Acaben les obres del carrer Juevert i l'aparcament.

30 de Març, 2018

Fa uns dies que han acabat les obres de remodelació del carrer del Juevert, a Felanitx, i també la construcció del primer aparcament públic al centre del poble.
Pel que fa al carrer, s’han refet de bell nou les canonades de clavegueram i aigua potable, les voravies i l’asfalt han quedat a un mateix nivell i s'ha prohibit l’estacionament de vehicles.
D’altra banda, s’ha tomat la casa que comprà l’Ajuntament al cap de cantó amb el carrer Convent, i s'ha convertit en un aparcament amb capacitat per a 13 vehicles.
A l’endret del carrer Juevert, i per “mantenir l’alineació del carrer”, segons els tècnics, s’ha reconstruït el portal de la portassa d’aquesta casa que hi havia abans dins el carrer del Convent.
Per mor de les pluges dels darrers mesos i també que a la part de més a prop de s’Arraval –on fa un poc de coster- trobaren molt fort per picar, les obres s’han endarrerit un parell de mesos.

Pasqua.

23 de Març, 2018

Pasqua és un mot que ve de l'hebreu i significa «pas». La celebració de la Pasqua ve de fa més de 3.000 anys, quan el poble hebreu va travessar Egipte i es va convertir en un poble lliure. El poble jueu també la celebra, evidentment de manera diferent dels cristians, aquesta festivitat.
Per als cristians, la celebració de Pasqua és la celebració de la resurrecció de Jesús. Però la festa no comença el dia de la resurrecció, diumenge de Pasqua, sinó que comença 40 dies abans, amb la quaresma. Avui en dia, la quaresma ha perdut popularitat; abans tots fèiem quaresma amb més o menys mesura. La gent no menjava carn els divendres i s'abstenia de menjues llamineres. De fet, record perfectament que quan era petita, jo feia la quaresma de no menjar llepolies. Quan me'n donaven una, la posava dins un pot llarg, d'aquells en què un temps hi venien les galetes de neula de Nadal. Quan acabava la quaresma, el pot estava ple i jo feia una festassa buidant-lo! Avui, els infants no fan quaresma. Els grans, potser no mengen carn els divendres, però avui en dia trob que menjar peix no es pot considerar abstinència, ja que és més car el peix que un tros de llom o de pollastre.
Aquesta despopularització de la quaresma al meu entendre, no té res d'anormal. Avui pocs cristians viuen el cristianisme seguint les tradicions més antigues dels nostres padrins. Això no vol dir que no siguin bons cristians. Però la racionalització, la lògica han vençut les creences supersticioses i avui viure de manera cristiana no vol dir haver de fer quaresma. Potser, els més il•lustrats en el tema poden dir-me que fer quaresma no significa només deixar de menjar carn els divendres, o abandonar les llepolies durant 40 dies. La quaresma també és temps de reflexió i penitència. Trob que de reflexió en el món en què vivim en falta molta. I de penitència, els que n'haurien de fer no en fan gens, però no s'aturen ni se cansen de recomanar-ne. Mirau com van les coses en el món de la política: els poderosos no volen perdre el seu poder i fan mans i mànigues per mantenir-se en el càrrec; els seus amics no volen deixar de rebre favors i per això fan els ulls grossos en segons quins temes; els polítics, que tenen una paga vitalícia desorbitada i gens merescuda, rebaixen el sou als jubilats i no atenen les raons de les nostres queixes. I així podríem continuar fins a omplir tot el setmanari.
Dèiem que la quaresma ja no és una tradició popular. Però sí que són populars les processons d'encapironats a Felanitx. Hi ha hagut anys en què la cosa anava de capa caiguda, però sembla que reviscola. I és que per a molts dels encapironats, fer la processó i repartir caramels no és tampoc un acte de penitència, com ho podia ser temps enrere. Avui, les processons són actes populars, tradicionals, que qui les viu no ho fa amb un sentit estrictament religiós, sinó més aviat pagà; encara que siguem conscients del seu significat i origen cristià. I això, malgrat el que voldria alguna gent d'església és així per a la majoria.
Pasqua és també fer panades Dijous Sant. Panades d'estrigassons i sobrassada, panades de carn amb un bon bocí de saïm, panades de peix... I rubiols, de cabell d'àngel, de brossat, de llet condensada, de xocolata, de confitura de maduixa... I menjar confits dels grossos. I Pasqua vol dir menjar freixura després de l'encontrada, i anar a sentir la banda de música a S'Arraval. I pujar a Sant Salvador el diumenge de després i acabar-se les panades amb els amics i familiars.
La majoria de les coses que fem per Pasqua han perdut el seu sentit primerenc, el sentit religiós. Però potser han cobrat sentit popular, que al cap i a la fi és el que fa que la gent visqui qualsevol festivitat amb més ganes i il•lusió.
Bones festes de Pasqua i que les panades i el rubiols surtin exquisits!

