crear buits d’escala més reduïda on poguessin treballar els artistes.
Els dos grans depòsits metàl·lics de l’exterior sofririen un procés equivalent, creant un espai idoni per una biblioteca: es tallarien alliberant la planta baixa per fer-hi una zona de consulta ben il·luminada, mentre que els cilindres d’acer rovellat servirien per allotjar els llibres.
Un cop resolta la dificultat dels depòsits la resta era senzill. L’edifici més aïllat de la resta (Construït el 1967 amb dues grans voltes per coberta), seria un bon lloc per acollir unes aules. Tenc la ferma convicció que Es Sindicat no ha de ser un espai museístic estàtic, sinó un centre viu, on s’exposi es creï i s’aprengui a parts iguals. El propi Miquel Barceló, sense anar més enfora, donaria una visió semblant al pregó de festes de l’estiu passat.
Una altra proposta era, per exemple, la utilització de la més moderna de les naus (Feta el 1975, i situada arribant a l’edifici a mà dreta) com a espai polivalent. Tot i no tenir un especial interès arquitectònic és un gran espai diàfan vàlid per als més diversos usos. Un sistema de bastides amb rodes bastaria per subdividir més o manco l’espai en funció de les necessitats.


L'AIGUA POTABLE DE QUALITAT JA ARRIBA A PORTOCOLOM I CALA FERRERA.

03 de Juny, 2016

L’1 de juny del 2016 podrà ser recordat com una fita històrica per Portocolom. L’Ajuntament i l’empresa subministradora Edamsa han anunciat que l’aigua bona dels nous pous ja transcorre per dins les canonades fins a les llars de Portocolom i Cala Ferrera, pobles on Edamsa en té la concessió des de fa anys. Així i tot, pot ser que en alguns punts els veïnats encara estiguin uns dies en notar al 100% el nou gust de l’aigua, ja que les canonades, primer, han d’eliminar tota l’aigua dels antics pous.
Fita històrica perquè des de fa anys els veïnats reclamen aquesta millora i els polítics cada vegada que hi havia eleccions s’omplien la boca de dir “l’estiu que ve tendrem aigua bona” però no arribava. Fins i tot, aquest greu problema aconseguí la mobilització més multitudinària de la ciutadania que s’ha viscut mai (que tenguem record i constància) al nostre municipi; més de 1.000 persones varen recórrer, manifestant-se, part de la primera línia del Port exigint a les autoritats “aigua potable ja!”
Després d’anys de debat, crítiques, promeses, tramitació... a finals de la setmana passada, el departament de Sanitat del Govern Balear, després de les oportunes analítiques i comprovacions, atorgà el permís oportú per ‘obrir’ l’aixeta i l’aigua provinent dels 8 pous que se feren a mitjan carretera de Portocolom (7 d’ells arran de la partió però dins el municipi de Manacor) ja discorre per la nova canonada.
El batle, Joan Xamena, ha explicat que “ha estat un procés llarg, engorrós, i aquest any que hem estat al govern municipal hem hagut de fer moltes gestions amb els diferents organismes del Govern perquè activassin els tres projectes”, i és què no se féu un únic projecte sinó que se xapà en tres diferents i cada un ha hagut de passar per totes les tramitacions oportunes.
De fet, la feina encara no ha acabat. Provisionalment l’extracció de l’aigua dels pous amb les bombes se farà amb alternadores, mentre se van executant les obres d’electrificació i s’està pendent dels permisos de Gesa/Endesa. Però, per no retardar encara més el subministrament d’aigua a les llars s’ha optat per aquesta solució temporal.

AQUEST CAP DE SETMANA, LA FESTA DEL CORPUS.

27 de Maig, 2016


Aquest diumenge dia 29, l’església catòlica celebra la festa del Corpus Christi, festa que antany se celebrava el dijous, però que per adaptar-se al calendari civil es decidí traslladar-la al diumenge.
D’uns anys ençà –que entrà en certa decadència pel que fa a la participació de veïns i infants que han celebrat la primera comunió-, se li vol donar un nou impuls per ressaltar-ne la solemnitat d’aquesta. A Felanitx, enguany la Custòdia serà portada damunt les espatlles i enramellada amb clavells blanc.
Tant a Portocolom, com a Cas Concos i Felanitx les Parròquies demanen la col·laboració dels fidels, especialment dels pares i nins de les catequesis, a qui conviden a participar de manera activa. A més, també conviden a tots els veïnats del recorregut de les processons a enramellar (domassos, cossiols, flors, heura... etc.) per ajudar a fer-ho més festiu. I a tots en general a participar de la celebració i de la processó, perquè aquesta és part de la litúrgia d'aquesta festa.
A Portocolom, la celebració del Corpus serà demà dissabte dia 28. L'Ofici començarà a les 19 h. L'itinerari de la processó enguany serà: pl. Sant Jaume (sortint per la part dreta de la Parròquia –rectoria-, Alou (cap a s'Avarador), del Carme, Mn. Tauler i pl. Sant Jaume.
I el diumenge horabaixa, a Cas Concos, la celebració del Corpus serà a les 18 h., on s'hi celebraran les primeres comunions. La processó seguirà el recorregut tradicional acompanyada de la Banda de Música.
A Felanitx, a les 18.30 h. rés de Vespres amb Exposició del Santíssim. L'Ofici serà a les 19.30 h., cantarà la coral Units com Brins. El recorregut de la processó enguany serà: pl. Santa Margalida, Major, Pou de la Vila, Hospici (breu aturada a l'església de Sant Alfons), Zavellà, pl. Pax, Miquel Bordoy, Major i pl. Santa Margalida, acompanyada de la Banda de Música. Benedicció final a l'esplanada de l'escalera (convidam a que s'acompanyí el Santíssim fins al portal major).

"ES SINDICAT" MÉS A PROP DE SER PÚBLIC I A DISPOSICIÓ DE MIQUEL BARCELÓ.

20 de Maig, 2016

Important passa perquè l’edifici de l’antic Celler Cooperatiu ‘Es Sindicat’ passi a mans públiques i que l’artista internacional, felanitxer, Miquel Barceló, hi pugui intervenir.
Divendres passat, el Consell de Ministres del Govern espanyol va aprovar el conveni per transferir els 4 milions d’euros provinents de les inversions estatutàries perquè se puguin invertir en aquest emblemàtic i abandonat, però estimat, edifici situat als afores del poble i que durant dècades, uns 70 anys (1920-1990), va ser un dels motors econòmics industrials de la localitat.
Així, ara ja, Govern Balear, Consell Insular i Ajuntament de Felanitx se poden posar a fer feina seriosament en aquest projecte i iniciar tot el procediment administratiu per arranjar l’adquisició de l’edifici, actualment en mans privades. Des del 1992 és propietat de l’empresari del vi binissalemer Pau Ripoll, que l’adquirí per una quantia irrisòria (poc més de 40 milions de les antigues pessetes) en una subhasta pública.
Recordem que l’anterior equip de govern municipal (PP) tancà un pre-acord amb Ripoll per la compra d’Es Sindicat per 4 milions d'euros que serien pagats per l’Ajuntament en vuit anualitats, però que finalment no arribà a bon port.
Ara unes noves taxacions valoren l’edifici entorn als 3,5 milions d’euros.
Respecte de l’anterior intenció municipal, la diferència, “la gràcia” segons el batle Joan Xamena, és què “abans els 4 milions els hauríem pagat els felanitxers directament i ara, així, serà el Govern d’Espanya qui els aportarà per a l’adquisició”.
Dels Fons Estatutaris, que s’havien de destinar inicialment a rehabilitar el Castell de Santueri (finalment ho va fer el propietari), al monestir de Bellpuig (Artà) i a diferents actuacions a la Serra de Tramuntana, en total als voltants dels 4 milions d’euros, s’acordà fer-ne un sol paquet i destinar-lo íntegrament a l’antic Celler de vi felanitxer.
Coneguda la notícia, el batle Joan Xamena no podia amagar la seva “satisfacció per aquesta gran passa”. Digué, que feia “tres o quatre mesos que esperaven aquesta decisió del govern de l’Estat”.
Xamena espera que ara “facin via i no demorin el projecte”, referint-se que tant a Felanitx com al Govern balear i al Consell, els dirigents polítics són del mateix ‘color’.
I és què encara no ha transcendit gens com s’engirgolarà el projecte ni quina part assumirà cadascuna de les tres institucions, ni si hi haurà incorporació de capital privat.
Per part del Consell de Mallorca, el conseller d’Economia i Hisenda, Cosme Bonet ha explicat que “la institució insular s’ha esforçat molt per aconseguir aquest canvi d’objectiu. A partir d’ara, tenim l’oportunitat d’impulsar un projecte ambiciós que es pugui convertir en un vertader dinamitzador cultural i turístic de Mallorca”, però matisen que al Consell encara no ha arribat la notificació oficial amb el canvi de destí de les inversions estatutàries.
Bonet assegura que “aquest canvi que ara es fa representa una passa que fa molts de mesos que esperam. Ara, ens ha de permetre formalitzar el projecte. Volem que sigui un element dinamitzador de la creació artística i per promoure el turisme cultural. A més, ha de ser un referent a tot Mallorca i amb repercussió internacional”.
Per la seva part, el batle Xamena comentà que si dels aproximadament 4 milions que vendran de l’Estat sobra qualque cosa amb el preu final de la compra, la quantia restant se podria destinar ja a la rehabilitació de l’edifici, que està abandonat des de fa anys i necessita molta ‘mà de metge’.
Ara que sembla que la compra i que sigui de titularitat pública està més a prop, tots els esforços se centraran en donar-li un ús. El batle ha comentat que “contínuament” han estat en contacte amb Miquel Barceló –tal i com hem vengut explicant el darrer any, hi ha hagut diferents reunions-, i que l’artista felanitxer “continua amb la mateixa idea”.
Segons Joan Xamena la intervenció de Miquel Barceló al Sindicat “és l'única que ens pot treure del clot econòmic en què està Felanitx”.
De fet, cal recordar que Miquel Barceló, que el passat mes d’agost va ser el pregoner de les festes de Sant Agustí, per acabar va dir textualment “... per això crec que és el moment de fer qualque cosa. No crec gaire amb els museus ni amb les fundacions, ni en tot això, me pareixen màquines d’especulació i crec que vivim a 10 km. de tota l’especulació del món, ho coneixem molt bé. Crec més en l’ensenyament i l’escola, en qualque cosa que generi coses i pensar molt més en generacions futures, tenim un espai tan curt de vida que lo que està bé és pensar en gent més endavant, i crec que Es Sindicat podria ser una eina fantàstica per fer això, no només fer vi, fer tot tipus de coses que puguin engatar”.
Es Sindicat
Construït els anys 1919-20, després de la fil·loxera que arruïnà moltes famílies felanitxeres, sorgiren uns anys d’esplendor. Foren molts els qui no escatimaren esforços per tirar endavant el Celler Cooperatiu, conegut popularment com Es Sindicat. Començà pràcticament del no-res, però amb l’entusiasme i dedicació del qui era el director de l’Estació Enològica, l’enginyer Arnest Mestre i un grup de felanitxers emprenedors. Arnest Mestre retornà la confiança i la il·lusió als felanitxers en la sembra de vinya i l’elaboració de vi. Poc a poc el projecte anà a més. Als ‘anys bons’ la Cooperativa s’anà ampliant i arribà a tenir 550 socis i una trentena d’empleats, més tots els que hi anaven circumstancialment a fer les meses la temporada de més feina; és a dir, unes 600 famílies tenien una relació directa amb aquest edifici, fet que dóna a entendre la magnitud del que ha significat per Felanitx durant bona part del segle XX, essent un dels principals motors de l'economia local.
A la dècada dels anys 80 començà la decadència i els esforços per salvar-lo no donaren els seus fruits. Va tancar les portes el 22 de març del 1991.
Dos anys més tard, a finals de març de 1993 es tancà l’operació d’adquisició de l’edifici per part de Pau Ripoll, propietari de “Bodegas Ripoll” de Binissalem, per poc més de 40 milions de pessetes. A la subhasta feta a un jutjat de Palma el juliol anterior, Ripoll s’ho adjudicà per 17 milions i la compra culminà després d’eixugar la hipoteca que hi tenia La Caixa.
Anys després, Ripoll va vendre part dels terrenys i la nau ‘dels albercocs’. Actualment té, aproximadament, uns 6.500 metres quadrats construïts (3.000 corresponen a la nau principal), amb un alçada d’uns 16 metres i el solar ocupa uns 22.000 metres quadrats.

ANTONI FONTANET, PREMI EMPRESARI DE L'ANY 2016.

13 de Maig, 2016

A punt de complir els 97 anys, Antoni Fontanet va cada dia a la feina. Mentre pugui no pensa jubilar-se; de moment, ni en vol sentir parlar.
La setmana passada, va rebre un nou reconeixement per haver aconseguit liderar un grup empresarial tan important com el ‘Fontanet’, que començà a Felanitx, al carrer de Campos, fa molts anys.
De mans de la presidenta de la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB), Carme Planas i del president de la Confederació espanyola, Juan Rossell, va rebre el “Premi Empresari de l’Any” en una gala a la qual hi assistí una bona representació del sector empresarial, polític i social de les Illes. Molts de felanitxers també hi foren presents.
Amb aquest premi, la CAEB reconeix a l’empresari que hagi destacat durant l’any anterior per la seva excel·lència empresarial i es consideren com a criteris de valoració l’activitat empresarial, la implicació personal i patrimonial, la diferenciació i posicionament en el mercat, la internacionalització, la creació de feina, el potencial de creixement i la gestió ètica i responsable.
L’empresari felanitxer mostrà la seva satisfacció i agraïment pel premi rebut. Digué que la clau de l’èxit empresarial és la constància i saber-se enrevoltar d’un bon equip.

E Felanitx a Tercera per la porta gran.