El Suprem diu que les zones verdes i vials dels "Jardins del Rei" són de l'Ajuntament.

16 de Març, 2018

La Sala de lo Civil del Tribunal Suprem ha dictat sentència. Les zones verdes i els vials del complex ‘Jardins del Rei’, situat a l’avinguda entre Portocolom i Cala Marçal són de titularitat pública i no s’haurà de pagar cap indemnització a un empresari felanitxer que des de fa devers vint anys en reclama una important quantia en doblers.
Els fets es remunten a l’any 1988, quan es concedí la llicència d’obres d’aquesta petita urbanització arran de mar, amb la qual, serien de l’Ajuntament uns locals (on ara hi ha l’oficina de turisme, correus, i local per activitats d’associacions), així com uns vials (part de l’avinguda per on es circula per anar del Port a Cala Marçal) i una important zona verda que dóna dins la cala, -arran de mar- amb una casa en runes edificada.
Una vegada edificada tota la urbanització, la promotora va fer ull i, entre d’altres, un empresari de Felanitx, l’any 1996 s’adjudicà per 18.000 euros, en subhasta, aquests vials i zona verda.
En aquells anys, sembla que demanava que l’hi expropiassin i li pagassin 1,4 milions d’euros (aleshores 234 milions de ptes.), però l’Ajuntament d’aleshores ho rebutjà al considerar que eren municipals d’acord amb la llicència d’obres atorgada i no havien de pagar un cèntim.
Començà així una lluita judicial que ara sembla acabada.
L’any 2000 el Jurat d’Expropiació ho taxà en 720.000 euros (120 milions de ptes.). Ja el 2014, un Jutjat de Primera Instància donà la raó a l’Ajuntament i el particular va recórrer a la Audiència, que li donà la raó. Llavors l’Ajuntament tornà recórrer davant el Suprem que ara ha donat la raó a la Sala. Ara, amb la sentència a la mà, se podran inscriure al Registre de la Propietat a nom de l’Ajuntament.
Així i tot, no deixa de ser un tema complicat i sense acabar, continua. Per una part, la sentència final només efecte a una part dels vials i zona verda (dues finques registrals), ja que altres dues finques, segons s’informà al ple municipal on se donà compte de l’Auto, primer s’haurà d’esbrinar qui és el titular actual -ja que ningú ha presentat cap reclamació- per llavors poder-ho inscriure també a nom de l’Ajuntament i donar per acabada aquesta part del cas.
D’altra banda, un altre front obert, és la denúncia que en un moment donat interposà un dels propietaris dels xalets d’aquesta urbanització demanant l’enderrocament d’aquesta casa en ruïnes que hi ha dins la zona verda.
Ara, que se sap que és municipal, l’Ajuntament haurà d’estudiar quan i com la toma, “allà on està situada no serà fàcil i tendrà cost”, digué el batle, Joan Xamena, que assegurà que “ara amb la sentència de titularitat, serà el moment d’estudiar-nos com ho feim”. Així i tot, el batle s’ha mostrat “satisfet” per la decisió del Suprem “que no haurem de pagar una indemnització amb doblers de tots, que se podran invertir en altres coses”.
A més, el procés judicial d’aquests 20 anys tendrà un cost econòmic. Per costes judicials l’Ajuntament haurà de pagar uns 40.000 euros i, pel que sembla, l’empresari que volia la indemnització haurà de pagar una quantia semblant.

Dia de la Dona. "De professió, mare", una exposició a l'Estació enològica.

09 de Març, 2018

Ahir, dijous, 8 de març, va ser el Dia Internacional de la Dona. Per a celebrar-ho, aquests dies s’han organitzat tota una sèrie d’actes i activitats.
Dissabte passat, a l’Estació Enològica s’inaugurà l’exposició ‘De professió, mare’, organitzada pel Grup de suport a la maternitat i a la criança del Centre de Salut de Felanitx ‘Mares amb ganes!’
Les mares que formen part del grup s’han fotografiat amb els nadons, reflectint el seu dia a dia, “per tal de fer visible la difícil tasca que és fer de mare i trobar-se de tot”. Amb l’exposició també es vol reivindicar els drets i la dignitat de les dones.
En el transcurs de l’acte s’aprofità per reconèixer públicament i agrair la feina que fa des de fa 30 anys la comare de Felanitx, Catalina Cerdà.
Glòria Julià i Víctor Leiva hi posaren la part musical i recitant –na Glòria- poemes de Maria Mercè Marçal, entre altres.
L’exposició se pot visitar fins el 18 de març.
D’altra banda, demà dissabte, a la Casa de Cultura, hi haurà diferents actes baix el títol
"Som dones, som-hi”.
Enguany, amb la intenció de reivindicar la participació de les dones en tots els àmbits i visibilitzar la necessitat d'assolir la igualtat real entre homes i dones, volen acostar-se al món de la ciència i de la música.
Així, a les 19 hores hi haurà el monòleg "De mujer y ciencia hablamos porque contamos", a càrrec d'Andrea Campo-Candela; i la taula rodona "La dona i la ciència", amb Raquel Vaquer, Iris Hendricks, Ana Sanz i Ana Cifuentes. A les 20 hores, Joan Círia oferirà la conferència "Maria Sabater, història d'una compositora mallorquina".

Important operació policial contra una banda de lladres.

02 de Març, 2018

Important operació policial contra una banda de lladres
Dilluns passat, Felanitx tornà a ser notícia per la important i espectacular operació de la Guàrdia Civil contra una banda de lladres que robava a diferents pobles de la Part Forana, principalment per la zona de Felanitx i Manacor. El balanç, provisional, vuit detinguts i molts objectes recuperats.
L’operatiu començà ben dematí a diferents domicilis de Felanitx. Primer se registrà un habitatge al passeig Ernest Mestre. Després, es traslladaren a foravila, on inspeccionaren una altra casa, al camí d’ets Ermassos, a la carretera de Manacor, a prop de radar. Allà els agents també intervingueren molts objectes que haurien estat sostret als robatoris. Llavors, la Guàrdia Civil escorcollà un tercer habitatge, al carrer de la Porteria.
Ens els darrers mesos la banda ha estat molt activa, principalment per la nostra contrada i per tota la zona del llevant (Sant Llorenç, Vilafranca, Porreres, Campos, Manacor, Santanyí,... La investigació començà arrel d’una denúncia per un robatori a un xalet de Felanitx el passat mes d’octubre.
Fins a les hores, a la banda se’ls atribueixen almanco 20 delictes, però el número encara podria augmentar. De fet, l’operatiu, batiat amb el nom de ‘Invernalia’ continua obert. No es descarten noves detencions, no només de presumptes lladres, si no també de gent que els hi comprà material robat.
Dilluns, es mobilitzaren a Felanitx i també a Manacor –localitats on residien els 8 detinguts-, una vintena grossa d’agents de la Guàrdia Civil, dels quarters de Palma, Manacor, Artà, Santanyí i Felanitx, alguns fortament armats. També hi intervingué la Unitat Canina.
Els agents van intervenir gran quantitat d'objectes, entre els quals es troben equips audiovisuals, telefonia mòbil, equips informàtics, joies, substàncies estupefaents, armes reals, de fogueig i simulades. Però, els investigadors, creuen que això és només una part del total del sostret, que es valora en diverses desenes de milers d'euros. La majoria dels objectes es traslladaven a comerços de compravenda d'objectes de segona mà on eren entregats a canvi de doblers.
Part dels objectes incautats, entre ells nombroses joies, ja han estat retornats als seus propietaris. La resta es trobarà exposat en les dependències de la Guàrdia Civil de Felanitx, la setmana que ve, entre els dies 5 i 8, en horari de 9 a 20 hores, perquè les persones que hagin estat objecte de robatori puguin reconèixer-los.