06 de Maig, 2016

El Felanitx necessitava sumar un sol punt en les darreres tres jornades, o que el Serverí no guanyàs tot el que quedava pendent. L’equip de Cosme Andreu Monserrat no va voler sorpreses, i el passat aconseguia a Sineu el punt que li feia falta per proclamar-se campió de Lliga i ascendir a Tercera Divisió. El partit en sí no fou atractiu ja que un punt per cada equip suposava als sineuers assegurar-se la lligueta i al Felanitx el títol de campió.
En el partit de Sineu jugaren: CE Sineu: Bonet, Fuster, Jover, Rotger, Matas (Ezequiel), Mieres, Rayo (Jordà), Navarta (Fontcuberta), Acharki (Oliver), Gelabert i Ferrer.
CE Felanitx: Marc Salas, Tomeu Vidal, Bennàsar, Marc Serra, Cristófer González (Sete Gómez), Nico Rubio, Francisco J. Maimó, Jesús Romera (Jaume Barceló), Julià Maimó (Tomeu Galmés), Alberto Pérez i Sebastià Pomar (Miquel Cladera).
Àrbitre: Moll Alabarces, assistit per Morey Garcia i Romera Oliver. Va mostrar targeta al local Matas.
Els felanitxers culminen amb un gran èxit una temporada rodona on han dominat la categoria amb autoritat pràcticament des del principi agafant avantatges de fins a 13 punts damunt el segon classificat. Tot i que en les darreres jornades havia patit alguna ensopegada imprevista, els jugadors de Cosme Andreu s’han mostrat superiors als seus rivals. En 36 jornades han guanyat 20 partits empatats 13 i només perdut 3, marcant 69 gols i encaixant
Els màxims golejadors de l’equip són Nico Rubio (Pitxitxi de la categoria) amb 26, Julià Maimó amb 11, i Cristofer González amb 10. Cosme Andreu Monserrat ha estat l’entrenador artífex, que ja el va ascendir i mantenir a Tercera durant quatre temporades; Sebastià Soler i Miquel Àngel Riera com a delegats, i Margalida Solivelles i Dani Guiscafré com a fisios, i Llorenç Rigo i Colau Forteza com auxiliars.
La plantilla campiona l’han composta Xim Vidal, Marc Salas, Jaume Barceló, Antoni Bennàsar, Miquel Cladera, Pedro Luis Esteban, Tomeu Galmés, Manuel Garcia, Dani Algaba, Sergio Gómez, Cristófer González, Francisco J. Maimó, Julià Maimó, Tomeu Martorell, Sebastià Monserrat, Antoni Muñoz, Antoni Obrador, Berna Pérez, Alberto Pérez, Sebastià Pomar, Jesús Romera, Nico Rubio, Marc Serra i Tomeu Vidal.
Després d’aconseguir l’ascens matemàtic, jugadors, tècnics i junta directiva, encapçalada pel president Francisco Rodríguez, acompanyats d’aficionats i seguidors, celebraren l’èxit per diferents indrets del poble. La celebració de la fita aconseguida, ben merescuda, tindrà continuïtat, aquest dissabte a partir de les 18 hores. El Felanitx juga davant el Gènova en Es Torrentó, i en acabar el partit, l’equip dedicarà el triomf a l’afició amb una gran festa. El Felanitx, després de dues temporades, retorna a Tercera Divisió.

Hilari de Cara guanya el premi Miquel Bauçà de poesia.

29 de Abril, 2016

El poeta i professor de literatura Hilari de Cara, ha estat el guanyador de la primera edició del certamen de poesia Miquel Bauçà, Felanitx 2016.
Divendres passat, se donà a conèixer el guanyador d’aquest certamen al qual s’hi han presentat un total de 39 escriptors procedents de totes les terres de parla catalana, però finalment el jurat s’ha decantat per la del professor manacorí Hilari de Cara, que no pogué esser present en el moment de llegir-se l’acta del jurat per problemes de salut.
El regidor de Cultura, Xisco Duarte, explicà que “totes les obres presentades tenen una altíssima qualitat” i que la guanyadora, presentada també amb pseudònim “és sens dubte la que té més qualitat de totes”. El jurat, format per Pere Joan Martorell, Pau Vadell, Begonya Pozo, Jaume C. Pons Alorda i el mateix Duarte, en destacà la “riquesa lèxica i la manera d’expressar-se, molt bona”.
X. Duarte, llegí un text que envià Hilari de Cara agraint la concessió del premi, que consisteix en 1.000 euros en metàl·lic i l’edició del seu poemari, que editarà i distribuirà ADIA edicions, editorial mallorquina especialitzada en poesia, que té un alt prestigi dins el seu àmbit. Se preveu fer la presentació a la Casa de Cultura de Felanitx, el mes de juliol, coincidit amb la festivitat de Santa Margalida.
El membre del jurat Pere Joan Martorell, parlà d’Hilari de Cara i les seves obres. Tot seguit, l’acte finalitzà amb un recital de poesia a càrrec de “Vers Endins d'El Canvi” recitant una de les seves obres els rapsodes Pau Vadell i Antoni Caldentey, la veu de Glòria Julià i la guitarra i veu de Joan Carles Vaquer i Víctor Leiva.
Amb aquest certament literari, el Centre Cultural de l’Ajuntament vol reconèixer al gran mestre i ‘geni’ de les lletres catalanes, Miquel Bauçà, -que morí a Barcelona fa 11 anys, el febrer de 2005- a més de difondre el seu llegat, i al mateix temps promoure la creació literària en llengua catalana.

37 ANYS D'ENÇÀ LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES.

22 de Abril, 2016

37 anys d’ençà les primeres eleccions democràtiques
Set homes i una dona han tingut la vara
Aquest mes d’abril se compleixen 37 anys d’ençà que el 1979 se celebrassin les primeres eleccions democràtiques. Durant aquests prop de 40 anys set homes i només una dona s’han assegut a la cadira de batle. Tots són vius i tenen bona salut, és a dir, un bon moment per compartir històries, anècdotes i recordances; valorar com ha canviat/evolucionat Felanitx durant tots aquests anys, des d’una perspectiva distesa. Per això, s’assegueren, dimarts passat, a una mateixa taula els vuit batles elegits democràticament que ha tingut fins ara el municipi, moderats pel periodista felanitxer, Andreu Manresa.
Tots ells formen part de la història de Felanitx, n’han fet escriure moltes pàgines. Algunes de més bones i d’altres no tant, això cadascú ho valora segons el seu criteri.
Durant més d’una hora i mitja, Manresa els anà fent algunes preguntes, i entremig, els mateixos contertulis s’anaven contestant, sempre amb un diàleg distès, però entretingut pel poc públic que hi havia –la sala d’actes de la casa de cultura no era plena- però els que hi havia s’ho passaren bé i a alguns trobaren inclús que el temps havia passat massa aviat.
Felanitx ha tingut batles de dretes, d’esquerres, de centre, de partits independents locals,... batles que ho han estat de rebot, sense ser el número 1 de la candidatura, una moció de censura, batles que han governat amb una còmoda majoria absoluta, altres ho han hagut de fer en minoria i d’altres fruit dels pactes. Se pot dir que a Felanitx hem tengut de tot. La majoria de batles, abans de ser batle han estat regidors, alguns al govern i d’altres a l’oposició, fet que els ha donat un cert marge per agafar un contacte amb la Sala. Només el primer batle, Pere Mesquida, en aquell temps tresorer del club de futbol, el varen convèncer per ser batle i entrà a l’Ajuntament sense cap experiència política prèvia.
Pere Mesquida Obrador (UCD i Unió Felanitxera) va ser batle 8 anys, 4 mesos i quinze dies. El substituí, el seu número 2, Cosme Oliver Monserrat (PDP) – l’únic batle d’Espanya per aquest partit- hi va ser 3 anys i 9 mesos. Miquel Riera Nadal (PSOE) ho va ser en dos períodes diferents. Després de les eleccions de 1991, ho va ser poc més d’un any, fins que una moció de censura l’envià a l’oposició. Continuà a partir del 1995. Va ser batle 7 anys, 2 mesos i 27 dies. Entremig, Antoni Grimalt Mas (PP) ho va ser 2 anys, 9 mesos, 26 dies. Miquel Julià Maimó (UM) compartí la batlia amb Riera la legislatura 1999-2003. Ho fou 2 anys, 11 mesos i 7 dies. Catalina Soler Torres (PP), 5 anys i 23 dies. Biel Tauler Riera (PP), 6 anys, 10 mesos i 28 dies. Joan Xamena Galmés, fa 10 mesos i pocs dies que ocupa el càrrec.
Una de les primeres preguntes que formulà Andreu Manresa era què cobraven de batles. Alguns no se’n recordaren. A 1979 els regidors cobraven 11.000 pessetes (el batle devia ser un poc més). Antoni Grimalt cobrava unes 190.000 pessetes, Catalina Soler, 2.500 euros, Biel Tauler un poc menys i l’actual, Xamena, 2.100 euros.
Alguns explicaren alguns dels projectes que varen dur a terme, i d’altres també explicaren el que els hauria agradat fer però no pogueren, o bé per manca de doblers, de temps, de suport,...
Els batles que hem tengut han estat relativament joves. Mesquida ho va ser amb 46 anys; Oliver devers els 40; Riera amb devers 50; Grimalt amb 44; Julià amb 57, Soler amb 31, Tauler amb 37 i Xamena amb 43.
Entre anècdotes, mentre cada un anava explicant els seus èxits, digueren que, en política, sovint el que comença un i hi dedica molt de temps i esforç, ho inaugura i surt a la foto el següent.
Respecte del futur de Felanitx perquè surti del ‘pou’ on està, no se donà cap solució brillant; cap té una ‘bolla’ o vareta màgica per pronosticar. Sí que s’apuntà que pot ser un efecte cíclic. Ara Felanitx està en declivi i el Port en auge. Potser d’aquí uns anys torni a canviar o s’equilibri. Temps al temps.
Això sí, bona part del mal l’apuntaren a una manca de normativa urbanística així com toca. Tots els batles suspenen. Cap, ni amb majoria ni en minoria ha estat capaç de treure endavant una normativa urbanística i poder arraconar definitivament el ja famós Pla General del 69.

PORTOCOLOM TORNA A SER UNA FESTA AMB EL TRIATLÓ.

15 de Abril, 2016

El passat cap de setmana, Portocolom es convertí un any més en la capital internacional de l’elit del triatló, amb la participació de prop de 1.000 atletes entre el triatló i el duatló infantil que es disputà el dissabte dematí. Destacaquem també la gran presència d’aficionats que, acompanyats pel bon temps, no es volgueren perdre aquesta prova tan important i consolidada dins el calendari esportiu balear.
La suïssa Emma Bilham i el belga Michael Van Cleven, per segon any consecutiu, han estat els guanyadors de la 19 edició del Triatló internacional, que ha comptat amb un nivell alt, esportivament parlant.
A la prova llarga, la 111 (1 km de natació, 100 km de ciclisme, amb dues pujades a Sant Salvador, i 10 de córrer a peu), el belga Michael Van Cleven ha guanyat amb rotunditat després d’una espectacular remuntada a la segona volta del segment ciclista, i després de sortir quint de la natació. El mallorquí Miquel Àngel Fidalgo ha estat el primer espanyol en meta, quint de la general.
A categoria femenina, la suïssa Emma Bilham s’imposà a la favorita, l’alemanya Diana Riesler, resident a Felanitx, malgrat totes dues feren un temps molt semblant durant el sector ciclista. Entre ambdues hi hagué set minuts de diferència en entrar a meta.
Pel que fa al triatló 55.5 (500 m. de natació, 50 km de ciclisme i 5 km de córrer), va ser molt emocionant a categoria masculina, amb una inapel·lable victòria del mallorquí Lucas Mola, germà del campioníssim Mario Mola. A categoria femenina, la britànica Emma Pallant aconseguí més de 10 minuts d’avantatge damunt la segona a la seva arribada a meta.
Esmentem que en aquesta edició, s’ha pogut ampliar el nombre de participants, un centenar més que les darreres edicions, degut a la nova redistribució de l’espai de la dàrsena esportiva del Club Nàutic, ja que els nadadors tenien la sortida i l’arribada a un lloc diferent. En aquesta ocasió s’ha ‘estrenat’ la nova rampa que el Club ha construït.
Finalment recollim un comentari molt estès entre els participants, acompanyants i espectadors, el per què la planta hotelera de Portocolom està majoritàriament tancada i la majoria de participants que vénen de l’estranger s’han d’allotjar a Cala d’Or o a habitatges particulars que lloguen. Molts se demanen, ja que alguns hotels aquest cap setmana ja comencen a obrir (una setmana després del triatló), no els sortiria a compte allargar la temporada obrint unes setmanes abans, quan els triatletes comencen a venir a Portocolom a entrenar?

LA RESIDÈNCIA DE GENT GRAN INCORPORA UNA UNITAT DE CONVALESCÈNCIA HOSPITALÀRIA.

08 de Abril, 2016

La residència per a la gent gran “Bartomeu Quetglas”, estrenarà els pròxim dies una nova unitat de convalescència hospitalària per donar resposta a la necessitat de dotar a la comarca d’un servei sociosanitari per poder atendre les persones majors de 65 anys o de 55 amb discapacitat reconeguda, que es trobin en situació de convalescència però que no tenen necessitat de fer-se proves mèdiques de forma continuada, és a dir, persones majors que necessitin una continuïtat en el seu tractament però que hagin rebut l’alta de l’Hospital de Manacor.
La nova unitat comptarà amb 10 places, amb habitacions individuals i s’ubica a una ala de la primera planta de la residència que ha estat condicionada i adaptada a aquest nou servei. L’espai dedicat a la nova unitat també disposa d’una sala comuna i banys.
Els pacients seran derivats directament des de l’Ib-Salut, per això, l’IMAS (Institut Mallorquí de Serveis Socials) ha hagut de contractar 15 professionals més, i aquesta unitat comptarà amb metges, infermers, auxiliars d’infermeria i zeladors.
Dilluns passat, amb una visita a les instal·lacions, se donà per inaugurada aquesta nova unitat que entrarà en servei aviat. La consellera de Salut del Govern Balear, Patricia Gómez, el director general de l’IB-Salut, Juli Fuster, la consellera insular de Benestar del Consell, Margalida Puigserver i el vice-president de l’IMAS, Javier de Juan, acompanyats del batle, Joan Xamena i regidors, varen recórrer les instal·lacions.
Explicaren que se tracta d’un projecte innovador, “pilot a les Illes” i que la intenció és anar ampliant el servei a altres punts, és “reproduïble a altres residències”, digueren. Funcionarà coordinat amb l’Hospital de Manacor i l’àmbit d’acollir pacients és el mateix que els municipis que depenen de l’hospital comarcal.
A més, d’aquesta manera també s’ajuda a ‘descongestionar’ una mica l’hospital de Manacor.

CURSES DE MUNTANYA I CICLISME

01 de Abril, 2016

Curses de Muntanya
Magdalena Vicens i Salvador Binimelis regnen en una Felanitxtrem que entusiasma a tothom
Amb un nou rècord de participació (el dilluns ja s'havien exhaurit les 350 places disponibles) i amb una espectacular resposta de públic assistent, que no va dubtar a omplir els 12'2 kms del recorregut, animant als corredors, va tenir lloc l'horabaixa d'aquest dijous la segona edició de la Cursa de muntanya FelanitXtrem, la primera puntuable per la Lliga Balear Open.
Biel Martínez (Xendenguets) va reeditar el triomf de la primera edició, amb un temps de 57'38", rebaixant el crono en 51" i així obtenint un premi afegit de 100 euros.
El segon lloc fou per David Martínez (Loop-Aalog 41), amb 58'28", i el tercer per Biel Company (Peus Grossos) amb 59'06".
La vencedora en fèmines fou la felanitxera Magdalena Vicens (Sa Milana) amb un crono de 1h.11'58", seguida d'Àngela Puig (CT Montuïri) amb 1h.12'54" i Cati Neus Morey (Xendenguets) amb 1h.17'28".
El primer sénior masculí fou per Toni Barceló (Club Físic Sang de Bou) amb 1h.00'13", i el femení per Joana Maria Cañellas (Altura Lloseta) amb 1h.17'32".
En júniors el felanitxer de 15 anys Salvador Binimelis (Sa Milana) va donar un recital inclús dominant la prova fins a les faldes del Picot, fent una marca final de 1h.01'54", sent setè de la general absoluta, i primer felanitxer.
En veterans M-40 la victòria va correspondre a Jesús Alonso (Món Aventura) amb 1h.00'23", i en F-40 la guanyadora fou Isabel Mª De Fuertes (Triatló Portocolom) amb 1h.21'46".
En M-50 s'imposava Joaquin Tüffers (Mallorca Dalt de tot) amb 1h.07'07", i en F-50 Francisca Maimó (Triatló Portocolom) amb 1h.39'12".
Els primers locals foren Miquel Àngel Covas amb 1h.05'30" i Margalida Capó (Palma Fitness) amb 1h.23'16".çEn matinal del dijous es va celebrar per la zona del Calvari la FelanitXtrem júnior amb tres recorreguts i 40 participants que gaudiren de la part muntanyosa més propera al poble.
Un èxit en la resposta de participants i públic en aquesta segona edició de la FelanitXtrem, organitzada pel Club Sa Milana d’Alaró i la Penya Barcelonista Els Tamarells, amb el suport de l’Ajuntament de Felanitx, Federació Balear de Muntanyisme i Escalada, i Més Running Mallorca.

CICLISME
El felanitxer Mateu Gamundí, campió d’Espanya
Aquest cap de setmana han tingut lloc en el velòdrom Lluís Puig de València els campionats d’Espanya de pista en categoria cadet.
Si hi ha un ciclista que ha brillat amb llum pròpia aquest ha estat el felanitxer Mateu Gamundí. El divendres es proclamava subcampió d’Espanya de persecució individual, quedant a només 45 dècimes del també mallorquí Joan Albert Riera (CC Petra), amb un temps de 2’25”34. El dissabte aconseguia la medalla d’or en 500 mts. Amb un crono de 36”12, per davant del valencià Sergi Mora amb 37”03, i el basc Julen Dorronsoro amb 37”07. I el diumenge un altre primer lloc, la selecció balear amb Mateu Gamundí, Joan Albert Riera, Maties Gornals i Andreu Bernat es proclamava campiona d’Espanya de persecució per equips amb una marca de 3’33”79.
Campió d’Espanya en 500 metres individual, campió estatal en persecució per equips i subcampió d’Espanya en persecució individual, el felanitxer Mateu Gamundí apunta a ser un dels grans d’aquest esport, per aquesta consecució mereix un important reconeixement, enhorabona !!
Sebastià Oliver

01 de Abril, 2016

MIQUEL BARCELÓ TORNA TRIOMFAR A PARÍS AMB DUES EXPOSICIONS.

25 de Març, 2016

El nom de Miquel Barceló Artigues (Felanitx, 1957) tornà a sentir-se –amb tots els sentits- amb força, dilluns passat, a París. Inaugurà dues exposicions. Per una part, a la Biblioteca Nacional de França (BnF), un gran mural de 190 metres de llarg per sis d’alt, com a particular homenatge de l’artista al filòsof mallorquí Ramon Llull. Fet de fang de Mallorca sobre vidre, la imponent peça se podrà veure durant els cinc mesos que durarà l’exposició sol y sombra, i després se destruirà.
El mural, a un dels finestrals de la BnF, a l’ala oest, inclou autoretrats i molts de motius d’animals com pops, grumers, crustacis, peixos, ocells, serps, elefants, esquelets,... figures fantàstiques, humanes, vegetals, abstractes,...
L’exposició inclou obres de gairebé totes les èpoques de Barceló i de tots els formats en què ha treballat. Obra gràfica i gravats, que acompanyen el monumental fresc de fang.
Moltes personalitats assistiren a la inauguració de l’exposició, l’ambaixador d’Espanya a França, la ministra de Cultura francesa, la presidenta del Govern Balear, la consellera de Cultura,... el primer tinent batle de l’Ajuntament de Felanitx i delegat de Cultura, Xisco Duarte, així com també molts altres felanitxers amics de l’artista i familiars. La mare d’En Miquel, que aviat complirà els 90 anys tampoc no es va voler perdre la inauguració d’aquesta fita tant important i va estar al seu costat.
Al Museu Picasso
D’altra banda, vuit sales i el jardí del Museu Picasso de París, acullen 77 obres de Miquel Barceló, en l’exposició Sol y sombra.
Aquesta és la primera vegada que un artista contemporani exposa en el Picasso de París després de la seva rehabilitació, un muntatge que se retardà per fer-lo coincidir amb el mural de la Biblioteca Nacional i inaugurar-los alhora. A més el Museu Sèvres de París també inclou ceràmiques de Miquel Barceló en una col·lectiva amb peces de Picasso o Chillida, entre d’altres.
A la inauguració al Picasso de París, s’hi sumà el primer ministre de França, Manuel Valls.
Les inauguracions d’ambdues exposicions tingueren un gran ressò mediàtic. Mitjans de comunicació de pràcticament tot el món informaren d’aquest important esdeveniment. El nom de Barceló i Felanitx tornà escoltar-se amb força.

SETMANA SANTA per Joan López Ferré

18 de Març, 2016

S'acosta la Setmana Santa i ja em comença a envair el malestar que m'afligeix tots els anys per aquestes dates per la proliferació de les processons i de certs actes religiosos. Va ser a partir del Concili de Trento (1545-1563) que l'Església Catòlica, en resposta a la Reforma luterana, decideix potenciar les arts plàstiques com a mitjà d'arribar a l'atenció dels fidels, desenvolupant extraordinàriament la imatgeria durant el període barroc a l'àrea mediterrània, península ibèrica i Amèrica. Però, si obrim la Bíblia en el llibre de l'Èxode, capítol 20, llegim el Decàleg dels Deu Manaments, on molt clarament Déu li diu al poble: "No et faràs escultura ni cap imatge, ni del que hi ha dalt al Cel, ni del que hi ha a baix a la Terra... No et prostraràs davant elles ni els donaràs culte". En el Nou Testament veiem que Jesús li diu a la Samaritana: "Arriba l'hora, i ja és aquí, en què els veritables adoradors adoraran al Pare en esperit i en veritat..."
Les imatges són imatges, no són Déu. Per tant, cada persona ha de tenir una relació directa amb Déu; no una relació per mitjà d'una imatge o del sant que ella representa. Déu avorreix les imatges, perquè allunyen la persona del contacte directe amb Ell i amb els altres on Ell està present. Per tant no són necessàries per a res les imatges, ni els santuaris, ni les processons. Aquestes són creacions històric-culturals, pròpies de les religions, però no del missatge que ens va portar Jesús: justícia, amor, fraternitat, igualtat, solidaritat, pau, esperança, vida, compromís amb la dignitat de l'ésser humà i amb tota la Creació. El cristianisme ens ensenya que a Déu només podem trobar-lo en allò que és humà i des d'allò que és humà. Perquè el que és diví és precisament allò que ens transcendeix i, per tant, el que no està al nostre abast. A Déu, ningú no l'ha vist. A Déu ningú el coneix. El que nosaltres podem saber i dir de Déu, no són sinó les "representacions" humanes que nosaltres, els humans, ens feim de Déu. Però res d'això és Déu "en si mateix".
La veritable imatge de Déu és l'ésser humà, home i dona. Només es fa per Déu el que es fa pels éssers humans. El compromís amb Déu només passa a través del compromís amb les persones. Compromís especialment amb els oprimits, maltractats, esclavitzats, emigrants, malalts, empresonats, nins, ancians, que figuren com els preferits de Déu en les Escriptures i especialment de Jesús. Però no un compromís només d'assistencial, sinó de lluita pel seu alliberament integral, i no només amb l'ésser humà, sinó també
amb tota la Creació, una pobra més entre els empobrits d'avui, per tot el que l'explotam i el malament que la tractam, i de la qual depenem tots.
Subvencionar confraries, processons, esglésies, etc. no té res a veure amb el missatge de Jesús de Natzaret, i per tant amb la fe. Aquests són muntatges de les religions. Per què ens preocupem tant d'anar darrere la imatge de Jesús crucificat i no darrere els crucificats d'avui, que són milions de pobres, famolencs, malalts, oprimits, explotats, maltractats, empresonats, abandonats, per baixar-los de la creu de la indignitat en què viuen? És en ells on està més realment present Jesús crucificat avui, i és aquí on avui hem de baixar-lo de la creu: "El què els vàreu fer a ells a mi m'ho fèieu". Si les celebracions de qualsevol classe, allà on siguin, encara que sigui a la Basílica de Sant Pere, no ens condueixen inevitablement al compromís amb l'ésser humà, i especialment amb l'oprimit, no tenen cap valor.
Al final del camí de la vida, Jesús no ens preguntarà a quantes misses hem assistit, quantes comunions hem rebut, quantes processons hem organitzat. Només ens preguntarà què hem fet o deixat de fer amb els oprimits d'aquest món. El manament de Jesús és aquest: "Aquest és el meu manament, que us estimeu els uns als altres". Jesús va identificar l'amor a Déu amb l'amor a l'Home. Déu no ens necessita per a res per a si mateix, Déu ens necessita per als altres éssers humans, i especialment per als més oprimits i maltractats.
La riquesa de l'Església i el tresor de l'Església són els pobres, no les imatges, ni les catedrals, ni els altars encara que estiguin coberts d'or i plata, ni ho són tampoc, els calzes, ni les vestimentes brodades del mateix metall, ni les músiques d'òrgan, mentre en milions de pobres s'està literalment morint de fam Jesús.
En l'Últim Sopar no eren d'or ni de plata la taula en la que van menjar ni la copa de la qual van beure, perquè Déu no té necessitat de vasos d'or sinó d'ànimes d'or. De què li serveixen a Jesús i a Maria tantes riqueses acumulades en esglésies, catedrals, santuaris, monestirs, capelles, imatges, si tenim als nostres germans morts de fam, d'impotència i desesperació en molts països d'Àfrica, Amèrica o Àsia; i ara a tants refugiats atrapats, patint fam, fred i maltractaments, a les fronteres d'Europa. Lamentablement, encara tenim molta religiositat, però poc cristianisme.

EXTRAORDINARI CONCERT DE GUITARRISTES FELANITXERS.

11 de Març, 2016

El primer encontre de guitarres felanitxeres, organitzat p'Es Puput Cultural, va tenir lloc dissabte de la setmana passada a l'Auditori Municipal, que presentà un magnífic aspecte amb totes les seves localitats ocupades per un públic atent i ben disposat.
L'audició, que va durar dues hores, no va defraudar. Tant els intèrprets més joves com els més veterans, i prou reconeguts, oferiren un repertori que va merèixer l'aclamació dels assistents.
La presentadora de l'acte, Na Polamari Julià, va remarcar l'interès dels intèrprets i l'organització per dedicar el concert a dos guitarristes felanitxers desapareguts recentment: Na Francisca Adrover Tirado i N'Enrique de Galí. Seguidament, començaren les actuacions dels participants, en solitari o amb un altre company: Bernat Artigues, Jaume Simó, Joan Obrador, Joan Roig, Josep Munar, Toni Miranda, Joan Carles Vaquer, Joan Prohens, Biel Ballester, Balta Bordoy, Toni Obrador i Juan Reyes.
Tots els intèrprets varen assolir una qualitat remarcable, però mereix esser destacada la intervenció del duet integrat per Toni Miranda i Biel Ballester i l'emocionada participació de Juan Reyes.
Però, per damunt de tot, l'aplec va permetre apreciar i gaudir de l'amplíssim ventall “lingüístic” que l'instrument, en les seves diverses versions, pot oferir, i de quina manera la seva versatilitat possibilita expressar matisos i registres musicals tan diferents.
La iniciativa, que comptava amb la col·laboració de l'Ajuntament, va esser avaluada molt positivament pels assistents i sembla que la intenció dels organitzadors és que la mostra tengui continuaïtat en el futur.

"Salvem Portocolom" demana una moratòria per decidir i consensuar el futur del Port entre tots

04 de Març, 2016

La Plataforma Salvem Portocolom continua amb la seva lluita contra el projecte que està executant el Club Nàutic i del qual n’hem vengut informant les darreres setmanes.
En un comunicat de premsa, la Plataforma demana que “abans de qualsevol nou projecte que modifiqui la fesomia del Port amb molls, rampes, tancats, eixamplades de carreteres, etc, hi hagi una moratòria per decidir i consensuar entre tots el futur de Portocolom”.
A més, afegeixen que encara se pot aturar la destrucció i que “una resposta col·lectiva contra aquest procés pot salvar el Port”. Recorden que “si ningú hagués dit res, Portocolom ara tendria un port esportiu al Camp Roig, una urbanització darrere s’Algar, espigons amb restaurants enmig del Port, amarraments per a embarcacions immenses, un passeig uniformador, entre d’altres”.
Els membres de la Plataforma consideren que el Port “sofreix un procés de privatització i instal·lació de negocis per a gent d'alt poder adquisitiu. Gentrificació es diu aquesta tendència que està acabant amb els usos tradicionals, que fa la vida de la gent del Port cada vegada més cara i que desplaça així els habitants i usuaris de sempre”, i afegeixen que “s’està esborrant la fesomia d’un lloc únic i irrepetible a favor d’una zona turística qualsevol. No ens cansarem de repetir: ni Portocolom és Port Adriano i no volem ser com altres ports de Mallorca que per l'avarícia d'uns pocs han perdut la idiosincràsia que Portocolom ha sabut mantenir i que cal conservar”.
I consideren que la rampa al desplaçat Passeig Miquel Massutí n’és el millor exemple, “envien una retro, sacrifiquen part d’una instal·lació que és de tots, i fins que la gent pugui reaccionar, el formigó ja ha agafat forma de rampa. Una rampa ideada i realitzada per iniciativa de la directiva del Club Nàutic, malgrat el projecte d’una rampa pública i gratuïta a davant Cas Corso, per part de l’Autoritat Portuària. Per tant, una agressió totalment arbitrària i innecessària”. Tot això, du implícit que “les aigües s’estan contaminant, el tràfic rodant es multiplica sense que hi hagi espais d’aparcament, el renou és cada vegada més insuportable, la pressió dels vehicles sobre sistemes dunars i cales verges no cessa, la superfície de l’aigua s’omple amb boies i illetes de motos aquàtiques, l’aigua d’aixeta no és potable. I els llocs de feina? La realitat laboral al sector turístic és cada vegada més miserable. En suma, un panorama poc esportiu! Les mateixes persones que omplen el Port amb embarcacions de gran eslora i motos aquàtiques, ens volen vendre això com a “foment del turisme mitjançant l’esport”.
Finalment comenten que Mallorca viu del turisme i que cap cadena hotelera faria publicitat amb l’esplanada enreixada del Club Nàutic. “Als seus catàlegs surt precisament allò que l’especulació i la inversió incontrolada tenen com a objectiu: les zones públiques a primera línia, les zones naturals que envolten el Port i les aigües blaves al seu interior”.