La DO Pla i Llevant i Vi de la Terra ja tenen, oficialment, la seu a Felanitx.

23 de Febrer, 2018

El 80 per cent del vi que se produeix a Mallorca té, en aquests moments, el seu punt de referència a Felanitx, a l’antiga Estació Enològica, que funcionà com a tal entre els anys 1913 i 1956.
L’edifici que havia estat la casa del director de l’Estació, s’enginyer, és la seu oficial de la Denominació d’Origen Pla i Llevant i també del Consell Regulador de la Indicació Geogràfica Vi de la Terra de Mallorca.
La setmana passada, polítics i vinaters, encapçalats pel conseller d'Agricultura del Govern, Vicenç Vidal, el batle, Joan Xamena, el president d'ambdues entitats vinateres, Antoni Bennàssar, el vicepresident de la DOP Pla i Llevant, Miquel Gelabert, el vicepresident de Vi de la Terra Mallorca, Miquel Oliver i la gerent d'ambdues entitats, Marina Vera, firmaren l’acord de col•laboració entre la DOP Pla i Llevant i la IGP Vi de la Terra de Mallorca.
L’acord contempla compartir el mateix domicili social a l'Estació Enològica, l’oficina administrativa, la realització d’activitats de promoció conjuntes, la participació en projectes de recerca i d'altres que puguin sorgir.
La DO és l’organisme que se preocupa de defensar els interessos dels seus associats, de controlar la qualitat del vi i fer-ne promoció. La seu administrativa, amb sales de tats i de reunions estan en aquest edifici; convertint-se així en el punt referència del 80% del vi que se produeix a Mallorca, essent un fet molt important perquè són 75 cellers (13 de Pla i Llevant i 62 de Vi de la Terra).
El món del vi ha tengut un creixement espectacular en els darrers trenta anys, en els quals s’ha passat d’haver-hi set cellers a que n’hi hagi setanta. Les denominacions d’origen just podien elaborar vi a partir de vinyes cultivades en els municipis propis. Per tant tot el que quedava fora de Binissalem o Pla i Llevant estava exclòs. Els cellers que estaven en els municipis no inclosos començaren a fer vi de la terra. En aquests trenta anys el nombre de cellers anava creixent de manera espectacular. Començaren a obrir nous cellers poc a poc fins arribar als 62 actuals inclosos dins vi de la terra. En aquest temps el que controlava aquesta producció era la Conselleria d’Agricultura, però ha arribat un moment que la situació s’ha fet tan gran que supera la capacitat de control d’aquesta i s'ha fet necessari crear l’estructura pròpia del vi de la terra. D’aquesta manera s’elimina una situació injusta. Elaborar vi de la terra no costava res a cap dels cellers. Les despeses de control, eren assumides per la Conselleria. Mentre que els cellers i pagesos de les DO havien de pagar el manteniment de la seva estructura. Ara s’igualen tots.
Un aspecte molt important és el del control de la qualitat. Els vins que surtin amb el segell de vi de la terra han de ser certificats per les entitats acreditades per fer-ho: Binissalem o Pla i Llevant. Això ho feia la Conselleria que controlava i que, a més, tenia capacitat sancionadora en forma de multes. Aquesta capacitat no la tenen les certificadores, que substitueixen les sancions per consells, per ajudar a millorar la manipulació dels productes.
Un altre aspecte important és que podran fer una promoció conjunta dels seus vins i també participar dels ajuts que faciliten les entitats públiques.

Una bona rua, en diumenge.

16 de Febrer, 2018

Les condicions climatològiques de fred, neu, vent i previsió de pluja va fer que dissabte a mitjan dematí l’Ajuntament decidís ajornar la rua al sendemà a la mateixa hora; això provocà les crítiques d’alguns participants. Però, el diumenge el temps acompanyà – amb fred- i cap allà les 15 h. la plaça d’Espanya es començà a omplir de gent i disfresses. A l’hora prevista començà la desfilada per l’itinerari de costum fins al Parc Municipal. Durant prop de 5 hores els carrers de Felanitx respiraven festa i molta diversió. Els que hi participaven s’ho passaven molt bé i els que la veien passar semblava que també, principalment als llocs concertats per a fer les actuacions.
En xifres, 17 grups –inclosa la Banda de Música- entre carrosses, comparses i grups d’1 a 10 persones. Devers un milenar de persones participant i gaudint de la bauxa. I als carrers per on passava, molta de gent.
El vestuari de la gran majoria molt bé, i també a gran part de les carrosses se notava que hi havien fet feina; a algunes s'hi varen gastar doblers i temps, fet que dóna més qualitat a la desfilada.
Aquests darrers anys sa Rua ha tornat a reexir amb vestimentes més vistoses, carrosses, imaginació i molta participació.
El primer premi de carrosses va ser per ‘Caputxeta 2.0’, el de comparses per ‘Sor Inseparables’ i el de colles per ‘Unes nines de pel•lícula’.
A la pàgina 4 hi ha tots els premis.
Sa Rueta a Felanitx
I, la rueta que a Felanitx s’ajornà el Dijous Llarder per mor de l’amenaça de pluja, dimarts, darrer dia de carnaval se va poder fer. Els al•lots de les escoles i escoletes es van passejar pels carrers amb les seves disfresses, temàtiques, segons l’escola. També va ser una bona festa.

Dies de Carnaval. Sa rua a Cas Concos tornà ser un èxit. Demà a Felanitx.

09 de Febrer, 2018

Sa rua de Cas Concos tornà a ser un èxit. Demà a Felanitx
Estam de ple dins la setmana de carnaval. Com és costum des de fa 7 anys, dissabte passat s’inicià el carnestoltes amb la rua de Cas Concos. Malgrat el fred, el temps acompanyà per a que la gent sortís al carrer. I no va decebre, ans al contrari, molta gent hi participà disfressant-se i altres com a públic a veure-la passar.
Una desena de grups –entre carrosses i comparses-, desfilaren pels carrers del centre. Algunes comparses mostraren lo ben treballades que estaven les seves coreografies i l’enginy per crear tant la vestimenta com els balls que feren. N’hi havia de ben nombroses.
Poguérem veure a ‘Mamma mia’, un gran circ concarrí, óssos, el regne animal de Cas Concos, hindús, xinesos, els 101 dàlmates, dibuixos infantils i un cor de monges ‘Sor inseparable’, que els caps, a l’hora d’actuar se triplicaven.
La desfilada acabà amb una gran festa a la plaça de l’església.
Ruetes
Aquesta setmana els diferents centres escolars del municipi han fet les seves ruetes, principalment ahir, el Dijous Llarder, un dia molt assenyalat, ja que antany era festa grossa i dia en què començava el Carnaval.
Demà, Rua a Felanitx
I demà horabaixa, esperem que el temps acompanyi, serà la Rua a Felanitx. La concentració és a la plaça d’Espanya a les 15 h. i la sortida a les 15.30 per l’itinerari de costum, fins arribar al Parc Municipal; una rua que sembla se presenta animada, quant a participants.
L’Ajuntament ha destinat 3.450 euros a premis, repartits en tres categories: carrosses, comparses i colles d’1 a 10 persones. També ajudes de 100 euros (carrosses i comparses) i de 50 euros (comparses de més de 10 persones) que s’han apuntat prèviament.
(Més informació sobre itineraris, actuacions i premis, a la pàgina 4 (L’Ajuntament Informa).

La nova aplicació "APP Línia Verda", per comunicar incidències, tot un èxit.