La causa de Cabrera (primera part).

26 de Febrer, 2016

El 3 de setembre de 1936, en plena retirada de les tropes de Bayo a Mallorca, tres militars procedents de la guarnició de Cabrera es passen al bàndol nacional. Són els sergents Truyols i Capellà i el corneta Moragues. Tots tres són tancats al calabós del quarter d’Infanteria d’Inca i en els dies següents seran interrogats per les autoritats militars sobre els fets ocorreguts a Cabrera entre el 30 de juliol i l’1 d’agost.
El 12 de setembre, les dones i nins que havien quedat a Cabrera aconsegueixen arribar a la colònia de Sant Jordi. Les dones també són interrogades per les autoritats militars sobre els esdeveniments a Cabrera.
El 25 d’octubre de 1936, l’auditor de guerra de Balears ordenà obrir la Causa 1029/36 «en averiguación de las responsabilidades contraídas por las personas que al respaldo se relacionan, a raíz de la ocupación de la Isla de Cabrera por las fuerzas marxistas». La llista incloïa vint-i-quatre persones, denou civils i cinc militars.
Dels militars, eren declarats processats l’alferes Facundo Flores Horrach (en tenir notícies de la seva mort, es suspengueren les actuacions), els sergents Llorenç Capellà Munar i Sebastià Truyols Casanova i els soldats Antoni Moragues Rosselló i Mateu Vila Cerdà. Aquestes actuacions tenien l’objectiu de dilucidar les responsabilitats en la rendició de Cabrera i l’alliberament dels aviadors, per haver contravingut les ordres de la Comandància de Palma: «Resista a toda fuerza que no pertenezca al Ejército y precisamente a guarnición esta isla de Mallorca. En cualquier caso, impida a toda costa que enemigo rescate prisioneros vivos y aparato útil.» (Telegrama de la Comandància de Palma a l’alferes Flores del 30 de juliol de 1936).
Quant als civils, es declararen processades les següents persones, per la seva «desafección al Movimiento», d’acord amb les declaracions de Jerònia Mas i del seu cosí falangista Antoni Calco: de la família Bonet-Barceló, tots els seus membres majors d’edat, és a dir, Marc Bonet Escalas, Maria Barceló Obrador i els seus fills Jeroni, Antoni i Francisca Bonet Barceló; el faroner Ramón Roca Rayó; el guarda de pesca Joan Lluís Bestard Oliver, de sa Senyora; i onze pescadors que arribaren a Cabrera en diverses embarcacions durant l’ocupació republicana de l’illa. Els pescadors eren Miquel Nebot Amer, sa Quissona; Bernat Bonet Bonet, Pepa; Miquel Rigo Vidal, Perlo; Joan Serra Torres, es Calendari; els germans Nofre, Gabriel, Antoni i Llorenç Solivellas Paniza, Nofres; els germans Andreu i Antoni Bosch Marí i el seu cosí Pere Orts Bosch, Terrolits; i Rafel Riera. Aquests pescadors, quasi tots militants de la CNT, havien arribat a Cabrera durant l’ocupació republicana fugint de la persecució per part dels nacionals a Mallorca i després marxaren a Menorca.
Aleshores la majoria d’aquestes persones es trobaven a Menorca i, en no ser localitzades, foren declarades en rebel·lia. Només els militars Capellà, Truyols i Moragues, el faroner Roca, Maria Barceló i la seva filla Francisca es trobaven a Mallorca. Els militars seguien en el calabós d’Infanteria d’Inca. Ramon Roca seria tancat a Can Mir l’1 d’octubre. Maria Barceló i la seva filla Francisca Bonet Barceló estaven preses a la Provincial des del 23 de setembre; el falangista Antoni Calco les havia detingut acusant-les de fer propaganda marxista a Santanyí.
Mentre Maria Barceló i la seva filla Francisca estaven preses i els homes a Menorca, desaparegueren les propietats de la família a Cabrera: més de dues-centes ovelles, una quarantena de porcells, la perxa de sobrassades, les alfàbies plenes de formatge, etc.
El març de 1938 un consell de guerra dictava sentència absolutòria per als tres militars i per a Maria Barceló i la seva filla i la Causa 1029/36 era arxivada.
Joan Rigo, autor de “Jeroni de Cabrera. La vida en una maleta”
Fonts documentals:
Sobre els processats: Sumari de la Causa 1029/36, interior de la portada i folis núm. 4, 13, 20-43, 46, 60, 68, 107 i 157-158, 172-180, 399ss .
Sobre el primer consell se guerra: Sumari de la Causa 1029/36, folis núm. 4 i 107.

QUÈ CONEIXEM DE L'ÈPOCA ROMANA A FELANITX?.

19 de Febrer, 2016

Avui s’inaugura l’exposició “Pedres i Ossos de l’Antiguitat. Roma a Felanitx”
Què coneixem de l'època romana a Felanitx? Aquesta és la pregunta que es varen formular els Amics dels Closos de Can Gaià quan varen aparèixer les restes d'una necròpoli en la reforma d'una casa del carrer 31 de Març.
La difusió del patrimoni cultural és un dels objectius més importants i evidents dels Amics i la troballa es va veure com una molt bona oportunitat per promoure algun tipus d'activitat relacionada amb el món romà i les intervencions arqueològiques d'urgència, és a dir, aquelles que es produeixen quan en alguna obra apareixen restes arqueològiques.
L'exposició "Pedres i Ossos de l'Antiguitat. La Necròpoli Romana de Felanitx" i les altres activitats complementàries en volen ser la resposta i tot plegat ha nascut gràcies a la col·laboració dels Amics dels Closos de Can Gaià i l'Ajuntament de Felanitx.
L'exposició s’inaugura avui a les 20 h, a la planta baixa de la Casa de Cultura i es podrà visitar fins el diumenge 3 d'abril. A més s’han preparat una sèrie de visites guiades dirigides als escolars del municipi, així com per al públic en general. Per a les visites escolars han informat als centres escolars i ja els han començat a arribar peticions. Per al públic general hi ha dues visites gratuïtes programades, el dissabte, 27 de febrer a les 19 hores, i el diumenge, 3 d’abril a les 11.30 hores (per a aquestes, abans s'han d'inscriure al següent correu electrònic: visitesromafelanitx@gmail.com). Per a grups o altres dates, es pot sol·licitar la possibilitat de realitzar-la al mateix correu.
D’altra banda, demà dissabte dia 20 a la sala d’actes de la Casa de Cultura hi haurà una Taula Rodona amb el títol "Les problemàtiques en la conservació del Patrimoni Cultural", un debat dedicat a les problemàtiques que sorgeixen vers la conservació i protecció del Patrimoni Cultural. Els Amics volen donar la paraula a veïns, polítics, així com a tècnics o professionals dedicats a la construcció i a la conservació del Patrimoni i també al públic assistent. La moderarà en Pere Estelrich i serà a les 20.30 h.
I, el divendres 4 de març, hi haurà una xerrada sobre arqueologia "Els jaciments arqueològics dels Rossells i els Closos de Can Gaià" on els grups d'arqueòlegs dels dos jaciments explicaran l'evolució de l'excavació i les conclusions extretes de l'estudi d'aquests béns prehistòrics.

RUETA, RUA I ENTERRO DE LA SARDINA.

12 de Febrer, 2016

Sa Rua tornà aconseguir omplir els carrers de Felanitx de festa amb la caravana carnavalesca, dissabte passat horabaixa. Durant més de quatre hores molts varen ballar i riure amb la finalitat de passar-s’ho bé, fer-ho passar bé i desinhibir-se per unes hores. La rua d’enguany, com les darreres edicions, ha tornat a animar-se després d’uns anys de poquedat. I és que després d’uns inicis glamurosos, varen venir uns anys d’una rua molt magre, fins i tot, alguns apuntaren a que perillava la seva continuïtat. Però, la gran majoria opina que d’uns anys ençà ha tornat agafar una certa dignitat, se mantén el nombre de participants i també el de carrosses i comparses (varia poc d’un any a l’altra).
Enguany, en números, hi han participat prop d’un milenar de persones amb sis carrosses, vuit comparses, a més d’una colla d’1 a 10 persones.
Les dues més nombroses varen ser Harry Potter i Gotthan City, amb uns 170 participants cada una. En aquesta edició tampoc hi hagut comparses multitudinàries, de més de 300 persones, com hi va haver fa uns anys. “Val més que n’hi hagi més i de menys participants, és més variada i colorida”, comentaven uns espectadors mentre la veien passar.
L’itinerari, el mateix que des de fa anys, estava pràcticament ple de gent que també volia divertir-se veient passar els ‘ruers’, que mostraven les seves coreografies o actuacions –algunes de molt assajades i ben coordinades- que anaven fent sovint al llarg del recorregut.
Obrí la desfilada, la banda de música. Poguérem veure esquimals, lleons, les nines de Xipiona, Tarzán, vikingos, roquers, superherois, pandes, policies i presos, primitius, minions, una gran cucada, ‘Asteritx i Obélix’, ‘Harry Potter’, i negres samberos...
Enguany l’Ajuntament va destinar 3.420 euros en premis; quatre premis per cadascuna de les tres categories. El primer premi del grup A (carrosses) se’n dugué 800 euros, el del grup B (comparses) 500 euros i el C, colles, 60 euros.
Podeu consultar els guanyadors a la pàgina 4, a ‘L’Ajuntament Informa’.

Sa Rueta
Les escoles del municipi celebraren durant la setmana passada les respectives ruetes. A Felanitx, va ser el Dijous Llarder. Alumnes i mestres de les escoles i escoletes es concentraren a la plaça Pax i varen recórrer l’itinerari habitual fins al Parc Municipal. També molta gent als carrers, principalment pares i padrins que no es volgueren perdre la desfilada dels més petits disfressats de temàtiques diferents; mentre els del Col·legi Joan Capó representaren les diferents seccions dels jocs olímpics, els del Col·legi Sant Alfons-Es Lledoner oferien tot tipus de llepolies. Els de l’escoleta Confits anaven de lleons.
Enterro de la Sardina
L’Enterro de la Sardina, dimarts a vespre, va acomiadar el carnestoltes. Malgrat el vent, molt de públic se congregà al Mercat Municipal per gaudir d’aquesta celebració que s’instaurà a Felanitx ara fa uns deu anys i que sempre ha tingut molts de seguidors.
Els actes començaren amb l’obertura de portes i pregàries. Tot seguit, Missa-Funeral, oficiat per l'Excel·lentíssima Donya Pacajuana, Bisbessa d’Es Cau (Francisca Juan Albons).
Acabada la missa la comitiva acompanyà la sardina, creació de Carlos Feldkamp, en el seu darrer passeig pels carrers de la vila fins arribar a la plaça Jaume II on fou cremada. La festa acabà amb una torrada.

LA FESTA DE SANT ANTONI.

29 de Gener, 2016

La festa de Sant Antoni
Foguerons i beneïdes
Al nostre municipi se diu que la festa de Sant Antoni té mesada; som a finals de gener i encara queden dos caps de setmana més de celebracions santantonianes, una festa que enguany s’entremesclarà amb alguns actes del Carnaval.
Divendres passat, a es Carritxó, el fogueró i torrada que s’havia suspès la setmana anterior per mor de la pluja, se celebrà amb una festa i ball ben animat.
El dissabte a vespre, va ser el torn dels foguerons a Felanitx. N’hi havia una vintena grossa, a més de moltes torrades, la majoria preparats per establiments comercials o grups de veïnats que d’aquesta manera volien celebrar Sant Antoni. A Sa Font, hi hagué ballada popular amb el grup Abeniara.
Ja el diumenge, el dematí, beneïdes a Son Valls i l’horabaixa a Felanitx; enguany organitzades pel grup Abeniara amb la col·laboració del Centre Cultural. La comitiva sortí de la plaça d’Espanya, membres d’Abeniara, acompanyats dels xeremiers, portaren sobre les espatles una imatge de Sant Antoni, nova a aquestes beneïdes i que habitualment roman a l’església de Portocolom. Després de la benedicció del rector, Josep Cerdà, començà la desfilada; primer les escoletes i col·legis, seguidament els animals sols, escoles de ball i de música, agrupacions i finalment les carrosses. En números, foren 9 agrupacions, 66 animals i 6 carrosses, arribades dels pobles i llogarets de la contrada.
Un jurat anava puntuant i, una vegada finalitzada la primera volta deliberaren. El resultat fou:
Carrosses:
1r. D’herbes en feim miracles, amb 44 punts. 2n. Fogueró de Sant Antoni, amb 43 punts. 3r. S’olivar d’es Carritxó, amb 40 punts. 4t. A can Guinxet no hi ha ningú restret, amb 34 punts. 5è. Jocs d’antany, amb 33 punts. 6è. Un ramellet de fadrines.
Animals:
1r. Baldufa (cabra) de n’Alexandre Fontanet Colom. 2n. Tuc (ca) de n’Andreu Forteza Obrador. 3r. Nala (moixa) d’en José Antonio Xaves Vivas.
Especials animals:
1r. Grup de Cavallistes de Felanitx. 2n. Oques, Xusco i Ganfut d’en Miquel Adrover Bonet. 3r. Fender (ca) d’en José Antonio Zamorano García. 4t. Curra (cavall) d’en Biel Piña Forteza. 5è. Felipa (cavall) d’en Pau Pereira Baqueiro. 6è. Black (cavall) de na Magdalena Alcobas Suñer.
Agrupacions participants
1. Escoletes Cooperativa “Es Lledoner”; 2. Col·legi Sant Alfons; 3. Escola de ball “Es Convent”; 4. Escola de ball Infantil i Juvenil; 5. Arrels Marineres; 6. Escola de Música Pare Aulí; 7. Dimoniada Es Lledoner; 8. Dimonis a Lloure; 9. Espiadimonis.
El bon temps va acompanyar i això féu que molta gent, principalment pares, padrins i familiars que tenien algun nin o nina que hi participàs no se perdessin detall del seu pas i de la desfilada.
L’incident
La nota negativa de la festa fou l’incident que se produí quan una de les colles, els Espiadimonis, col·locaren uns pots dels quals sortia molt de fum enmig de la plaça de Sa Font. Pel que sembla un d’aquests sortí disparat cap a una zona del públic ferint lleument a dues persones, i una d’aquestes caigué a terra. Tot d’una va ser atesa per dos metges felanitxers que presenciaven les beneïdes i posteriorment evacuada a un centre sanitari per ser atesa de les ferides. Altres persones resultaren amb algunes peces de roba afectades per les espurnes.
Això motivà que les Beneïdes s’aturassin aproximadament mitja hora i es varen reprendre amb les carrosses, una vegada l’ambulància abandonà la plaça. Foren molts els comentaris que s’escoltaren el mateix horabaixa i els dies posteriors, així com les opinions expressades mitjançant les xarxes socials. La majoria consideren que no era el lloc adequat per fer aquest tipus ‘d’espectacle’ amb foc i fum, a un indret on la gran majoria eren nins petits i persones d’una certa edat.
De fet, els ‘Espiadimonis’, en un comunicat a Facebook expliquen que “volem expressar el nostre malestar vers els esdeveniments ocorreguts a les beneïdes de Felanitx. Malgrat la nostra intenció era la creació d'un efecte estètic, això no va sortir bé i tres persones es varen veure involucrades en un accident que consideram greu i del que ens sentim responsables.
No és el mitjà més apropiat per demanar disculpes, personalment ja ho hem fet a les persones involucrades, als seus familiars i també a l'Ajuntament de Felanitx que conjuntament amb l'agrupació Abeniara varen organitzar unes magnífiques beneïdes que no han de quedar tacades per aquest incident.
Un acte puntual com aquest no ha d'interrompre la feina que durant tants d'anys han fet diferents col·lectius de Dimonis a les Illes Balears que han lluitat amb totes les eines que tenien a l'abast per a què aquesta festa pugui continuar”. I agreeixen el suport rebut de persones i d’altres colles de dimonis.
D’altra banda, l’altra colla de dimonis participant, ‘Dimonis a Lloure’ ha escrit al Facebook que “els nostres espectacles a les beneïdes són sempre sense pirotècnia, ni sense efectes, ja que la principal intenció de les beneïdes és la tradició de cuidar als animals i a les persones que miram per ells. Des del respecte per la tradició i la cultura popular, i unes beneïdes amb seny. Sempre amb el nostre toc humorístic i venerant la nostra ovella infernal n'Anorèxia!”
(Podeu llegir completes les notes publicades a cada un dels seus murs de facebook).
El grup Abeniara, que per primer any és l’encarregat d’organitzar les beneïdes, en una nota explica que “feim arribar el nostre suport a les persones afectades pels incidents ocorreguts durant el transcurs de les beneïdes i esperam la seva recuperació”.
I l’Ajuntament, en una nota també “lamenta l’incident amb material pirotècnic que va tenir lloc en el transcurs de la desfilada. Ni l’Ajuntament ni Abeniara tenien previst l'ús de material d'aquest tipus, emprat per una agrupació de dimonis. Afortunadament les persones ferides es recuperen i l’incident no va comportar major gravetat, però és necessari prendre mesures, de manera immediata, per evitar que es torni a repetir en el futur”.
D’altra banda, el temps que els serveis mèdics atenien la senyora accidentada, va comparèixer a la plaça una jove dient que un ca l’havia mossegat a la mà, un fet que sembla no tenia res a veure amb les beneïdes, però també fou atesa allà mateix i traslladada a un centre sanitari.
Aquest cap de setmana fogueró i beneïdes a Son Negre
Anit mateix comencen les festes patronals de Sant Antoni a Son Negre, amb un combat de glosat. Demà i diumenge hi haurà el gruix de la festa. Podeu consultar el programa complet a la secció ‘L’Ajuntament informa’.
Tancaran el cicle santantonià, la setmana que ve, els foguerons de Son Proenç, divendres dia 5 i el dissabte dia 6, a es Clot des Pou de S’Horta.

ALINEACIÓ SOLAR A LA PARRÒQUIA.

22 de Gener, 2016

Dilluns que ve, dia 25, a les 17.21 hores, si el temps ho permet, tendrem l’altra oportunitat per contemplar el colors de la rosassa de la Parròquia sobre la Inmaculada.
Paral·lelament se podrà contemplar la formació del “8” de les rosasses del Roser.

El Club Nàutic construeix una rampa per a embarcacions amb remolc.

15 de Gener, 2016

Dimarts passat, el Club Nàutic de Portocolom inicià les obres de construcció d’una rampa d’uns cinc metres d’amplada al que fins ara ha estat passeig Miquel Massutí, just després del pontet, amb la finalitat de “poder donar un servei a la seva escola de vela i poder tirar a la mar i entrar els òptimist amb tota seguretat per als alumnes”, explicà el president del Club, Climent Garau.
L’inici de les obres no ha estat exempt de polèmica. El mateix dimarts horabaixa les xarxes socials començaren a ‘fer fum’ en publicar-se diferents fotografies on se veia que s’havia reblit amb pedres i terra una espècie de pantalà dins la mar i maquinària pesada al damunt fent-hi feina. Consultat el president del Club, C. Garau, sobre aquest moviment explicà que “en dos o tres dies tot això se retirarà i quedarà al seu estat inicial, simplement s’ha col·locat perquè les màquines tenguin bon fer feina per poder netejar la vorera de la brutor i llot que hi pugui haver dins l’aigua per construir-hi la rampa”.
La intenció del Club, segons Garau, és que les obres de la nova rampa estiguin acabades a finals de la setmana que ve.
Aquesta obra forma part del projecte global que ha d’executar el Club, segons la concessió obtinguda per part del Govern l’any 2005 i en la qual el Club se veu “obligat” a fer tot una sèrie d’instal·lacions com és aquesta rampa. “No la feim més petita perquè per normativa és el que se’ns exigeix”, explica el president. Climent Garau afegeix que, a més de per les activitats del Club Nàutic, la rampa servirà perquè tothom interessat, siguin socis o no del Club hi puguin tirar les embarcacions amb remolc, així com se ve fent l'avarador que hi ha devora el mollet d’En Pereió, a la part de Sa Capella.
Per donar aquest servei, el Club cobrarà una tarifa que encara no està establerta.
La construcció d’aquesta rampa va ser autoritzada per Ports de les Illes poc abans del canvi de Govern, el passat estiu, quan encara governava el PP.
Aquest projecte, al seu moment, tal i com publicà aquest setmanari el passat mes de setembre, creà preocupació entre diferents col·lectius i veïnats que veuen un possible tancament o restricció de vehicles a la segona part del fins ara passeig Miquel Massutí, després del pontet, tal i com ja va ocórrer amb la primera fase que s’executà fa uns anys. Aquesta part de passeig, a més d’haver-hi una zona de jocs infantils, serveix d’estacionament d’un gran nombre de vehicles, principalment als mesos d’estiu.
Climent Garau, ha explicat que “en un principi no se modificarà res, a no ser que, per qüestions de seguretat els tècnics ens diguin que hem de fer qualque actuació puntual”.
Des de l’Ajuntament també han manifestat la seva preocupació per un possible tancament d’aquest espai que ara tothom pot emprar i s’han apressat a explicar que “l’Ajuntament no té competències per intervenir en el tema, ja que tot es troba dins territori ports”.

LA CAVALCADA DELS REIS MÀGICS.

08 de Gener, 2016

Dimarts i dimecres han estat uns dies màgics pels infants, i també –perquè no- pels més grans. El dimarts horabaixa, cap allà les 6 del capvespre, la barca que duia els Reis entrava per la boca del port fins arribar al moll comercial, indret on desembarcaren i foren rebuts per molta gent. Tot seguit continuaren el seu recorregut fins a la Parròquia del Carme i després començaren a repartir les comandes per totes les llars.
Acabada la feina al Port, la comitiva reial enfilà cap a S’Horta, posteriorment a Cas Concos i finalment a Felanitx on, un bon nombre de carrosses i vehicles preparats i engalanats les darreres setmanes per un grup de voluntaris, acompanyaren les Majestats. La pluja (feia devers un mes i mig que no plovia!) va fer acte de presència quan la comitiva reial ja avançava per l’itinerari habitual, i en alguns trams començava a banyar de bon de veres. Així i tot, centenars de persones que omplien les voreres de molts de carrers aguantaren estoicament –molts sense paraigües- per veure passar la cavalcada i rebre caramels que els Reis d’Orient anaven llançant des de les carrosses.
Passaren per la plaça de Sa Font, on al replà de la Parròquia adoraren al nin Jesús. Per ventura, per mor de la pluja que sovint feia acte de presència, tant a l’Adoració com a la posterior aturada a l’Ajuntament hi hagué manco gent que anys passats. Des del balcó de la Casa Consistorial, el batle dirigí a les Majestats màgiques unes paraules de benvinguda i llavors, saludant a tots els veïnats, també tiraren molts de caramels. Tot seguit –i ja sense pluja-, començaren a repartir juguetes i regals per tota la població.
El sendemà dimecres, dia dels Reis, com és costum, feren una visita als residents de la residència “Bartomeu Quetglas”, assistiren a l’Ofici solemne de l’Epifania a la Parròquia de Sant Miquel i acabaren la seva estada a terres felanitxeres amb una visita a la Mare de Déu de Sant Salvador.

BENVINGUT 2016. ESPERANÇA DE FUTUR.

01 de Gener, 2016


El 2015 ha estat un any de canvis. El més visible és el de la situació política al nostre municipi. Hem passat de viure en un blau cel embafador a viure en un multicolor, que crec sincerament millor, ja que la diversitat cromàtica sempre enriqueix.
A nivell Estatal els canvis sembla que arribaran ben aviat. Com a mínim hem abandonat el bipartidisme i hi ha altres opcions possibles. Ja veurem si finalment són viables o no.
I a nivell personal sempre és on es noten els canvis més grossos. Afortunadament no he hagut de viure cap canvi dramàtic, d'aquells que fan que aixecar-se al matí sembli una feina de titans. Tot i que hem tengut una bona temporada que semblava que la casa ens havia de caure a sobre. No ens ha quedat més remei que adonar-nos que hi havia uns bons fonaments i que malgrat les ganes de trescar, les hores de repòs eren i són, encara, ben necessàries.
I és que a vegades les coses no surten tal com havíem planejat. I els plans que teníem per a aquest 2015 que ja s'ha acabat no s'han avingut gens amb el que realment hem hagut de fer. Sé que això són coses de la vida, que la vida és així de complicada, que no tot surt com voldríem, que sovint fer plans no serveix de res més que per desil·lusionar-se, que no ens hi hem de capficar, que tot s'arreglarà... Sí, la teoria me la sé de memòria, però una cosa és la teoria i l'altra és posar-la en pràctica. I la pràctica, per molt que siguem positius, a dies costa de dur a terme.
Per això al 2016 només li vull demanar una cosa: salut. Però salut de bon de veres, amb totes les lletres. SALUT.
I per si de cas, també li demanaré molta paciència, per si els nervis brollen, per si ens cansam de fer camins amunt i avall, per si avorrim les sales d'espera, per si no ens basten les hores de son. I li demanaré un sac sense fons de coratge, per seguir endavant, per continuar fent el que hem de fer, malgrat el cansament, malgrat l'avorriment. Li demanaré una muntanya d'imaginació, perquè la quotidianitat no ens esclafi, perquè el ritme del dia a dia no s'acabi convertint en un malson, per poder fer més lleugeres les esperes i més fermes les esperances. Li demanaré amor, perquè mou muntanyes i ens obliga a ser coratjosos i pacients. Li demanaré amistat, per si les forces s'afebleixen que algú les torni a enfortir. Li demanaré alegria, perquè sempre sapiguem trobar un motiu per somriure, perquè així les males estones són més bones de dur i semblen més curtes.
Us desitjo un 2016 amb salut, paciència, coratge, imaginació, amor, amistat i molta d'alegria. Bon any nou a tots.
Margalida Font

ALMANAC 2016

01 de Gener, 2016

El setmanari de l'1 de gener de 2016 inclou un Almanac amb informacions sobre agricultura, pluviometria, els dies festius i de mercat, les llunes…….

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DEL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DEL SETMANARI FELANITX.

25 de Desembre, 2015

Quan arriben aquestes dates, pobles i ciutats es comencen a preparar per donar la benvinguda a les festes nadalenques. Els carrers principals s'engalanen, reverteixen la seva fesomia per fer plaent la passejada dels vianants i les llums en forma d'arbres, campanes o estrelles s'encenen durant unes setmanes. Alguns pengen pares Noel a les façanes com a mostra de dubtós bon gust, tot s'ha de dir, per recordar-nos cada moment l'època de l'any en què ens trobam.
Independentment de si a un li agraden més o menys aquestes dates, hi ha una sèrie de tradicions que tenen el seu encant, com el muntatge del betlem, el Cant de la Sibil·la, el dinar de Nadal, el sopar de Cap d'any o la cavalcada dels Reis Màgics.
A punt d'acabar 2015, sempre és bo fer un repàs al que ha estat aquest any, fer un poc de balanç. Tots probablement estarem d'acord en què, tot i els moments bons que la convivència sempre ens regala, també ens ha donat moltes preocupacions. La nostra ha estat la salut de N’Andreu, treballador d'aquesta casa, que el mes d'abril passat va patir una greu malaltia i encara es troba recuperant-se. Així i tot, el setmanari no ha deixat de sortir cap divendres al carrer gràcies a l'esforç de les persones que, voluntàriament i durant tot l’any, han treballat i molt perquè cada edició tirés endavant amb novetats i, fins i tot, amb augment de col·laboradors.
És possible mantenir vius els projectes quan la participació i la implicació de la gent contagia les ganes de fer poble, de sumar esforços i de gaudir-ne. Amb aquesta empenta, hem publicat 52 números, a més, tres exemplars extraordinaris i un especial dedicat al beat Ramon Llull en el 700è aniversari de la seva mort, en col·laboració de totes les escoles del terme municipal de Felanitx.
També hem iniciat una col·lecció d'opuscles pensada com homenatge a la feina que fan desinteressadament els nostres col·laboradors. Aquest any s'ha publicat Alineacions solars a Felanitx de Sebastià Roig i Les Receptes de na Catalina Blanco al Setmanari Felanitx.
Seguint amb una altra línia de treball, hem consolidat els sopars-tertúlia que vàrem iniciar a finals del 2014. A més, durant l'estiu hem organitzat una conferència sobre el tricentenari, a cura de Bartomeu Mestre Balutxo.
Fetes les reflexions, volem agrair una vegada més la feina que fan els nostres col·laboradors, setmana rere setmana, per donar contingut a les pàgines del nostre setmanari. Gràcies igualment a les empreses que ens confien els seus anuncis i a les que ens han regalat productes o serveis per poder rifar entre els subscriptors. I, com no podia ser d'una altra manera, gràcies als nostre lectors. Ells són, sens dubte, els qui donen sentit a la nostra publicació, a la nostra feina.
Gràcies per donar suport al nostre projecte, que és el de tots, amb il·lusió i confiança.
Molts d’anys amb salut i felicitat!
Antoni Vicens Massot
President del Consell d'Administració del Setmanari Felanitx.

ANDREU MANRESA, NOMENAT DIRECTOR GENERAL D'IB3.