02 de Febrer, 2018

Les noves tecnologies permeten també acostar l’Administració amb l’administrat. La setmana passada l’Ajuntament posà en marxa una nova aplicació l, que pretén convertir-se en un canal directe per a comunicar incidències i desperfectes que es detectin en zona pública.
A la primera setmana de funcionament ja ha tingut molt èxit, hi han estat un bon nombre els veïnats que n’han fet ús per a fer arribar les seves peticions a la Sala.
Així, a través d’aquest canal de comunicació directe, es poden posar en coneixement del consistori aquells desperfectes que detectin.
A l’acte de presentació del nou dispositiu, hi participaren, el batle Joan Xamena, el regidor de la brigada, Joan Aznar i el batle pedani de Portocolom, Llorenç Tortella, a més dels responsables de les àrees de brigada i policia, els quals explicaren que “gràcies a aquesta eina de participació ciutadana, l’Ajuntament pretén conèixer millor les necessitats del municipi i poder donar solució de forma més ràpida i eficient a les incidències comunicades”.
Per a poder utilitzar aquest nou servei gratuït és necessària la descàrrega de l’APP Línia verda. L’usuari ha d’accedir a Google Play o APP Store en funció de la tecnologia que usi el seu Smartphone (android/IOS). Una vegada localitzada, s’inicia la descarrega gratuïta. A partir d’aquell moment, l’usuari pot seleccionar el municipi on vol comunicar la incidència. El procediment és ràpid i molt senzill.
Per a comunicar una incidència, sols s’ha de pitjar sobre el botó “Notifica la teva incidència”. Un desplegable amb les diferents tipologies d’incidència apareix a la pantalla. L’usuari selecciona aquella opció sobre la que vol comunicar la incidència. De forma automàtica, l’App detecta les coordenades exactes on s’ubica el desperfecte. La següent passa és adjuntar una foto de la incidència i observació sobre la mateixa. Només faltarà pitjar al botó enviar. Una vegada fet l’enviament, el personal de l’Ajuntament rebrà la notificació del desperfecte comunicat. A partir d’aquell moment, s’iniciaran els tràmits per a donar-li solució. Alhora, el ciutadà rebrà una notificació al seu mòbil sempre que es produeixi un canvi en l’estat de la mateixa.
Al servei de línia verda també s’hi pot accedir a través del domini www.lineaverdefelanitx.org. A més de comunicar una incidència o plantejar consultes, l’usuari disposa d’un ampli contingut de consulta mediambiental (guia de bones pràctiques, consells, informació del municipi...).
Una altra de les possibilitats que té l’eina és la capacitat de fer arribar als ciutadans que així ho vulguin les comunicacions informatives que genera l’Ajuntament. D’aquesta forma, a més d’implantar un canal per a resoldre incidències de manteniment, també poden fer arribar la informació de servei públic que es consideri oportuna, com per exemple: tall d’un carrer, horaris de determinats espectacles municipals, els tall d’aigua o llum que es puguin produir. També es poden consultar els diferents punts d’interès del municipi.
La implantació d’aquesta aplicació és una aposta de l’equip de govern per a millorar la comunicació entre la ciutadania i el consistori, i facilitar el comunicat d’incidències, alhora que pretén agilitzar la seva resolució. Aquesta aplicació sol tenir un cost per als ajuntaments d’uns 8.000 euros, però “gràcies al patrocini per part de l’empresa FCC i Eurona, aquest nou servei no suposarà un cost afegit a l’Ajuntament”, explicaren.