18 de Desembre, 2015

El periodista felanitxer Andreu Manresa va prendre possessió, divendres passat, del càrrec de director general de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, IB3, en un senzill acte davant la Mesa del Parlament.
Després de jurar el càrrec, Andreu Manresa manifestà la seva ferma voluntat de fer una radiotelevisió pública oberta a tothom. “M’he compromès davant el Parlament, a qui em dec com a expressió màxima del poble i ho he fet en nom meu i dels meus companys d’IB3 Ràdio i Televisió, i en defensa dels ciutadans, usuaris, propietaris i pagadors d’un servei públic i no servil”, digué Manresa en una breu al·locució.
Andreu Manresa se comprometé a que IB3 sigui “independent al joc de poder i a les pressions polítiques”. També detallà que IB3 respectarà la llengua catalana “sense ortopèdies”.
Manresa vol recuperar com més aviat millor les sèries i les pel·lícules en català. De fet, el sendemà dissabte, ja s’emeté en hora punta la guardonada pel·lícula Pa negre, i després, El passatger clandestí, totes dues del director mallorquí Agustí Villaronga.
Andreu Manresa és un periodista de reconegut prestigi, molt respectat per la professió, que ha acceptat el repte de dirigir la ràdio i la televisió pública de les Illes.
Llicenciat en Ciències de la Informació, dimecres dia 9, va ser elegit director general d’IB pel Parlament de les Illes, amb 36 vots a favor dels diputats del PSIB, Més, Podem i grup mixt (El PI, entre d’altres) i 17 en blanc (PP i Ciutadans).
Durant 25 anys ha estat el corresponsal de diari El País a Balears. Amb anterioritat al 1990, va ser director de Ràdio Nacional d’Espanya (RNE) a Catalunya i Balears, havia fet feina a Diario de Mallorca i al Baleares, i havia estat cap de premsa del Consell General Interinsular i del Govern balear. Va ser fundador i secretari general del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears. És autor de diversos llibres.
socioculturals i econòmics han donat llo

Els mercadets de Nadal comencen amb bon ambient i nova il·luminació a Sa Font

11 de Desembre, 2015

Dissabte passat horabaixa començaren els mercadets de Nadal que cada dissabte d’aquest mes de desembre –amb excepció del dia 26- i el primer de gener hi haurà a la plaça de Sa Font de Santa Margalida i al primer tram del carrer Major –fins a la plaça Jaume II-. A partir de les 6 del capvespre, l’activitat s’animà amb l’encesa de l’enllumenat i hi va haver un bon ambient, malgrat les quatre gotes escampades que féu. I és què un bon reclam va ser el Circ Bover i el seu espectacle que arreplegà molts d’infants i pares. Partiren passades les 5 amb un cercavila des de la plaça Pax cap a Sa Font. Després d’un bon ‘xou’ els mateixos artistes del Circ foren els encarregats de l’encesa de la nova il·luminació nadalenca amb un arbre, un ametler, amb milers de llumetes, col·locat just davant la Casa de Cultura i diferents ornaments lumínics a la façana del mateix casal i també a la de Can Vell, donant un to festiu i nadalenc diferent al dels darrers anys.
Molta gent que passejava, mirava les parades, les tendes –moltes estaven tancades-, però de compres o vendes... El regidor de Fires i Mercats, Xisco Duarte explicà que enguany s’ha optat per concentrar les paradetes a sa Font i carrer Major.
Els representants polítics locals del tripartit que governa a La Sala hi foren presents, i també una altra comitiva, formada per regidors i altres membres del PP juntament amb els candidats al Congrés i al Senat, que varen recórrer els carrers per on hi havia més activitat i gent.
Per acabar la vetlada, un bon concert del grup Smooth Voices, que foren molt aplaudits pel públic.
Per aquestes setmanes de festes nadalenques són moltes i variades les activitats que ha programat l’Ajuntament, dirigides a petits i grans, però sobretot activitats infantils com musicals, màgia, teresetes, tallers de Nadal, conta contes, coral infantil... a més de concerts o una ruta de betlems, entre molts altres actes.
Enguany, les xocolatades solidàries que organitzen els comerciants de la plaça Pax són a benefici de l’associació Felanitx per la Igualtat.
Demà dissabte horabaixa, hi haurà el segon mercadet. També hi haurà activitats com el musical Peter Pan, música i taller d’iniciació al swing, la xocolatada solidària,... activitats que podeu consultar detalladament a un altre indret d’aquest setmanari.

La revolucionària petjada de Ramon Llull. Institut de Felanitx.

27 de Novembre, 2015

Ramon Llull, mallorquí de naixement i universal de cor, gran amant de la llengua, interessat a transmetre el seu missatge a altres cultures, mai no trobà cap inconvenient lingüístic en la seva difusió. “Si no ens entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor” diu al llibre de Blanquerna. Però no se centrà en l'amor com a mètode de difusió del seu missatge, sinó que tenia la capacitat d'escriure i parlar en llatí, català o àrab indiferentment, fet que li obrí les portes de la universalitat.
Gràcies als seus coneixements lingüístics, Llull viatjà arreu de la Mediterrània, i llegí obres en diferents llengües, que influirien en la seva obra i encara més el seu pensament. És un fet gairebé impensable que un missioner cristià del segle XIII actuàs amb tanta racionalitat i respecte cap a altres cultures i religions, amb intenció d'extreure'n tot el benefici possible.
En la difusió del seu missatge, Llull tenia la intenció de convèncer però no de vèncer, missatge totalment pacifista que s'oposa al “Venceréis pero no convenceréis” que digué Unamuno en el moment que la Guerra Civil ja era perduda. Amb aquesta reflexió veim que els pensaments de Ramon Llull eren extremadament avançats per la seva època i en certa manera revolucionaris.
Una de les empremtes que Ramon Llull deixà a part de la seva obra, va ser l'escola de traducció de Miramar, fet insòlit en aquella època i més encara a Mallorca, on els centres de formació eren molt pocs. Per a l'illa també va suposar una porta cap a altres cultures i d'altres cultures cap a Mallorca. Dels fruits d'aquesta institució avui dia encara ens arriben els esquitxos, encara que siguin distants. Sense anar més lluny dos margalidans, Joan Mascaró i Bartomeu Tous dos traductors, que sense el referent de Ramon Llull, possiblement no haurien duit el nom de les illes tan enfora com van fer tot rompent les barreres de la insularitat.
Joan Mascaró és conegut per la seva influència damunt la música i els moviments socials dels anys 60. Les seves traduccions dels Upanishads, un seguit de llibres sagrats de la mística oriental basats en l'observació i la contemplació del naixement de religions com el budisme i l'hinduisme, van tenir un gran pes en la visió i filosofia dels Beatles, grup que, amb la seva filosofia oriental i pacifista, va marcar l'inici del moviment hippie.
Per altra banda, Bartomeu Tous, fou intèrpret en l'entrevista d'Hendaya (1940) en què es reuniren dos líders que ningú voldria tenir d'enemics, Francisco Franco i Adolf Hitler, per debatre l'entrada d'Espanya a la Segona Guerra Mundial. Dels secrets d'aquesta entrevista, Tous no en volgué parlar mai amb ningú, i de segur que li convenia no fer-ho.
700 anys després de la mort del més polifacètic intel·lectual mallorquí, arreu del món sorgeixen conflictes fonamentats en part en l'odi, la incomunicació i la xenofòbia (Estat Islàmic, Gaza, Síria…) i, en darrer terme, en la injustícia social (com deia l'activista americà Malcom X “No hi pot haver capitalisme sense racisme”). Així i tot, podem imaginar Ramon Llull, avui dia, arborant el seu missatge de diàleg i fraternitat, "si no ens entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor".
Miquel Roig (SEPC-IES Felanitx) amb orientació del Departament de Llengua i Literatura Catalanes de l'IES Felanitx

MINUT DE SILENCI A LES DEPENDÈNCIES OFICIALS PELS ATEMPTATS DE PARÍS.

20 de Novembre, 2015

Dilluns passat, a les 12 del migdia, a les diferents dependències oficials, entre aquestes als pòrtics de la Casa Consistorial, s’hi feren un minut de silenci com a testimoni del dolor per les víctimes de la cadena d’atemptats que tingueren lloc el passat divendres a vespre a París, i que provocaren uns 130 morts, a més de desenes de ferits, molts d’aquests greus; atemptats que foren reivindicats per l’Estat Islàmic.

Arnau Pons i Roig, Premi Nacional a la Millor Traducció 2015.

13 de Novembre, 2015

El felanitxer Arnau Pons i Roig ha estat guardonat amb el Premi Nacional a la Millor Traducció 2015, que concedeix anualment el Ministeri d' Educació,Cultura i Esport, per la traducció de l'obra “Cristall d'alè /Atemkristall” de Paul Celam. El jurat ha elegit el treball de N'Arnau per l'excel·lència artística de la traducció, per la lectura que fa d'un dels poetes més importants i difícils del segle XX i per la seva contribució destacada tant en el món de la poesia com en el de la traducció.
El premi està dotat amb 20.000 euros i té per objecte distingir la traducció d'una obra escrita originalment en llengua estrangera a qualsevol de les llengües espanyoles, i que hagi estat publicada per primera vegada a Espanya a l'any 2014.
Arnau Pons i Roig nascut a Felanitx l'any 1965 és poeta, traductor, editor de poesia i assagista i viu, des de fa anys, a Barcelona. Els seus llibres de poemes han estat publicats en tiratges reduïts, sempre a l'editorial Negranit. Cal destacar “A desclòs”, “Desertar” i “Dessecament”. És també autor de comentaris sobre l'obra de poetes catalans (Espriu, Marçal, Bauçà, Ferrater) i d'autors estrangers. Ha traduït, entre altres, Luiza Neto, Jacques Dupin, Paul Celam, Mario de Sá-Carneiro, Dino Campana, Jean Bollack i Hélène Cixous. Un interès per les llengües minoritàries l'ha menat a escriure circumstancialment poemes en judeo-espanyol (Solombra menazada) i a traduir a aquesta llengua el poema hídix de Itskhoq Katsenelson (El kante del puevlo djidyó atenuado). De la mateixa manera, les relacions de dominació entre les llengües han ocupat un lloc en les seves disquisicions.
D'ençà de l'any 2001, forma part de l'equip de recerca del filòleg francès Jean Bollack des del qual aborda els conflictes d'interpretació al voltant de l'obra de Paul Celan, poeta alemany d'origen jueu-romanès de parla alemanya, considerat per la crítica internacional com el més gran líric en alemany de la segona postguerra. Aquesta activitat li ha permès de participar, amb els seus textos, en debats i seminaris a fora de Catalunya (Paris, Izieu, Nantes, Heildelberg i Ascoli).

La principal activitat de l'Associació Cultural SETMANARI FELANITX consisteix en la gestió i edició del Setmanari Felanitx amb la finalitat de fomentar el debat col·lectiu sobre temes d'actualitat. Durant l'any 2015, fins a aquesta data, se n'han editat 42 exemplars i dos extraordinaris, un per les festes de la Setmana Santa i un altre per la festa de Sant Agustí. A finals d'aquest any se'n publicaran dos més; un dedicat a Ramon Llull i un altre a les festes de Nadal.
Un altre objectiu és la promoció de publicacions ciutadanes o comarcals sobre temes monogràfics referits al camp de la cultura i a la vida social i comercial. En aquest any hem publicat un opuscle d'En Sebastià Roig titulat “Alineacions solars a Felanitx” i “Les receptes de Na Catalina Blanco al Setmanari Felanitx”. Per l'any que ve s'ha previst publicar dos llibres més.
Per col·laborar en la dinamització de la vida cultural felanitxera, durant aquest any, hem organitzat unes converses-sopar al restaurant Tulsa i una conferència sobre el Tricentenari al Centre Cívic de Portocolom a càrrec de Bartomeu Mestre, Balutxo. En el proper any 2016 tenim previst organitzar algunes presentacions de llibres i una exposició sobre el Tricentenari.

UNA BONA FIRA

30 de Octubre, 2015

Milers de persones passejaren i gaudiren de la fira del Pebre Bord, diumenge passat. Malgrat pebre bord se’n va veure poc, encara li dóna el nom i en vol ser el protagonista. Alguns estands en tenien i, al de l’Ajuntament en regalaven unes bossetes juntament amb una bossa de tela amb imatges ben felanitxeres: gerreta, cavallets, sa font i la parròquia,...
Des de primeres hores del matí el circuit de la fira, pràcticament el mateix dels darrers anys, des del passeig d’Ernest Mestre fins al Parc Municipal, s’anà omplint de gent, molts d’estrangers, que s’hi passejava. Enguany, segons fonts municipals, s’ha batut el rècord de firaires, arribant pràcticament als 500. Cap allà les 11-12 del migdia ja era pràcticament impossible avançar una passa, principalment pels trams més estrets (entre els carrers 31 de Març i Bellpuig). A l’hora de dinar féu una davallada –com també és habitual- i després cap allà les 5 del capvespre tornà a revifar i la gent, com que té ganes de fira, tornà sortir a voltar per amunt i per avall. Alguns firaren, però la majoria només passejaven i miraven. Enguany acabà a les 18.30 h. quan els carrers encara eren plens de gent i la majoria de firaires començaren a arreplegar. Algunes veus han apuntat que, de cara a l’any que ve, s’hauria d’intentar mantenir la fira fins devers les 8 del capvespre.
Però, la fira a més de les típiques parades que podem trobar a totes les fires, tingué tota una sèrie d’actes, mostres i activitats que li donaren un caire especial.
Dins el Parc Municipal, diferents mostres i unes carpes on empreses i/o entitats felanitxeres pogueren donar a conèixer als d’aquí i als visitants el què fan. També hi hagué show cooking, cuina en viu amb receptes que duien pebre bord com ingredient. Mostra de brodats i randes de macetes, entre altres.
Fora del parc i per l’itinerari, mostra de cotxes i motos antigues, exposició de bonsais, rastrillo, cotxes nous, mostra d’aus autòctones i alotocnes, exposició d’ornitologia,... Pels més petits, taller de maquillatge facial o l’actuació de la felanitxera Maria Bimbolles. Esmentem també, els cercaviles a càrrec de la batucada des Lledoner, el dels gegants de Felanitx i el de l’agrupació folklòrica Abeniara que, a més, juntament amb el Centro Aragonés de Palma, oferiren a la plaça de Sa Font una mostra folklòrica el dematí; i el capvespre, per acabar d’arrodonir la fira, al Parc Municipal, la XII ballada del pebre bord, amb la participació d’Abeniara i els porrerencs Aires de Monti-Sion.
D’altra banda, durant tot el cap de setmana han estat molts i variats els actes del que ha pogut gaudir la ciutadania, com ‘l’open night’ als comerços, la volta de tapes i pinxos, amb la participació d’una vintena d’establiments i un trenet que, ben animat i bastant ple de gent féu voltes pel poble. També, teatre infantil, concert de la Banda de Música a la Residència de la Tercera Edat; a Sa Font, una verbena amb la participació de cinc grups locals, inauguració d’exposicions i conferències, entre moltes altres activitats.
Una bona fira, molt participada i el bon temps que acompanyà, i això hi fa molt.

ELS DIES 30 I 31 ES PODRÀ VEURE "LA MARE DE DÉU IL·LUMINADA" I " LA MARE DE DÉU CORONADA", A SANT SALVADOR.

23 de Octubre, 2015

Els pròxims dies 30 i 31, divendres i dissabte, si el temps ho permet podrem contemplar altre vegada l’efecte de llum de la Mare de Déu Il·luminada i la Mare de Déu Coronada.
El divendres 30, els raigs de sol que entrin per la rosassa de la façana de l'església del santuari de Sant Salvador marcaran un cercle de llum que a les 7.53 entrarà en el retaule, a les 8.08 tocarà la corona de la Mare de Déu i a les 8.18 serà el precís moment de l’efecte de ‘La Mare de Déu Il·luminada’.
El dissabte 31, el cercle de llum a les 7.51 entrarà en el retaule, a les 8.08 tocarà la corona i a les 8.16 serà el moment de ‘La Mare de Déu Coronada’.
Aquest horari correspon al horari d'hivern.
L'Associació Cultural setmanari Felanitx, ha editat un opuscle de Sebastià Roig Obrador que es podrà adquirir en els punts de venda del nostre setmanari.

Els Cavallets i Sant Joan Pelós, ja són Festes d'Interes Cultural.

16 de Octubre, 2015

16 de Octubre, 2015

Després d’uns anys de tramitació, al darrer ple del Consell de Mallorca, per unanimitat de tots els partits, s’aprovà declarar Festes d’Interès Cultural els Cavallets i Sant Joan Pelós, celebracions populars que representen la riquesa cultural i folklòrica “com una garantia de preservar l’essència d’aquestes festes i assegurar la seva supervivència”, digué el conseller de Cultura del Consell, Francesc Miralles.
Juntament amb els Cavallets i Sant Joan Pelós, també han rebut aquest reconeixement els Cossiers del Manacor i Alaró, la festa de Sant Antoni de Sa Pobla i el Firo de Sóller.
La iniciativa de reclamar aquesta figura de protecció va sorgir dels diferents ajuntaments, a la passada legislatura, que han vist amb aquest reconeixement una mesura per enaltir i donar importància a les seves festes.
Cada Consistori ha hagut de fer un complet expedient en el qual hi apareix una memòria històrica, fotografies antigues i una memòria bibliogràfica sobre cada una d’aquestes celebracions.

EL DRET A LA MORT DOLÇA.

09 de Octubre, 2015

Definicions
Eutanàsia activa i passiva
Eutanàsia (del grec eu-thanasía, que significa 'bona mort') és l'acció o omissió que accelera la mort d'un pacient desnonat, sempre amb el seu consentiment, amb la intenció d'evitar sofriment i dolor. L'eutanàsia està associada al final de la vida sense patiment.
“La diferència més important entre l’eutanàsia activa i la passiva és que, en l’eutanàsia passiva, el metge no fa res per causar la mort del pacient. El metge no fa res, i el pacient mor de la malaltia que patia. En l’eutanàsia activa, el metge fa alguna cosa que porta el pacient a la mort. Per exemple, el metge és qui dóna al pacient amb càncer la injecció letal causant la mort del pacient; mentre que si simplement posa fi al tractament, el càncer és la causa de la mort”).
Aferrissament terapèutic o distanàsia
L'anomenat "aferrissament o acarnissament terapèutic" és una expressió col·loquial que tradueix de manera parcial encara que expressiva, el terme més acadèmic de “distanàsia", paraula d'origen grec que significa "mort difícil o angoixant". La "distanàsia" és la situació contrària a l'eutanàsia i consistent en l'aplicació no prou justificada en certs pacients de tractaments que empitjoren la seva qualitat de vida més encara que la pròpia malaltia, pacients en situació irreversible però no terminal, subjectes a terapèutiques potents que contemplen els aspectes científics de la malaltia per sobre de la qualitat de vida de la persona que la pateix. És també la prolongació innecessària o fútil dels mitjans de suport vital.
Factors causals de la distanàsia
Bàsicament, els factors causals de la conducta distanàsica o obstinació terapèutica són:
1. Convenciment acrític d'alguns metges de que la vida biològica és un bé pel qual s'ha de lluitar, al marge de consideracions sobre la qualitat d'aquesta vida i que, amb aquesta finalitat, s'han d'utilitzar totes les possibilitats que la tècnica ofereix.
2. Adopció de mesures terapèutiques que contemplen més els aspectes científics de la malaltia que al malalt, afectat d'un procés irreversible.
3. Ignorància o menyspreu del dret del pacient -o dels seus representants legals o familiars en el seu nom- a rebutjar l'inici o continuació de tractaments mèdics que prolonguin el patiment del malalt crític o l'agonia del pacient terminal.
4. Angoixa del metge davant el fracàs terapèutic i resistència a acceptar la mort del pacient. La dificultat del pronòstic, l'experiència del metge, les circumstàncies del pacient (edat, prestigi, responsabilitat familiar, social o política, etc.), poden alimentar per temps excessiu la il·lusió que l'evolució del procés que porta a la mort s'aturarà o canviarà de sentit, millorant el pronòstic.
5. L'exigència dels familiars que es faci tot el humanament possible, o fins i tot l'impossible, per salvar la vida del pacient; la manca de comunicació entre l'equip assistencial i la família, en relació amb els desitjos del pacient, expressats abans de trobar-se en estat inconscient; la joventut del pacient i circumstàncies que fan particularment difícil el pronòstic respecte a les possibilitats de supervivència i qualitat de vida.
6. Tractaments per a persones amb segones i terceres recidives de malalties neoplàsiques irreversibles, comporten un grau de toxicitat gens menyspreable i la necessitat de múltiples controls, sotmetent sovint als pacients a patiments fins i tot equiparables als de la pròpia malaltia. En casos extrems, podem parlar d'autèntica "medicalització del procés de morir". La pressió que s'efectua per la introducció de nous fàrmacs, d'eficàcia altament discutible "a priori", contribueix en gran mesura a facilitar que es produeixin aquestes situacions.
7. Pacients amb mal pronòstic ingressats en unitats de cures intensives.
Conseqüències
Causar dolor i patiment innecessari a pacients i familiars amb una falsa esperança de curació. Despesa sanitària molt costosa i inútil.
Pràctica mèdica científica i èticament correcta
1. No tots els tractaments que prolonguen la vida biològica resulten humanament beneficiosos per al pacient.
2. No s'ha d'iniciar o s'ha d'interrompre un tractament quan el seu inici o continuació no tingui sentit d'acord amb els criteris mèdics més acceptats.
3. S'han d'aplicar cures pal·liatives de qualitat i per professionals competents a pacients terminals que els necessitin.
4. S'ha de respectar el dret de tot pacient competent, a rebutjar un tractament si ho fa lliurement, ha estat degudament informat i ha comprès l'abast i conseqüències de la seva opció. La intenció del pacient inconscient, si és coneguda, també ha de ser respectada. Si no es coneix, és convenient que una altra persona que el representi en qualitat de fiduciari o mandatari tingui suport legal per decidir allò que considera com més beneficiós per al pacient.
5. Ningú està obligat a sotmetre a tractaments desproporcionats per preservar la vida
6. Els tractaments es consideren proporcionats o desproporcionats en funció de: el tipus de teràpia; el grau de dificultat i de risc que comporten i possibilitats d'aplicació; el sofriment i cost vinculats a la família i sacrificis de tota mena que requereixen; els raonables resultats que es poden esperar, tenint en compte les condicions del pacient i les seves forces físiques i morals.
7. El metge té obligació de combatre el mal de la forma més correcta i eficaç, administrant el tractament necessari. Aquest tractament, per la seva naturalesa, ha d'estar orientat a mitigar el sofriment del malalt
8. Un cop el metge s'ha convençut de la futilitat d'un tractament, té el deure ètic de no continuar si amb això perllonga l'agonia del pacient. Tractament fútil és aquell la aplicació del qual està desaconsellada en un cas concret perquè no és clínicament eficaç (comprovat estadísticament), no millora el pronòstic, símptomes ni malalties intercurrents, o perquè produiria presumiblement efectes perjudicials i raonablement desproporcionats al benefici esperat pel pacient o en relació amb les seves condicions familiars, econòmiques i socials.
Conclusió: la mort dolça
La mort dolça -com tants altres aspectes de la nostra salut- hauria de passar a ser responsabilitat nostra i dels que ens envolten; i com més lluny de l'hospital, millor. Així que, depenent de quin diagnòstic els donin els metges, segueixin els meus consells: deixin immediatament les pastilles del colesterol (si no les havien deixat abans), marxin a casa i aprenguin quatre idees bàsiques que tan útils els seran si arriba el cas que necessitin alguna ajuda d'aquest tipus. No és més difícil subministrar les benzodiazepines o la morfina que aprendre a conduir o manejar el comandament a distància de la TV. Tornin als seus hobbies, reprenguin les addiccions raonables que algun metge ben intencionat els va prohibir en el seu moment i gaudeixin dels aliments que encara els vinguin de gust. I quan arribi el moment de partir, escoltin la seva música preferida i obrin de bat a bat la finestra de l'habitació individual de ca seva: l'aire fresc els provarà molt i el colom que els abandoni el pit trobarà la sortida més fàcilment.
Voluntats anticipades
Les voluntats anticipades són unes instruccions que una persona major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, adreça al seu metge o metgessa responsable, per tal que les tingui en compte quan la persona es trobi en una situació en què les circumstàncies que concorrin no li permetin d'expressar personalment la seva voluntat. Són una forma d'expressió de l'autonomia de les persones a l'hora de decidir en relació amb la seva pròpia salut, la qual cosa constitueix un dret avalat èticament i legalment.
L'objectiu dels documents de voluntats anticipades és mantenir el respecte a les decisions personals dels pacients i augmentar la seguretat dels professionals a l'hora de respectar-les. El suport dels professionals en l'elaboració del document de voluntats anticipades millora la pràctica clínica i reforça la relació assistencial.
On adreçar-se
www.caib.es Telèfon d'informació Cita prèvia 900 701 130

NEGAR LES EVIDÈNCIES, Per Margalida Font

02 de Octubre, 2015

Diumenge passat va guanyar l'independentisme a Catalunya, i ho va fer per vots i per escons. Me n'alegro, perquè és evident que Espanya només vol els Catalunya per aprofitar-se'n. Així que me n'alegro. Estic contenta perquè fa moltes dècades que Catalunya pateix les malifetes del govern espanyol, i fa massa segles que Catalunya és un país invadit. Així com també diria que ho som nosaltres, però aquí, el sentiment independentista és molt verd, encara.
M'alegra saber que a Catalunya hi ha gent que lluita per aconseguir la seva autodeterminació, que hi ha milers de persones que veuen clar que aquesta Espanya corcada necessita un bon canvi. I com que Espanya no vol canviar, doncs millor marxar. Això és com quan la teva parella te promet mil vegades que canviarà, que serà millor, que farà un esforç... i bla, bla, bla i al final, tot queda igual. Doncs això és el que ha passat entre Espanya i Catalunya; una relació que no duia més que al patiment. Així que ara, uns, els que patien l'autoritarisme, han decidit que ja n'hi havia prou i volen deixar-ho anar. I els altres, no ho volen consentir de cap manera. I no serà que no estassin avisats, no serà que Catalunya no ho hagués dit moltíssimes vegades els darrers anys, però els espanyols es feien els suecs (mala comparació, perquè els suecs, en qüestions de política, educació i sanitat els donen mil voltes, als espanyols). El Govern espanyol no ha volgut escoltar, no ha volgut negociar. I ara, nega l'evidència.
Mirau si arriba lluny la ceguesa del govern de Madrid que el mateix vespre de les eleccions, en Rajoy va dir que els independentistes no tenien el recolzament dels vots, ni de la llei. De quina llei? De la que fan ell i la seva colla d'espanyolistes extremistes i repressors? Resulta que aquests del PP només volen modificar les lleis quan a ells els convé. Però quan hi sortirien perdent, no en volen tocar ni una coma. Això no és ser just ni coherent, ni un bon president. I els vots? Aquest home no deu saber contar. No s'ha arribat a una majoria de vots, però amb escons els independentistes tenen la majoria absoluta i no hi haurà pacte alternatiu que els guanyi. Això està clar.
A altres espanyols, ara els revé la idea de seure i xerrar. Com al líder de Podemos, que després d'haver vist el poder de la candidatura de Junts pel sí i el poder de la CUP, ara diu que veuria amb bons ulls que Podemos negociés amb ells formar un govern progressista. Un altre que no vol entendre que els catalans no volen només un govern progressista, sinó que el que volen és un govern progressista independent d'Espanya. Tampoc no ho ha entès.
I el grup de Ciudadanos, que se creu haver guanyat les eleccions i poder fer i desfer com vulguin, ja han demanat la dimissió de Mas. Tots plegats fan rialles.
I és que cada un interpreta els resultats de les eleccions així com li convé més. Però el resultat és el que és i no tots el volen acceptar, per por, per dignitat, perquè els han ferit l'orgull, perquè no volen entendre que ja no fan por, perquè no volen assumir que no són imprescindibles...
Diuen que al mes de desembre hi haurà les eleccions al govern espanyol. Crec que enguany la campanya electoral serà molt i molt divertida; més que les anteriors, que ja és dir. A veure com se'n surten ara els espanyolistes per aconseguir que Catalunya es quedi.

CLUB NATACIÓ FELANITX

25 de Setembre, 2015

El passat divendres dia 18, els nins i les nines del Club Natació Felanitx assistiren a un entrenament de la Selecció Espanyola de Natació, a la Colònia de Sant Jordi.
Va ser una gran experiència per als nedadors del club, ja que, a més de veure l’entrenament, alguns dels membres de la selecció es varen fotografiar amb ells i els signaren les samarretes.
Entre ells hi havia Mireia Belmonte i les mallorquines Melani Costa i Jessica Vall, totes elles amb un palmarès internacional excel·lent a les competIcions de natació.
Mieria Belmonte, és nadadora olímpica i té els rècords d’Espanya de 400 i 200 m. estil, el 200 de papallona a piscina llarga i el de 200 m. braça a piscina curta.
A nivell internacional, entre d’altres, va ser primera a 400 metres lliures i 400 estil al campionat del Món júnior fet a Rio de Janeiro, a més de 4 ors al campionat d’Europa de piscina curta.
Melanie Costa és una nadadora mallorquina amb un currículum impressionant. Ha participat a a diversos mundials, jocs olímpics, essent, el 2103, subcampiona del Món de piscina llarga i, al 2012, campiona del Món a piscina curta, ambdues a la modalitat d’estil lliure.
Finalment, Jessica Vall, està espe- cialitzada en la natació de braça i als darrers anys ha participat a diferents campionats, tant nacionals com internacionals i ha aconseguit molt bones posicions en els diferents campionats.

Tots els partits polítics tornen dir NO a la piscifactoria davant el Port.