Compte enrere per a l'expropiació d'es Sindicat

26 de Gener, 2018

Serà un centre internacional d’art sota l’auspici de Miquel Barceló
En dos o tres mesos es Sindicat serà expropiat i passarà a mans públiques, concretament del Consell de Mallorca. Així ho confirmà el president del CIM, Miquel Ensenyat, divendres passat, durant la visita política-institucional que se va fer a l’edifici de l’antic Celler Cooperatiu.
Explicà que aquests dies s’ha iniciat l’expedient de declaració d’interès general per a la seva compra/expropiació atenent el seu estat d'abandó i ruïna malgrat estar declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) des de 2001. D’aquesta manera es completa el procés administratiu iniciat per a expropiar, de mutu acord, l’immoble.
Per materialitzar-ho, el Consell ha firmat un conveni amb el Govern Balear per traspassar els doblers a càrrec de les inversions estatutàries. Es tracta de 4,4 milions ja previstos pel Govern de l’Estat en els anys 2010 i 2011, i que durant la passada legislatura no es varen invertir.
Aquesta partida ha de servir per pagar la compra, que estaria entorn d’entre els 3 i 3,5 milions d’euros, vistes les taxacions fetes fins ara. Encara en manca una altra que podria determinar el preu final.
La resta de doblers, fins als 4,4 milions, se destinaran a unes obres ‘d’urgència’, de consolidació, per aturar la greu degradació que està patint i a assegurar el perímetre. A més, es començarà a redactar el pla d’usos.
Per a la segona fase, d’execució, la idea passa per convertir l'antic Celler en un centre internacional d'arts plàstiques sota l'auspici de la figura del pintor felanitxer Miquel Barceló. S’estudia crear una Fundació i obrir la participació a altres institucions i entitats privades. Tot, tenint en compte que el Centre albergarà la col•lecció privada de l'artista. “Volem que sigui un centre per viure. No només per veure obra plàstica”, explicà Miquel Ensenyat. Fins i tot, apuntà que “pot ser l’inici de la futura Facultat de Belles Arts”.
Amb aquestes paraules Ensenyat deixà entreveure que la idea de Barceló és clara i que ja comença a agafar forma.
De fet, al darrer paràgraf del pregó de les festes de Sant Agustí que l’artista pronuncià a l’agost de 2015, ja ho deixà caure, “no crec gaire amb els museus ni amb les fundacions, ni en tot això, me pareixen màquines d’especulació i crec que vivim a 10 km. de tota l’especulació del món, ho coneixem molt bé. Crec més en l’ensenyament i l’escola, en qualque cosa que generi coses i pensar molt més en generacions futures, tenim un espai tan curt de vida que lo que està bé és pensar en gent més endavant, i crec que es Sindicat podria ser una eina fantàstica per fer això, no només fer vi, fer tot tipus de coses que puguin engatar”, digué Miquel Barceló.
Divendres, el batle Joan Xamena i regidors van acompanyar a la presidenta de les Illes Balears Francina Armengol, la vicepresidenta Bel Busquets, el president del Consell Miquel Ensenyat, i consellers dels grups de l’oposició a visitar les instal•lacions del Sindicat. També, en representació de Miquel Barceló –que era a París- hi van assistir el seu germà Toni i la seva mare, Francisca Artigues, que reberen l’afecte de tots els polítics.
Joan Adrover, Tascó, qui va treballar al celler durant 32 anys, va fer de guia i explicà com era el funcionament de la cooperativa.
Acabada la visita a l’edifici, que es troba molt deteriorat i en un estat llastimós per les destrosses fetes al seu interior pels vàndals i robatoris, començaren les declaracions dels polítics. A més de les esmentades de Miquel Ensenyat, el batle Joan Xamena, digué que “avui és un dia molt important per a Felanitx, perquè fa molts anys que es treballa per a que el Sindicat es converteixi en un immoble públic. Així com el Sindicat va ser en el seu moment el motor econòmic i industrial de Felanitx, ens agradaria molt des de l’Ajuntament, veure com es converteix en el revulsiu que necessita el municipi per a tornar a ser un dels pobles pioners de Mallorca”.
La presidenta Francina Armengol va afirmar que la reforma del Sindicat ha de ser un projecte de referència internacional en temes d’art per tal de recuperar l’esplendor i el paper dinamitzador de l’economia que ja tingué un temps com a canalitzador de l’activitat agrària, a través de l’elaboració de vi. Armengol va comparar el projecte amb el del Centre de Fotografia Toni Catany, a Llucmajor. I, la vicepresidenta del Govern, Bel Busquets, va destacar que el centre d’art “ha de situar Felanitx i Mallorca enmig del món”.
El compte enrere perquè es Sindicat sigui públic ja ha començat. Aquesta vegada sembla que va de debò.