18 de Setembre, 2015

Per unanimitat de tots els partits polítics amb representació a La Sala (PP, BLOC, PSOE i el PI) en un moció conjunta s’aprovà una vegada més, “insistir en el pronunciament contrari de l’Ajuntament de Felanitx a l’autorització per instal·lar una granja per a l’engreix de dorades i llobarros davant la costa de Portocolom”. A més, se sol·licita al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que “reconsideri la seva resolució d’autorització de data del passat 31 de juliol”.
Aquesta petició municipal ve motivada en considerar que “la instal·lació d’una granja d’aquestes característiques és perjudicial per a l’interès general, ja que, al marge de l’impacte visual negatiu davant la costa, els residus que es generaran pels detritus, etc., suposaran un focus de contaminació del medi i fons marí, que amb tota probabilitat afectarà la flora i la fauna de la zona”, s’explica a la moció aprovada.
Aquesta no és la primera vegada que el ple de l’Ajuntament se posiciona en contra d’aquestes instal·lacions, és devers la quarta vegada; la darrera va ser el 3 de juny de 2013 quan, per unanimitat, ja se ratificà l’acord en contra de la instal·lació de piscifactories a l’entorn de Portocolom, en base a motius econòmics i mediambientals.
D’altra banda, també altres col·lectius com l’Associació Hotelera i la Confraria de Pescadors han mostrat el seu rebuig a la col·locació d’aquestes gàbies, igualment que “una part bastant majoritària de la població també s’hi oposa”, comentà el batle a la plenària de dilluns passat.

El Cavallets tornen a ballar, sense barreres, davant el portal del Convent.

04 de Setembre, 2015

Després de tres anys sense poder-ho fer, els Cavallets varen tornar a ballar just davant el portal del Convent de Sant Agustí com havien fet des de temps immemorial, fins que del 2012 ençà les seves danses s’hagueren de desplaçar cap a un lateral degut a la col·locació de tanques per part dels agents de la Guàrdia Civil, que feien un corralet perquè les autoritats hi poguessin passar a la sortida de l’Ofici, arran dels incidents que s’hi produïren l’any 2011.
Acabat l’ofici, i amb la plaça plena de gom en gom, la festa tornà al model de quatre anys enrere, sense tanques de seguretat per enmig, primer ballant els Cavallets, llavors els gegants, per col·locar després els integrants d’El Cosso, el pal·li i les autoritats passa-hi per davall enmig d’empentes, besades i mamballetes, i per què no, alguna esquitxada d’aigua o de qualque suc potent i mal de llevar de la roba.
La normalitat i la bauxa va ser la tònica general del dia de Sant Agustí d’enguany on, la tensió política dels darrers quatre anys semblava oblidada. La gent va anar a fer festa, a passar-s’ho bé i alguns a beure fins que el cos aguantà.
Malgrat de cada any veure més ‘penyes’ o grups d’amics que porten una camiseta de color i un nom escrit i se monten la festa a la seva manera, els iniciadors, el Cosso, segueix tenint un gran poder de convocatòria i, centenars de persones porten la típica camiseta blanca, cada any amb un dibuix i un missatge diferent.
Com és costum, el Cosso començà el seu programa d’activitats a les 8 del matí amb la resurrecció de la quica de dins Sa Font, per donar el sus a la festa i agafar forces per tot el dia que, per molts, seria feixuc. Enguany, i també després d’uns anys de parèntesi, el nou rector, Josep Cerdà, des d’una de les finestres de la Rectoria, beneí als cosseros i a la quica que eren per damunt el replà.
D’allà partiren cap a un dels actes centrals del Cosso i que aconsegueix omplir la plaça de s’Arraval, el pregó, que enguany va ser a càrrec de l’artista ferrer, Jaume Canet, que semblant un pas de Setmana Santa, entrà a la plaça, crucificat, amb un cap de puput, parodiant un quadre que va pintar i donà l’artista Miquel Barceló per ajudar als encausats del «Cosso 2011» a pagar les multes i les costes judicials. Ja damunt l’escenari, l’entorn se transformà en una perruqueria on les dones no perderen ocasió de xafardejar, tocant diferents temes com la importació de fems de l’estranger, la no assistència a misses del nou equip de govern, crítiques a l’anterior govern Bauzá,...
El pregó acabà, com és costum, amb una gran traca. La gent se dispersà i la festa continuà per diferents punts de la vila.
On sí hi hagué alguns canvis per esmentar, va ser en la cercavila que se feia des de l’Ajuntament fins al Convent. Enguany se n'han fet dos. El primer, com sempre, 15 minuts abans de començar la missa, a les 10.45 h. de davant la Sala partiren els xeremiers, cavallets i gegants pel recorregut de sempre fins arribar al Convent. I, tres quarts d’hora més tard, la comitiva de polítics que s’havia anat arreplegant als pòrtics de la Casa Consistorial, partiren, tots sols, sense xeremies ni res, amb només dos policies davant, cap al Convent. A fora, esperaren que acabàs la missa, per donar inici als esperats balls dels Cavallets. La presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, el vice-president del Govern, Biel Barceló, la consellera insular del Territori, Mercedes Garrido, diputats i consellers insulars de diferents partits, exceptuant del PP, tots, gaudiren i aplaudiren aquestes danses característiques felanitxeres.
Després del ball dels gegants, Na Maria Enganxa i el Gegant des Macolí, els del Cosso, que ja feien pinya per estar a primera fila, obriren el pal·li i començà la desfilada enmig d’abraçades i bulla. D’allà la festa es desplaçà a l’Ajuntament on la quica al so dels xeremiers tornà fer un ball d’aquells difícils de repetir mentre els polítics animaven des dels escalons dels pòrtics.
Acabat aquest, se serví un poc de refrigeri i beure, per la gent començar la festa en grups escampats per diferents punts del poble.
L’horabaixa, va tenir dues vessant ben diferents. Per una part, la festa infantil, enguany al passeig de la República Argentina amb jocs aquàtics i que comptà amb l’assistència de molts de nins.
D’altra banda, les festes que molts de bars organitzaren, la majoria amb música; i també el botellot en què se convertí gran part del poble. Gent arribada de per tot Mallorca, molts aparcaven els cotxes als carrers dels afores, on no hi havia ni bars, ni festes ni res, obrien la porta de darrera del cotxe, música a tota pastilla, beure a balquena, amb el consegüent sutze de pixum i brutor en que quedaren molts de carrers del poble. Quin sentit té aquesta part de festa així?
Ja el vespre, la verbena, gratuïta com les altres, presentà una molt bona entrada. També molts de seguidors tingué el correfoc.
Esmentem que el vespre, dins el Parc, segons les informacions que ens han arribat, dos o tres nins s’haurien enrampat lleument quan pujaren a una de les atraccions. Tot d’una foren atesos per personal de l’ambulància que els traslladà a l’Hospital de Manacor, i la Policia Local i la Guàrdia Civil paralitzaren l’activitat de l’atracció i n’obriren una investigació per esbrinar les causes que provocaren l’accident, que hagués pogut tenir conseqüències molt greus. Tant de bo que, sembla, només quedà en un ensurt lleu.
La resta d’actes programats al llarg dels deu dies de festes, tingueren una acceptació més que acceptable. Molta gent per tot amb ganes de gaudir i participar d’uns dies de festa grossa al poble.
Com anècdota, esmentem que l’amollada dels coets el dijous a vespre, es va haver de retardar una bona estona, ja que l’ordinador encarregat d'activar-los (ja no se fa manual com es feia abans, per motius de seguretat) es va espanyar just al moment de començar i se’n va haver de dur un de nou des d’Algaida (digueren), fent que degut a la llarga espera, molta gent se cansàs d’esperar i optàs per anar-se’n abans de començar.

Més gent que a l'Encontrada

27 de Agost, 2015

El felanitxerisme és ben viu. Va quedar palès al pregó que dóna inici a les festes de Sant Agustí i que enguany va ser a càrrec del felanitxer més universal, l’artista Miquel Barceló. Centenars de persones ompliren la plaça de Sa Font de Santa Margalida i l’escalinata de l’església per escoltar un dels pregoners més esperats dels darrers temps. De fet, des del moment que se conegué el seu nom aixecà molta d’expectació no només de felanitxers sinó de molts de seguidors de Barceló, arribats de diferents punts de la geografia illenca.
Miquel Barceló, al balcó de la Casa de Cultura i dirigint-se als seus conciutadans i amics se’ls veia content, tranquil, amb un somriure tot el temps a la boca. Vist de baix donava la sensació que estava còmode i s’ho passava bé, com si estàs en família.
Sense papers (exceptuant la lectura del poema inèdit de Miquel Bauçà) féu un pregó ordenat i ficà la punxa amb la ironia d’un bon felanitxer als temes ‘calents’ com l’ecotaxa, la revitalització d’Es Sindicat o l’apatia felanitxera del no fer res i tornar als temps dels moros o per contra, fer qualque cosa per tornar ser el Felanitx que era.
Un pregó que no deixà indiferent a ningú. Com hem esmentat, Barceló no el duia escrit, per això, l’hem hagut de transcriure de l’enregistrament que se’n féu en vídeo i que publicam a aquest número.
Fou tanta l’expectació que molts de mitjans de comunicació de l’illa i polítics no es varen voler perdre l’oportunitat d’escoltar i saludar Barceló. A més del batle i regidors municipals, hi foren presents la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, el vice-president i conseller de Turisme, Biel Barceló, el vice-president del Consell de Mallorca, Francesc Miralles, diputats, consellers insulars,... que també aprofitaren per fer-se fotos i selfies amb l’artista.
Poc abans de les 20.30 h. se concentraren a la plaça d’Espanya i d’allà al so de la banda de música enfilaren el carrer 31 de març fins arribar a Sa Font, estibada de gent.
El batle, Joan Xamena presentà el pregoner (text que reproduïm íntegre en un altre indret d’aquest setmanari).
Finalitzat el pregó, la comitiva d’autoritats i el pregoner visitaren les exposicions que hi ha muntades a la casa de cultura, i continuà pel carrer Major fins a la sala d’exposicions de fotografia Bennàssar on se pot veure una interessant mostra sobre l’artista felanitxer. Aquí, la comitiva principal es va desfer i alguns continuaren recorrent el centre del poble.
La novena edició de la Nitx de l’Art ha estat tot un èxit fent que, un any més tot el centre del poble s’omplís d’art, actuacions a peu de carrer, música en viu, tallers on se feia feina en directe,... 30 espais, alguns habilitats per a l’ocasió acolliren obres d’un centenar d’artistes en totes les disciplines, pintura, escultura, ceràmica, fotografia,...
Atrets pel pregó de Barceló, molta gent va recórrer els carrers i visità les galeries. Entre les deu i les onze i mitja del vespre, era pràcticament impossible entrar dins qualcun dels espais, i el carrer Major era ple de gent. El felanitxerisme tornà a ressorgir aquell vespre. Llàstima que aquest sentiment no tengui continuïtat més dies a l’any.

Resum dels darrers setmanaris publicats

23
Set
  • L'Hospici: una passa més per a la seva rehabilitació.
  • Això és Hollywood (VII), per Pere Estelrich i Massutí.
  • Els vestits (gonelles) de la Mare de Déu de Sant Salvador i les presentalles.
  • Ginés Hernández, nou delegat del batle a Son Valls.
  • Patrimoni dóna llum verda per reconvertir Can Vell de Sa Font en un hotel.
  • Comença el curs a Formació Professional amb 250 alumnes i 35 professors.
  • Renovades les Associacions de Veïns de Felanitx.
  • Part del monument de Crist Rei, temporalment aïllat.
  • Nova àrea de pediatria a l'hospital de Llevant.
  • Joel el siurell, per Toni Adrover.
  • Pensant la vida per Joan López Ferré. El suïcidi.
  • Carta oberta…. Per Gabriel Mestre Oliver. Què vol aquesta gent?.
  • Opinió, per Margalida Font. Passejades de setembre.
  • L'observador. Sobre l'oposició.
  • El cinema a la vila per Gabriel Bordoy.
  • Més sobre mites, per Onofre Vaquer.
  • Tribuna de gol. Penya barcelonista "Els Tamarells"
  • Basquet. Segueixen els amistosos.
  • Felanitx com ho veus?. La meta.
  • Opinió del partits polítics.
16
Set
  • 2.642 alumnes i 278 professors comencen el curs escolar amb normalitat.
  • X Trobada de revistes de Premsa Forana. Lluc: El cor de Mallorca.
  • Les festes de Cas Concos: Fira, glosada,… molta festa.
  • L'anada a Lluc a Peu des de Felanitx.
  • Xisco Duarte exposa a la Nit de l'Art de Palma.
  • Ha arribat la pluja.
  • LAjuntament renova part del seu parc mòbil.
  • Greu accident de trànsit a la carretera de Campos.
  • Accident a s'Horta.
  • L'Ateneu convoca una assemblea oberta per dia 24.
  • Nou pas per a bicicletes i vianants entre les dues rotondes de la carretera Manacor-Portocolom.
  • Rodatge d'una pel·lícula a s'Horta.
  • La festa del Me. La Pasqua musulmana.
  • Modifiquen els barems per accedir al Servei d'Ajuda a Domicili municipal.
  • Aprovat un nou conveni per a la reforma de l'Hospici.
  • Modifiquen la plantilla de personal de l'Ajuntament per poder nomenar un Inspector en Cap de la Policia Local.
  • Pensant la vida per Joan López Ferré. Malbaratem el coneixement de la gent gran.
  • Carta oberta…. Per Gabriel Mestre Oliver. La tirania del mòbil.
  • Opinió, per Margalida Font. Balanç d'estiu.
  • El vi de la vida, pel col·lectiu "Son Nadal". Una nova varietat de raïm?.
  • Això és Hollywood (VI), per Pere Estelrich i Massutí.
  • Joel el siurell, per Toni Adrover.
  • Sobre l'enllumenat públic de Felanitx.
  • Setmana Europea de Mobilitat.
  • Bàsquet. La pre-temporada.
  • Tribuna de gol. Penya barcelonista "Els Tamarells"
  • Moció d'urgència a la passada plenària.
  • Opinió partits polítics.
09
Set
  • Les festes de Cas Concos.
  • L'Ajuntament obligat a refer el plec per contratar la gestió de l'enllumenat públic.
  • Sobre el Programa de Festes.
  • Això es Hollywood (V).
  • La ceramista Maria Ramis exposa a Barcelona.
  • La rotonda d'"El Bosque".
  • Les Gonelles de la Mare de Déu de Sant Salvador.
  • Els Amics del Poble Sahrauí preparen un viatge als Campaments dels refugiats.
  • Quarta concentració nacional de la "Tralla 101".
  • Pensant la vida per Joan López Ferré. Aprendre al llarg de la vida.
  • Carta oberta…. Per Gabriel Mestre Oliver. Parlant de funerals.
  • Opinió, per Margalida Font. Terceres eleccions, per favor.
  • L'observador. Notes.
  • Desafinant, per Catibel de la Fuente Gual. Els No-dies. Veïnats reials.
  • Vaiverejant pel món per Mercé Rigo i Grimalt. Creta.
  • Felanitx, terme de recursos minerals.
  • Les llampugues, per Ramon Rosselló.
  • La casa que feia música, per J. Ciria i Maimó.
  • Les festes de Sant Nicolau a Cas Concos, per Ramon Rosselló.
  • Joel el siurell, per Toni Adrover.
  • XIV Torneig interpenyes de Felanitx.
  • Bàsquet. Primers partits amistosos.
  • Tribuna de gol. Penya barcelonista "Els Tamarells"
  • Comentari a un article pastoral.
  • Felanitx com ho veus?. L'esforç.
  • Opinió del partits polítics.