Resum dels darrers setmanaris publicats

13
Abr
  • Importants reformes circulatòries a Portocolom i a Cas Concos.
  • Portocolom torna ser una festa amb el triatló.
  • Els grups de catequesi pugen al Calvari.
  • Maria Àngels Oliver, elegida Jutgessa de Pau.
  • Acaba la intervenció d'enguany al poblat d'Es Rossells.
  • Agraïment als voluntaris de Protecció Civil.
  • Detingut un conductor que circulava amb matrícula falsa, i va tenir un accident a Portocolom.
  • Vuit joves músics del Conservatori a l'Orquestra Rotaria que s'estrena diumenge.
  • Glòria Cerdà, elegida presidenta de les Noves Generacions del PP.
  • L'homenatge al Pare Aulí a Santanyí.
  • Les festes locals per al 2019.
  • La clarinetista Maria Rigo al concurs de Sóller.
  • Recepció a l'Ajuntament del alumnes d'intercanvi amb Es Lledoner.
  • L'Associació "Estel de Llevant" estrena nova seu a Manacor.
  • Associació Gent Gran Portocolom.
  • La Policia Local fa controls d'alcoholèmia.
  • Nou cens d'aus marines i cetacis a Portocolom.
  • Pensant la vida, per Joan López Ferré, metge. L'efecte placebo.
  • Carta oberta per Gabriel Mestre Oliver. Ai, Mariano, Mariano...!
  • Opinió per Margalida Font. Benvinguda rutina.
06
Abr
  • La Setmana Santa
  • Aquest cap de setmana, el Triatló de Portocolom
  • Mai som tots Teatre estrena nova producció.
  • Primer somriure de primavera.
  • Joan Círia retrà homenatge al Pare Aulí.
  • L'Ajuntament també demana que se millori la carretera s'Horta - Es Carritxó
  • L'IBANAT neteja la zona de Sant Salvador contra els incendis.
  • El superàvit de l'Ajuntament del 2017.
  • El PP demana al CIM que ampliï l'estació de transferència del Migjorn.
  • Pluviometria mes de Març a Felanitx
  • La Setmana de la Música.
  • En Germà Coll ens ha deixat.
  • Germà Coll, mestre
  • En Germà Coll, entre la història i els somnis.
  • Recordança a Tomeu Fontanet.
  • Carta oberta per Gabriel Mestre Oliver. Com som els felanitxers?
  • Ensalada Felanitxera per Biel Oliver. Síntesi.
  • Opinió per Margalida Font. Massa dies a presó.
  • Article de Mn. Josep Cerdà Tomàs, Rector. Bona Mare.
  • Article de M.R. La cultura II.
  • Això és Hollywood.
  • Tribuna de Gol i Penya Barcelonista Els Tamarells.
  • Bàsquet. Els infantils A, no aturen.
  • Atletisme. La pista d'atletisme.
  • Curses de muntanya. IV Felanitxtrem bat tots els registres.
  • Ball esportiu. Continuen els èxits al Ball Esportiu.
  • Opinió del partits polítics.
  • 40 anys d'atletisme del Joan Capó.
30
Mar
  • Acaben les obres del carrer Juevert i l'aparcament.
  • Avui, el Davallament tornarà a posar passió i emotivitat.
  • El Ram passat per aigua.
  • Obituari. El meu Germà.
  • Demà comença la 42 "Setmana de Música"
  • L'Ajuntament fa reunions per a donar a conèixer l'Avanç del Pla General.
  • III diada solidària del Col·legi Joan Capó.
  • Incendi a una fusteria de Cas Concos.
  • Entrevista a Maria Estelrich Mesquida, per Sebastià Manresa. (continuació del 23/03/2018)
  • Article de J. Círia i Maimó. Un Calvari amb solfa.
  • Pensant la vida, per Joan López Ferré, metge. El Déu que neguen els ateus no existeix.
  • Ensalada Felanitxera per Biel Oliver. De dones i presidents.
  • Carta oberta per Gabriel Mestre Oliver. Als catalans.
  • Catalunya, per Mercè Rigo i Grimalt. Crònica de dol a Catalunya i a Espanya XVI.
  • 12 Llunes, de Miquela Bover i Toni González. Sa lluna i Pasqua.
  • El vi de la Vida, per col·lectiu Son Nadal. L'anyada de vi 2017.
  • Article de M.R. La cultura. I
  • Tribuna de Gol i Penya Barcelonista Els Tamarells.
  • Bàsquet. Panades i rubiols, pocs i bons
  • Curses de muntanya. Aquest dijous, tots a la muntanya.
  • Curses de Muntanya. X cursa per muntanya de Tomir
  • Atletisme. Felanitxers a competicions per la Península.
  • Atletisme. 40 anys d'atletisme del Joan Capó.
  • Campionat de Balears Infantil-Cadet de Judo.
  • Opinió del partits polítics.